Empordanet versió lliure

Remember the time

S’acaba l’any, un any que ha sigut fantàstic i plè de grans pedalades com l’increïble viatge a Itàlia per conèixer els Dolomites, però també he descobert petites grans rutes per l’Empordà. I avui he decidit fer una espècie de “Remember the time”, començant per agafar la carretera cap a Vall-Llobrega i el paratge de Castell, per seguir en direcció Torre Simona fins a Palafrugell, d’allà cap a Regencós i Pals per fer el Camí de la Font fins arribar a la carretera de Sant Feliu de Boada. Una carretera aquesta molt tranquila, per entremig de camps i granges que ens porta fins a la rotonda de Sant Julià de Boada, giro cap a la dreta per agafar després la carretera de Fontclara, Fontanilles i fins a Gualta. D’allà poso rumb a Llabià, un poblet preciós ón ja em vaig “perdre” en certa ocasió. Segueixo fins a Serra de Daró i Parlavà per desviar de nou cap Verges i, des d’allà, prendre una altra carretera tranquila fins a Les Olives, Vilopriu i Colomers.

Des d’aquest punt segueixo fins a Sant Jordi Desvalls, per anar a buscar una altra fantàstica i tranquila carretera cap a Sobrànigues, Sant Joan de les Arenes i en direcció a Foixà, però aquí faig un gir cap a La Pera i Púbol, tot vorejant el castell Gala-Dalí fins arribar a Corçà. Segueixo per la general fins a La Bisbal i tot i que la idea inicial era tornar per la Ganga, faig un parada a la font que hi ha tot just al primer quilòmetre de la carretera, omplo els bidons de nova i fresca aigua, i decideixo posar rumb a Fonteta i per Vulpellac giro a la dreta per trobar una altra fantàstica i tranquila carretera que transcorre per entremig de granges i masos restaurats fins sortir a Peratallada. Un d’aquest pobles que mereix perdre-hi un matí de visita i, si pot ser una estona més, molt millor.

Surto a la carretera principal de La Bisbal a Torroella, per ón faig un parell de quilòmetres (més o menys), fins a retrobar la carretera de Sant Feliu de Boada i el camí fins a Pals que havia fet d’anada. Segueixo fins a Regencós, però finalment per comptes de seguir cap a Palafrugell pel camí fàcil, em decideixo a pujar fins a Begur, uns 3 km força exigents per baixar després cap a Palafrugell per la carretera d’Esclanyà. I ja de tornada a Palafrugell, decideixo rematar la feina pujant a Mont-Ras i en paral·lel a la C-31 per un carril de servei arribo a Vall-Llobrega i completo la volta per La Fosca i el port de Palamós.

Al final, una sortida espectacular, d’aquelles que a aquestes alçades de l’any deixen molt bones sensacions, amb un dia que, tot sigui dit de pas, no semblava ben bé d’hivern.

Aquí us deixo l’enllaç a la ruta en format .GPX, perquè si ho voleu us la descarregueu i la pogueu gaudir.

Fotos de Pals i el Quermany Gros

This gallery contains 15 photos.

<< Tornar a l’article.

Pals i el Quermany Gros

Llocs coneguts, llocs nous

A l’encant del poble de Pals ja li he dedicat amb anterioritat algún reportatge, però com que és un d’aquells llocs que hi vaig ja per tradició, sovint m’oblido que hi ha més punts d’interés dels que ja conec.

Avui vaig amb la intenció de passar una estona a la platja i quedar-me a dinar per allà, i escullo el Restaurant El Vaixell, abans un self-service reconvertit des de fa un parell d’anys en restaurant especialitzat en peix, conservant tot l’encant que ja tenia amb anterioritat com és estar sota una pineda. Després busco un espai ón gaudir de tranquil·litat i descansar abans de tornar a agafar la bici, el lloc és el conegut com La Torre Mora, un d’aquests llocs que m’hi he parat tantes vegades, però decideixo fer una volta i algunes fotos a la construcció de la torre de defensa i vestigis de cases que hi ha al seu voltant. I a partir d’aquí ja comença una sessió d’exploració pura.

