Conquerint l’Empordanet – 2a part

Rupià i Gualta, encant d’interior

Un altre bon matí per sortir a fer quilòmetres per carretera. I una bona tria és, sens dubte, posar rumb als pobles que conformen allò que un dia el poeta Josep Pla va nomenar “l’Empordanet”, tot una sèrie de poblets que han conservat la seva estructura medieval, i els ha proporcionat un valor històric propi.

Pel que fa a l’excursió del dia, surto de Palamós passant per Sant Joan de Palamós, Vall-Llobrega (un  poble tranquil i residencial), enfilo el Camí Ral asfaltat fins a Palafrugell i d’allà per la carretera cap a Llofriu, La Bisbal i la primera parada de la jornada: Rupià. Faig una sessió de fotos i segueixo fins a Parlavà, per arribar a Gualta ón, just a l’entrada del poble, em rep aquest fantàstic pont (fora d’ús) que il·lustra aquest article. Passejant-me per l’interior de la població descobreixo racons encantadors que no semblen d’aquest temps, sobretot pel poc trànsit que hi ha, em permet fer un descans per les cames, i sortir a fer l’últim tram, de tornada, tot d’una tirada. Surto de Gualta per enfilar la carretera de Torruella, passar per Pals, Palafrugell i abans no aparqui la bici encara decideixo allargar el recorregut passant per Calonge, Sant Antoni de Calonge i finalment al càmping.

Finalment em surten 90’10 km en 3h 36min a 25’52 km/h. Una marca interessant, que permet agafar fons i forma física.

Veure galeria de fotos      Veure Empordanet-1      Veure Empordanet-3

Anuncis

Camí de ronda Cala Estreta-Calella-Tamariu

Caminada a la selvatge Costa Brava

Dia dedicat a fer una de les caminades amb més encant que es pot fer per aquesta zona de la Costa Brava, fent el tram de camí de ronda que va des de la platja de Castell, a Palamós, fins a Tamariu.

Avui faré una gran caminada, sens dubte, ja que ressegueixo plenament el camí de ronda comentat, baixant fins a ran de platjes per tornar a pujar acte seguit. Sempre amb el mar de referent, un queda absolutament meravellat i entén perquè s’anomena Costa Brava. A mesura que m’acosto a Calella de Palafrugell, lloc d’havaneres per excel·lència, el camí adquireix el seu matís més “artificial”, però no perd gota del seu encant, perquè el camí s’ha fet integrant-se en l’entorn. Després de pujar i baixar incansablement, tan bon punt passo pels porxos de les cases de pescadors de Calella, segueixo amb pas ferm en direcció Llafranc per enfilar el camí de pujada fins al far de Sant Sebastià. Una d’aquelles pujades que treuen l’aire, però que permeten recuperar-lo tan bon punt s’arriba al balcó de l’hotel que hi ha al costat del far. Des d’allà les vistes són poc més que increïbles, d’una bellesa i una sensació de pau sense igual.

Recuperat l’aire, continuu fins arribar a Tamariu, sempre amb les incansables pujades i baixades característiques de la zona. Ja és hora d’aturar-se a dinar, em dic, però abans em busco un lloc enmig de l’ocupada platja i em dono un bany per refrescar-me i treure’m la suor.

Després de l’àpat, ja amb un pas més decidit i per camins menys bruscos, poso destí al far per baixar a plè ritme fins a Llafranc, pujar per Calella fins a Cap Roig, i baixar ràpid per la pista que porta fins al paratge natural de Castell, i finalment arribar al càmping, ja a mitja tarda, per fer-me una bona dutxa, berenar i descansar una bona estona.

Si ho desitjeu, aquí teniu una bona galería de fotos, per gaudir tant com jo mateix, però naturalment, sense cansar-vos tant.

De Mont-Ras fins a Fitor i Fonteta

Ampliant horitzons

El matí el començo pedalant amb uns veïns del càmping, per completar una petita sortida de 13 km., pujant pel camí de Castell fins a Roques d’Ase i baixant cap a Mont-Ras. Ens separem en arribar al càmping i enfilo el camí del tren petit fins a Palafrugell, giro cap a Mont-Ras i d’allà pujo fins a Fitor per un dels molts camins que hi porten. Quan finalment corono el cim i arribo a l’ermita de Fitor, agafo la pista que porta fins a Fonteta (poble situat als afores de La Bisbal), una volta pel poble i agafo un camí que em durà a la Creu dels Frares. Per sorpresa meva, haig d’acabar baixant de la bici a tot just escassos 50 m. del capdemunt, ja que la pujada és força pronunciada, i també plena de regateres que fan que la bici vagi ón vol ella, per comptes de seguir el camí marcat pel manillar. Pujar fins a Fitor per una altra pista i un cop allà faig camí cap al Coll de la Ganga, per acabar baixant a Calonge, Platja d’Aro i al càmping.

En total, aquest matí he fet 73’57 km en 4 h i 19 min a 17 km/h.

Ara toca una bona dutxa i… a dinar! Que convé recuperar forces per a la pròxima sortida.

