Tag Archives: Muntanyes russes

ag. 22 2013

Muntanyes Russes-2a generació

Rock around the clock

Una jornada d’autèntic rock, del clàssic i també del dur, però una jornada per a reinventar rutes que s’havien convertit en clàssiques. I la que un dia vaig anomenar “Muntanyes Russes“ li tocava una reinvenció mantenint l’essència i, per què no, una part del traçat.

Surto en direcció a la Platja de Castell i començo a pujar en direcció a Cap Roig per baixar fins a Calella de Palafrugell i Llafranc per afrontar el gran repte, arribar al Far de Sant Sebastià. Una pujada no molt llarga però d’una duresa com dirien els francesos Hors categorie. Després de la parada “obligada” al mirador devant de l’hotel, una vista espectacular sobre el mar, que serveix per hidratar-se i recuperar forces abans de seguir la baixada fins a Tamariu.

Però per no fer la carretera provo un camí que sembla que podria anar fins a la població, malgrat que al final em trobo amb un camí només apte per fer a peu, i decideixo fer mitja volta per anar finalment per la carretera. Des de Tamariu surto a la recerca d’una pista, el camí vell de Tamariu, que ens portarà fins a la carretera de Palafrugell a Begur; i aquí ja comença la “reinvenció”.

Per comptes de pujar a Begur i arribar a Pals, que és la versió clàssica, arribo fins a Palafrugell per anar a Mont-Ras i agafar la pista que ens durà a Fitor, una pujada de les que requereixen tot l’esforç possible i que ens durà fins al Mas Torroella per continuar pujant fins a trobar un munt de cruïlles de camins a diferents masos i destinacions possibles. L’escollida per mí, avui, serà anar en direcció a Fonteta, un petit nucli a tocar de La Bisbal d’Empordà, que com tants i tants pobles de l’Empordà, conserven aquell encant de segles passats. Un passeig pels seus carrers ens descobriran racons de pau i tranquilitat abans d’acostar-nos a la capital del Baix Empordà i emprendre el camí de La Ganga, una carretera bastant planera que ascendeix de cop els últims 2’5 kms., i molt freqüentada per ciclistes de totes les procedències. Tan bon punt arribi a tocar del cim agafaré la desviació a la dreta en direcció a Sant Cebrià dels Alls, un antic nucli habitat molt allunyat de la costa i dels atacs pirates d’altres èpoques, un camí que no para d’enfilar-se al llarg d’uns 5 quilòmetres per pista força sorrenca en alguns trams, i que des d’aquest punt ens durà en molt poc tros fins al radar meteorològic de Puig d’Arques ón, si ho desitgem, podrem gaudir d’un mirador sensacional.

En el meu cas, avui no hi pujaré perquè això ja ho vaig fer fa ben poc, i per tant seguiré endevant per aprofitar la baixada fins a Romanyà de la Selva, punt ón aprofitaré per reposar aigua tant al bidó com al Camelbak abans d’iniciar la baixada fins a Santa Cristina d’Aro. Tot i que al final decideixo variar la ruta i agafar la desviació cap a Llagostera, tampoc serà aquesta la destinació definitiva, ja que em portaria massa temps anar a buscar el Carrilet, i busco alguna pista alternativa per anar fins a Santa Cristina. Però com que avui el tema està en revolucionar la traçada, acabo decidint-me per un camí que es va estrenyent fins arribar a un punt sense més sortida que la d’un sender cap a les gorgues de Salenys. Aquí els més decidits i capacitats possiblement us atrevireu a fer-ho damunt la bici, però jo prefereixo fer el camí baixant i arrastrant “la burra”, amb tot hi ha trams que sí que són ciclables, però en general el camí és força estret i plè de verdisses.

Però com tot allò que un hi posa paciència, al final hi ha la recompensa, i aquesta arriba en forma de pista ja més ample per ón pedalar amb tranquilitat, prop d’una planta embotelladora d’aigua, i mirar de guanyar el temps que s’ha perdut abans. A partir d’aquest punt ja es comença a agafar cadència per acabar sortint al Carrilet i posar direcció cap a la Vall d’Aro i tornar finalment al punt de sortida.

En resum, una reinvenció que es pot millorar per tal d’evitar passar per camins tant estrets i dificultosos. És a dir, que si hagués disposat de més temps hauria arribat fins a Llagostera per agafar el Carrilet ja fins a Castell d’Aro, però que deixa un desnivell positiu acumulat de 1588 m. per un total de 87 quilòmetres, amb una ruta força trenca-cames, que no està malament per no pujar més enllà dels 400 metres d’alçada en el punt més alt.

