Panoràmica de Pals al Montgrí

Pals i el Quermany Gros

Llocs coneguts, llocs nous

A l’encant del poble de Pals ja li he dedicat amb anterioritat algún reportatge, però com que és un d’aquells llocs que hi vaig ja per tradició, sovint m’oblido que hi ha més punts d’interés dels que ja conec.

Avui vaig amb la intenció de passar una estona a la platja i quedar-me a dinar per allà, i escullo el Restaurant El Vaixell, abans un self-service reconvertit des de fa un parell d’anys en restaurant especialitzat en peix, conservant tot l’encant que ja tenia amb anterioritat com és estar sota una pineda. Després busco un espai ón gaudir de tranquil·litat i descansar abans de tornar a agafar la bici, el lloc és el conegut com La Torre Mora, un d’aquests llocs que m’hi he parat tantes vegades, però decideixo fer una volta i algunes fotos a la construcció de la torre de defensa i vestigis de cases que hi ha al seu voltant. I a partir d’aquí ja comença una sessió d’exploració pura.

Vaig en direcció a la platja i giro a l’esquerra, per una pista que em porta fins a una casa rural amb una curiosa i típica cabina de telèfons anglesa plantada a la porta d’entrada. Segueixo un camí que porta fins a un mas en runes, ara sembla en procés de reconstrucció. Des d’allà agafo un seguit de camins que em porten fins Els Masos de Pals, i aquí ja començo l’aventura de descobrir. En una de les rotondes que hi ha m’endinso per un camí que veig indicacions de rutes, i segueixo la pista del GR-92 i el PR-C 108 que em portaran per les Mines de’n Bofill i des d’aquí pujar fins al Quermany Gros. Aquesta pujada es va tornant quasi des del mateix inici en força traïdora, i és que pel fet d’estar a la costa no ens ha de portar a error pensar que no hi ha pujades dures. Aquí tenim un perfecte exemple d’aquest greu error, la pujada es fa per una pista amb terra força tova i plena de pedres per tot arreu, tot un contrast, que dificulten molt la pujada però l’objectiu bé es mereix un bon esforç, i quan finalment arribem al cim del Quermany Gros la vista en un dia esplèndid com el d’avui ens recompensa tot l’esforç realitzat. Per una banda tenim les fantàstiques Illes Medes enmig de l’inmensitat del mar blau, resseguint la línia de les muntanyes veiem el massís del Montgrí, amb la seva figura tant característica amb el castell al cim, i ja més a l’esquerra podem apreciar el poble de Pals amb la seva torre de les hores lluïnt figura.

Després de descansar una estona i recrear-se amb la vista excepcional, toca la baixada, i no és que per baixada vulgui dir tranquil·litat precisament. Si us agrada el descens tècnic i sense compassió la vostra és baixar seguint les indicacions del PR-C 108 en direcció Pals, molt més dur que l’altre vessant per ón he pujat; sinó més val que us ho agafeu amb calma i feu com vaig fer jo mateix, quan les coses es posaven molt lletges es baixa de la bici i caminant es fa més segur. Finalment enllaçem amb una carretera asfaltada que ens porta de nou a Els Masos de Pals i d’allà fins a Pals ja és “pa menjat (pan comido)”, i en aquest punt ja me’n torno cap a Palafrugell pel mateix camí que havia vingut, el que faig sempre, i que ens porta fins a la depuradora de Torrent, creuar la carretera i agafar un camí molt tranquil que passa per entre una pineda i un bon grapat de masos fins a sortir al polígon industrial als afores de Palafrugell, i d’allà cap a Torre Simona i Palamós per la Ruta del Tren Petit.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Anuncis

Cap Roig i Cala el Crit

Sortida senzilla i efectiva

El ciclisme, ja sigui de carretera o muntanya, té un component que el fa diferent a la resta d’esports. Hi ha dies que un surt amb ganes de fer molts quilòmetres, sovint després d’unes quantes sessions d’entrenament a fons, i no sempre s’acaba fent tanta distància com es desitjava i no amb les millors sensacions que un s’espera.

Però en canvi hi ha dies en que surts perquè fa dies que no fas bici, i necessites rodatge, però no engegues amb gaires ganes, i aquest és un d’aquells dies. Començo tard i amb més ganes d’arribar a la platja i estirar-me que no pas anar a suar pujant marges, però a la platja (La Fosca, a Palamós) encara hi ha massa gent i poc espai per posar la tovallola, i decideixo seguir un tros cap endevant direcció Castell, però no hi arribo ja que a mig camí decideixo desviar per un d’aquells camins que s’hi passa sovint pel devant però saps que no et durà gaire lluny, i l’obvies però penses: un dia d’aquests l’haig de fer. I aquest és el dia. I el camí porta cap a d’altres a dreta i esquerra, vaig agafant desviacions fins que vaig a parar a la ruta del Tren Petit. Des d’allà pujo pel càmping Benelux cap a la Platja de Castell i enfilo el camí de Cap Roig agafant a l’esquerra un camí que puja directe i que feia temps que no agafava. És bàsicament un camí per fer a peu, ja que té punts en que és força estret i difícil per fer en BTT, però tot depèn del nivell que tingueu. Passa pel costat d’una petita casa al mig del bosc, i segueix amunt per una pista estreta i plena de roques i arrels d’arbres, aquest és el tram més complicat. Alguns trams decideixo fer-los a peu, fins arribar al cim i tenir una vista privilegiada sobre les Illes Formigues, petites allà a l’horitzó. Segueixo ja fins a la pista principal de Cap Roig i agafo el camí que baixa cap a Cala El Crit, un autèntic espectacle de baixada que ens porta a peu del tram d’escales per baixar ja fins a la cala, deixant-nos una vista espectacular sobre, de nou, les Illes Formigues i una de les moltes roques foradades que hi ha a la Costa Brava.