Vaig en direcció a la platja i giro a l’esquerra, per una pista que em porta fins a una casa rural amb una curiosa i típica cabina de telèfons anglesa plantada a la porta d’entrada. Segueixo un camí que porta fins a un mas en runes, ara sembla en procés de reconstrucció. Des d’allà agafo un seguit de camins que em porten fins Els Masos de Pals, i aquí ja començo l’aventura de descobrir. En una de les rotondes que hi ha m’endinso per un camí que veig indicacions de rutes, i segueixo la pista del GR-92 i el PR-C 108 que em portaran per les Mines de’n Bofill i des d’aquí pujar fins al Quermany Gros. Aquesta pujada es va tornant quasi des del mateix inici en força traïdora, i és que pel fet d’estar a la costa no ens ha de portar a error pensar que no hi ha pujades dures. Aquí tenim un perfecte exemple d’aquest greu error, la pujada es fa per una pista amb terra força tova i plena de pedres per tot arreu, tot un contrast, que dificulten molt la pujada però l’objectiu bé es mereix un bon esforç, i quan finalment arribem al cim del Quermany Gros la vista en un dia esplèndid com el d’avui ens recompensa tot l’esforç realitzat. Per una banda tenim les fantàstiques Illes Medes enmig de l’inmensitat del mar blau, resseguint la línia de les muntanyes veiem el massís del Montgrí, amb la seva figura tant característica amb el castell al cim, i ja més a l’esquerra podem apreciar el poble de Pals amb la seva torre de les hores lluïnt figura.

Després de descansar una estona i recrear-se amb la vista excepcional, toca la baixada, i no és que per baixada vulgui dir tranquil·litat precisament. Si us agrada el descens tècnic i sense compassió la vostra és baixar seguint les indicacions del PR-C 108 en direcció Pals, molt més dur que l’altre vessant per ón he pujat; sinó més val que us ho agafeu amb calma i feu com vaig fer jo mateix, quan les coses es posaven molt lletges es baixa de la bici i caminant es fa més segur. Finalment enllaçem amb una carretera asfaltada que ens porta de nou a Els Masos de Pals i d’allà fins a Pals ja és “pa menjat (pan comido)”, i en aquest punt ja me’n torno cap a Palafrugell pel mateix camí que havia vingut, el que faig sempre, i que ens porta fins a la depuradora de Torrent, creuar la carretera i agafar un camí molt tranquil que passa per entre una pineda i un bon grapat de masos fins a sortir al polígon industrial als afores de Palafrugell, i d’allà cap a Torre Simona i Palamós per la Ruta del Tren Petit.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

GPS de Sempre queden racons

Descarrega’t la ruta en format .GPX

<<Torna a l’article.

Fotos de Sempre queden racons

This gallery contains 24 photos.

<< Tornar a l’article.

Sempre queden racons

Pals, de nou

Després d’un matí de platja, aprofitant els últims batecs de l’estiu, i de redescobrir un restaurant a Pals, em deixo caure pel conjunt medieval de la població ampurdanesa.

Fa ja molt temps que volto per aquesta població, i un dels llocs que tenia costum d’anar a menjar era al Self-Service El Vaixell. Allà, fa ja molts anys, hi vaig descobrir el famós i arxiconegut “Ketchup”, aquella salsa de tomàquet que, a primera meitat dels 80 encara no coneixíem per aquestes terres. Doncs ara, quasi 30 anys després, aquest mateix lloc ha canviat la seva orientació i s’ha convertit en un restaurant d’estil mariner, més propi de la zona. Tota una redescoberta.