Podeu veure la galería de fotos aquí.

abr. 16 2012

Palamós-Pals per les Muntanyes Russes

Tornant a les Muntanyes Russes

Ja hi tornem a ser, de nou per la Costa Brava pedalant a bon ritme, recuperant aquelles sortides emblemàtiques que tots i cadascún de nosaltres ens marquem, en algún moment, com a tals. Aquesta és una de les meves, i després de fer uns primers quilòmetres d’escalfament en un matí en principi poc engrescador per les previsions del temps, decideixo atacar allò que un dia vaig anomenar “les Muntanyes Russes”, un seguit de pujades i baixades amb rampes pronunciades al pujar-se en poca distància.

La primera paret és la pujada al Far de Sant Sebastià des de Llafranc, un ascens de poc més de 2 km que deixa petjada sobretot en els últims 500 m., que per sort ens regala unes vistes encantadores des de la terrassa del parador situat al capdemunt, al costat del far. Després vé el descens fins a Tamariu, una carretera virada que sense aturar-se ni un instant però sense grans pendents ens deixa a ran de mar, per oferir-nos tot seguit una pujada dura i una baixada intensa que ens deixa al peu del parador d’Aiguablava. D’allà novament toca pujar, ara fins a Begur, un altre petit gran espectacle per als ciclistes escaladors, i des d’allà dalt ja veurem la platja gran de Pals, el lloc ón temps enllà va tenir residència una emissora de ràdio de nom Radio Liberty, amb un conjunt de 13 monumentals antenes per enviar propaganda al famós “bloc comunista”, un solar que en l’actualitat es troba sense ús, i crec que és completament vallat per tenir encara alguna instal·lació.

Es baixa per l’urbanització de Sa Punta, fins arribar al terme de la Platja de Pals, que em va sorprendre per l’absoluta manca d’activitat, molts apartaments sense ocupar i grans càmpings completament tancats. Des d’aquí ja a ritme fort en direcció Palafrugell passant per Regencós, per acabar al lloc de sortida, Palamós.

Una bona dutxa i a dinar, recompensa merescuda després d’una ruta com aquesta, que si no l’heu fet mai i volteu per la zona, us la recomano, ja sigui en bici o en cotxe, i gaudiu de les cales que ens ofereix la Costa Brava, totes elles amb un encant particular.

Anar al perfil GPS.

jul. 7 2011

De Palamós a Pals per les muntanyes russes

Les “Muntanyes Russes”

Una de les sortides de major duresa que acostumo a fer cada any, amb constants pujades i baixades, és aquesta que un dia vaig batejar com “Les Muntanyes Russes”. I és que el perfil crec que es mereix aquest sobrenom.

El primer tram és planer des de Palamós a Palafrugell, i d’allà es puja per l’autovia fins a Calella de Palafrugell. Una pujada suau però constant que es pot fer a bon ritme. Es baixa fins a Llafranc, amb el seu petit port esportiu i la cala sempre plena de banyistes i barques de poc calatge. Des d’allà una pujada no molt llarga però força dura com és la que ens porta fins al Far de Sant Sebastià, passant en menys de 2 km des del nivell del mar fins a 160m al capdamunt, que sempre recompensa la duresa amb unes vistes cap al mar i vorejant la costa realment impagables. Des d’allà, si es vol, es pot resseguir a peu el GR92, que ens portaria fins a Tamariu, però no és el cas, ja que amb la bici de carretera no seria molt recomanable, tot i que vaig en la mateixa direcció. Des del far agafem la carretera que ens portarà, com deia, fins a Tamariu. Després de fer una bona pujada, baixem a buscar la carretera del parador d’Aiguablava, que el deixarem a la dreta, per pujar a Begur, un altre d’aquells llocs que, un cop hi arribes, no et defrauda mai amb les seves vistes. Des de Begur ens dirigirem a Pals per la urbanització de Sa Punta.

Ja des de Pals, i un cop finalitzat l’autèntic tram de les muntanyes russes, anirem a buscar la carretera en direcció Torroella de Montgrí, i ens desviarem per la carretera de Peratallada, per arribar a La Bisbal. Des d’allà agafarem la carretera que s’anomena “de la Ganga”, que coronem als 214m d’alçada, baixarem fins a Calonge, Sant Antoni de Calonge i finalment ens trobarem de retorn al punt d’inici: Palamós.

Com podreu comprovar pel perfil, és una sortida que sense acumular ports molt elevats, si que acumula una certa duresa per l’alternança entre pujades i baixades.

També podeu veure el perfil del GPS aquí.