Caminant pels voltants de Castell

Preparant el terreny

Una altra tarda d’aquelles que acaben intensament, i per la que no sempre és necessari sortir amb una ruta deliniada a la perfecció. N’hi ha prou en aixecar-se de la cadira i buscar un camí d’inici, en aquest cas el camí del castell de Sant Esteve de La Fosca; i partint d’aquí anar resseguint el litoral per camins abruptes i feréstecs, fins que dónes amb una cala tant encantadora com aquesta (Cala Canyers) ja amb un ressol de llums i ombres que perfilen perfectament la vora de la platja.

És una d’aquelles caminades no preconcebudes, però que tanmateix en preconcebeixen una altra, ja que partint d’aquí planifico fer el camí de ronda fins a Calella de Palafrugell, per tan aviat com em sigui possible.

Al final, una caminada suau d’uns 90 minuts si fa no fa, amb un bon record.

Visitant l’ermita de Sant Elm

Un d’aquells matins d’agost macos perquè sí, ideal per arribar a llocs que fins al moment has passat per alt, malgrat no quedar mai gaire lluny d’allà, i la veritat és que paga la pena acostar-s’hi. Des de baix al passeig de Sant Feliu de Guíxols s’agafa la carretera que puja fins a l’ermita de Sant Elm, que tot i no ser gaire lluny en distància, la veritat és que allò puja de mala manera, i amb força revolts tancadets amb ganes. Però un cop arribes a la placeta que hi ha sota l’ermita t’adones perquè hauries d’haver pujat abans fins allà. La vista és absolutment panoràmica de 360º, i amb un dia clar com el que es pot veure a les fotos, se’n gaudeix molt més.

Cal destacar també el monolit del darrera de l’ermita, amb una inscripció recordant el periodista que va batejar per primera vegada aquell tros de costa amb el nom de Costa Brava, que en aquest 2009 se’n conmemorava el 100 anviersari. El visitant també pot observar petits detalls històrics de Sant Feliu per mitjà del panell informatiu situat en un racó de la placeta.

Podeu fer-ne una visita per mitjà d’aquesta galeria de fotos.

De Palamós a Llagostera passant per Tossa

A la conquesta de “noves fronteres”

Avui toca una d’aquelles sortides que són fixes de cada any, com és sortir amb la bici de carretera des de Palamós fins a Sant Antoni de Calonge, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, i des d’allà per la revirada i costaruda carretera que condueix fins a Tossa de Mar, però aquesta vegada introdueixo una petita novetat, i és que de normal faig la ruta d’anada i tornada pel mateix lloc, però decideixo agafar la carretera que porta fins a Llagostera per tal de fer quelcom diferent i conquerir “noves fronteres”. I la veritat és que no m’arrepenteixo gens de la decisió, ja que no és de les rutes més transitades i bona part és una carretera prou ample com per poder-ne gaudir, i com a aficionat als cotxes que sóc, com a extra m’avança un increible Maybach (rara habis) que és com una petita recompensa a l’esforç realitzat fins al moment.

Ja des de Llagostera (foto principal) pujo fins a Romanyà i baixar per Calonge, per acabar fent alguna volta d’anada i tornada des de Calonge fins a baix a Sant Antoni (fent mitja volta a les rotondes de les puntes), i mirar de pujar la velocitat promig i la resistència.

Acabo amb 90’09 km en 3h 45min amb un promig de 24’23 km/h, que tampoc està malament.

Dues vistes d’un mas, a la carretera de Llagostera en direcció Romanyà.

Racons de Palamós amb encant

Racons desconeguts

Unes bones vacances sempre dónen per molt, i naturalment també per avorrirse (hi ha tan de temps per devant…), però a mitja tarda decideixo sortir a caminar una mica per distreure’m i expulsar l’avorriment. Tot resseguint el litoral palamosí des de La Fosca fins al Port, passejant amb calma es gaudeix intensament dels petits racons que sovint obviem per entendre que “això ja m’ho conec”, i és quan mires aquests petits detalls que et sents plè d’energia, i amb una càmera de fotos a punt, permet captar una part d’aquests petits i fugaços moments de plaer.

Hi ha pràcticament de tot, perquè permet gaudir de petits grans precipicis fins a unes vistes panoràmiques de La Fosca, el coquetó far de Palamós amb la inmensitat del Mediterrani per devant, i fins i tot una curiosa casa pintada de vermell que gairebé sembla mexicana o quelcom per l’estil.

Per a més informació, disposeu d’aquesta galeria de fotos per fer una passejada.

Memories del Carrilet

El Feliuet

Un bon dia de calor, porta a fer una migdiada de les històriques, que et déixen planxat de mandra. Després de força estona provant de fer quelcom, decideixo agafar la BTT amb poques ganes, però un cop al damunt, començo a agafar bon ritme i per Platja d’Aro pujo fins a Castell d’Aro per agafar el carrilet fins a Sant Feliu de Guíxols, seguint el recorregut fins al final, donant de cara a l’antiga estació del ferrocarril. Paro a fer unes fotos, i segueixo fins al passeig de la platja, per fotografiar amb tot detall la fantàstica màquina de vapor (foto que il·lustra aquest article), des de tots els angles.

Torno pel port travessant cap a S’Agaró per l’hotel Curhotel Hipócrates, gaudint de les vistes que proporciona el turó ón està situat aquest establiment. D’allà cap a Platja d’Aro i al càmping, amb un total de 45 km. en 2h a un promig de 22,3 km/h.

Si voleu, podeu visitar la galeria de fotos per a més detalls.