Després d’una breu sessió de fotos del paisatge, remunto el camí amb el plat petit i ritme constant, que la baixada intensa ara es torna en una pujada espectacular.

Ja de nou al camí de Castell a Cap Roig, baixo en direcció La Fosca per plantar la tovallola a la platja i assaborir un bany ben merescut. Tot plegat poc més de 20 quilòmetres, però molt més distretes i divertides que moltes de les sortides llargues tipus “d’aquí a allà” que faig amb la de carretera. I és que la bici de muntanya té aquestes coses.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Exploració per Llagostera i Santa Cristina

Seguim marcant camins

Surto de Palamós en direcció Platja d’Aro i Castell d’Aro per agafar el Carrilet en direcció Llagostera, però abans d’arribar-hi agafo un camí que passa per sota de l’autovia i la ressegueix durant un tros en direcció Santa Cristina, per desviar per una carretera que ens durà fins a una cantera i que acabaría en una fàbrica o planta de tractament, però no arribo fins al final, ja que a mig camí decideixo girar a l’esquerra per una cruïlla de pistes forestals en direcció Llagostera ón hi arribo després de descobrir un grapat de nous camins que em deixen a Can Carbonell, per creuar de nou l’autovía per sota i arribar a Llagostera.
Des d’allà vaig a buscar de nou el Carrilet per tornar a Santa Cristina, des d’ón provaré, novament, diferents camins fins anar a sortir a Sant Feliu de Guíxols i arribar fins a Palamós ara ja només per asfalt, creuant S’Agaró i Platja d’Aro.
Una ruta plena de nous camins per provar més endevant, i mantenir alicients per seguir marcant camins sobre el mapa.

Podeu veure la galería de fotos aquí.
Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

El Castell de Foixà

Voltant pel Baix Empordà

Una gran volta

Sortida per Sant Joan de Palamós camí de Torre Simona, Palafrugell i Pals. D’allà baixo per la carretera de La Bisbal per desviar a la dreta en direcció Torrent i passar per l’interior per poblacions com Sant Feliu de Boada, Fontclara i Fontanilles fins arribar a Torroella de Montgrí. Sortint de Torroella giro en direcció Ullà i resseguir tot un reguitzell de pobles d’interior com Bellcaire d’Empordà i Albons fins arribar a l’Escala, des d’ón torno per la GI-632 cap a Bellcaire d’Empordà (ara no arribo a entrar al poble, cosa que fa una estona si que he fet de plè) en direcció Torroella i desviar cap a Verges per la C-31, entrar per Foixà i Rupià per gaudir dels seus paisatges congelats en el temps i fer unes quantes fotos, just abans d’agafar la C-66 a Corçà, La Bisbal i Llofriu per desviar cap a Palafrugell i tornar per Torre Simona.
Però abans de donar la jornada per finalitzada, toca fer la volta final a Palamós.

Podeu veure la galería de fotos aquí.
Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Palamós-Santa Pellaia i Sant Mateu de Montnegre

A la recerca de nous horitzons

Sortida des de Palamós cap a Calonge, La Ganga pujada a fons, baixar cap a La Bisbal i en direcció Santa Pellaia busco una carretera que de moment no aconsegueixo trobar. Arribo al cim i baixo fins a Cassà de la Selva per enfilar en direcció a Quart i pujar per una carretera en direcció Sant Mateu de Montnegre, fa temps que passo per devant de l’indicador però no hi he pujat mai, i la veritat és que la carretera està molt poc transitada i resulta un autèntic plaer, i començo a pensar que pugui tenir trampa. Finalment arribo a dalt, i després de pujar força i veure paisatges increïbles, em trobo devant l’ermita de Sant Mateu que queda al final de la carretera. Des d’aquí hi ha un parell de camins per fer amb la BTT, però no pas amb la de carretera.
Decideixo seguir per la carretera que indica Montnegre i més endevant deixo a l’esquerra una desviació cap a Els Àngels, perquè és una pista forestal en pujada que no tinc necessitat d’endinsar-m’hi, i segueixo endevant fins que l’asfalt s’acaba esvaïnt i queda al devant una pista forestal en direcció a Sant Sadurní de l’Heura, però de moment el camí és ample i bastant transitable amb la bici de carretera (pitjor era el Col d’Artigascou [link a article de vacances 2013] ), i decideixo continuar endevant fins arribar a la carretera de Sant Sadurní de l’Heura i Santa Pellaia. Aquesta és la carretera que buscava per l’altre costat, i és que des de les fotos del satèl·lit es veia com si fós una carretera, la trampa que em temia tot pujant.
Ja de nou sobre l’asfalt, retorn cap a La Bisbal i a tot ritme cap a Llofriu, Mont-Ras i baixar cap a Torre Simona per arribar finalment a Palamós.

Podeu veure la galería de fotos aquí.
Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.