Però encara queden més llocs per a redescobrir, en aquest dissabte de primers de setembre, com és el conjunt medieval de Pals. Allà sempre em quedava en els primers carrers a l’entrada, però aquesta vegada he decidit entrar, com es diu col·loquialment “fins a la cuina”. Explorar alguns carrers de la part del darrera i conèixer les antigues muralles i torres de defensa, saber de la història dels seus edificis, gaudir de noves vistes.

La tarda acompanya per voltar amb calma i fer les fotos que calgui, i capturo llocs i panells informatius, per tenir testimoni de primera mà de la seva història.

Després d’aquesta visita agafo el camí en direcció a la població de Torrent. Per comptes d’agafar el camí que surt pel costat de la depuradora d’aquesta població, i creuar la carretera de La Bisbal a Begur i Pals, em deixo caure per la població de Torrent, agafant una variant del camí habitual, una petita volta pels seus carrers i continuar camí de Palafrugell, però provant camins també desconeguts. Aquí em trobo fent variants que em porten fins al poble de Llofriu, a la carretera de Palamós a La Bisbal. Faig mitja volta, que no tinc ganes de ficar-me de ple en el trànsit d’aquesta carretera amb la BTT, i segueixo explorant caminets que s’interconnecten per acabar al polígon de Palafarugell, a la carretera cap a Regencós. Al final no he trobat cap drecera important o interessant, però m’ho he passat d’allò més bé per allà al mig.

Finalment ja direcció a Palamós, per acabar fent la volta al poble.

En resum, sempre queden racons per descobrir, aquella mena de llocs que hem tingut a tocar infinitat de vegades però que, per un motiu o un altre, no ens hi hem endinsat.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Anar a la ruta del GPS.

GPS de Plans truncats

Descarrega’t la ruta en format .GPX

<<Torna a l’article

Fotos de Plans truncats

This gallery contains 11 photos.

<< Tornar a l’article

Plans truncats

Una sortida més interessant del previst

És la platja, i aquests dies fa calor, força calor, d’aquelles que s’enganxa tot sense ni moure’s, però un necessita imposar-se un ritme i mantenir la forma. I avui surto amb la intenció de fer una ruta de les maques, d’aquelles que combinen carreteres principals amb comarcals poc transitades. En definitiva, tinc la intenció d’anar per Calonge cap a la Bisbal, pujar Sta. Pellaia, baixar per Cassà de la Selva i a Girona pujar els Àngels i tornar a la Bisbal per Madremanya. Si coneixeu el lloc sabreu de què us parlo. I surto amb aquesta idea, tot i que un xic tard, i corono el primer port, La Ganga, i d’allà seguint el programa baixo fins La Bisbal d’Empordà i, parat al primer semàfor que em trobo, passa un grupet de ciclistes amb un amic del poble i m’afegeixo a ells per remuntar la Ganga. De moment aquest any és el de fer els ports pels dos costats al mateix dia. Primer va ser la Bonaigua, tota una proesa, fa pocs dies va ser Romanyà de la Selva, un dia d’aquells que surts amb poques ganes i acabes fent més del que pretens, i avui la Ganga. Ells després ja van cap a Calonge i acabar la volta, i per tant a dalt del port faig mitja volta i torno cap a La Bisbal amb la intenció de seguir el pla inicial. De totes maneres m’adono que comença a ser tard i fa calor, i prefereixo estalviar-me Sta. Pellaia i pujar directament a Els Àngels, i surto de La Bisbal i agafar la carretera de Madremanya i Monells, però sortint d’aquest últim poble em trobo amb la carretera que engega cap amunt i em quedo clavat, trobo una ombra i aparco temporalment allà, penso: -Aquí s’està de fabula, potser em quedo aquí. Però és clar, què hi faré allà quiet sense més, sota un arbre enmig d’una carretera amb poc trànsit?

Finalment decideixo que faré mitja volta, me’n torno a La Bisbal (quantes vegades hi he passat, avui?), i sortint en direcció Palafrugell agafo la carretera cap a Torroella de Montgrí, perquè necessito allargar la sortida sigui com sigui. La calor, malgrat tot es deixa notar, però amb voluntat i ritme (i aigua, força aigua), vaig sumant quilòmetres. Des de Torroella en direcció a Pals em paro a descansar uns instants en una àrea de Pic-Nic amb força ombra, i amb el Montgrí al fons, torno a engegar al cap de poc per arribar al fantàstic poble de Pals, d’allà ón alguns estudis apunten que Cristóbal Colón (o tal vegada Cristòfor Colom) va sortir a fer les amèriques. Sigui com sigui, el poble medieval sempre mereix una visita, perquè és un d’aquells llocs que conserven tot l’encant d’èpoques passades. Em paro a dinar a El Mirador de Pals, un restaurant amb una bona terrassa que, tal com el seu nom indica, ofereix vistes sobre la població. I resulta ser un lloc amb una sorpresa interessant, una bici antiga exposada a l’exterior, que no s’ha restaurat mai i que demana a crits que algú se’n faci càrrec.

Ja amb la panxa plena, surto camí de Regencós, amb parada per fer fotos al zoo de figures de pedra que hi ha als afores del municipi, i que fa molt de temps que està tancat (qui sap per què?), i d’allà segueixo cap a Palafrugell a millor ritme del que em pensava, i finalment arribar de tornada a Palamós, completant una volta de poc més de 100 km, que tampoc està tan malament tenint en compte l’apatia soferta en un punt clau del recorregut.

Podeu veure la galería de fotos aquí.

Veure el perfil del GPS.

Palamós-Pals per les Muntanyes Russes

Tornant a les Muntanyes Russes

Ja hi tornem a ser, de nou per la Costa Brava pedalant a bon ritme, recuperant aquelles sortides emblemàtiques que tots i cadascún de nosaltres ens marquem, en algún moment, com a tals. Aquesta és una de les meves, i després de fer uns primers quilòmetres d’escalfament en un matí en principi poc engrescador per les previsions del temps, decideixo atacar allò que un dia vaig anomenar “les Muntanyes Russes”, un seguit de pujades i baixades amb rampes pronunciades al pujar-se en poca distància.

La primera paret és la pujada al Far de Sant Sebastià des de Llafranc, un ascens de poc més de 2 km que deixa petjada sobretot en els últims 500 m., que per sort ens regala unes vistes encantadores des de la terrassa del parador situat al capdemunt, al costat del far. Després vé el descens fins a Tamariu, una carretera virada que sense aturar-se ni un instant però sense grans pendents ens deixa a ran de mar, per oferir-nos tot seguit una pujada dura i una baixada intensa que ens deixa al peu del parador d’Aiguablava. D’allà novament toca pujar, ara fins a Begur, un altre petit gran espectacle per als ciclistes escaladors, i des d’allà dalt ja veurem la platja gran de Pals, el lloc ón temps enllà va tenir residència una emissora de ràdio de nom Radio Liberty, amb un conjunt de 13 monumentals antenes per enviar propaganda al famós “bloc comunista”, un solar que en l’actualitat es troba sense ús, i crec que és completament vallat per tenir encara alguna instal·lació.

Es baixa per l’urbanització de Sa Punta, fins arribar al terme de la Platja de Pals, que em va sorprendre per l’absoluta manca d’activitat, molts apartaments sense ocupar i grans càmpings completament tancats. Des d’aquí ja a ritme fort en direcció Palafrugell passant per Regencós, per acabar al lloc de sortida, Palamós.

Una bona dutxa i a dinar, recompensa merescuda després d’una ruta com aquesta, que si no l’heu fet mai i volteu per la zona, us la recomano, ja sigui en bici o en cotxe, i gaudiu de les cales que ens ofereix la Costa Brava, totes elles amb un encant particular.

Anar al perfil GPS.