Cap Roig i Cala el Crit

Sortida senzilla i efectiva

El ciclisme, ja sigui de carretera o muntanya, té un component que el fa diferent a la resta d’esports. Hi ha dies que un surt amb ganes de fer molts quilòmetres, sovint després d’unes quantes sessions d’entrenament a fons, i no sempre s’acaba fent tanta distància com es desitjava i no amb les millors sensacions que un s’espera.

Però en canvi hi ha dies en que surts perquè fa dies que no fas bici, i necessites rodatge, però no engegues amb gaires ganes, i aquest és un d’aquells dies. Començo tard i amb més ganes d’arribar a la platja i estirar-me que no pas anar a suar pujant marges, però a la platja (La Fosca, a Palamós) encara hi ha massa gent i poc espai per posar la tovallola, i decideixo seguir un tros cap endevant direcció Castell, però no hi arribo ja que a mig camí decideixo desviar per un d’aquells camins que s’hi passa sovint pel devant però saps que no et durà gaire lluny, i l’obvies però penses: un dia d’aquests l’haig de fer. I aquest és el dia. I el camí porta cap a d’altres a dreta i esquerra, vaig agafant desviacions fins que vaig a parar a la ruta del Tren Petit. Des d’allà pujo pel càmping Benelux cap a la Platja de Castell i enfilo el camí de Cap Roig agafant a l’esquerra un camí que puja directe i que feia temps que no agafava. És bàsicament un camí per fer a peu, ja que té punts en que és força estret i difícil per fer en BTT, però tot depèn del nivell que tingueu. Passa pel costat d’una petita casa al mig del bosc, i segueix amunt per una pista estreta i plena de roques i arrels d’arbres, aquest és el tram més complicat. Alguns trams decideixo fer-los a peu, fins arribar al cim i tenir una vista privilegiada sobre les Illes Formigues, petites allà a l’horitzó. Segueixo ja fins a la pista principal de Cap Roig i agafo el camí que baixa cap a Cala El Crit, un autèntic espectacle de baixada que ens porta a peu del tram d’escales per baixar ja fins a la cala, deixant-nos una vista espectacular sobre, de nou, les Illes Formigues i una de les moltes roques foradades que hi ha a la Costa Brava.

Després d’una breu sessió de fotos del paisatge, remunto el camí amb el plat petit i ritme constant, que la baixada intensa ara es torna en una pujada espectacular.

Ja de nou al camí de Castell a Cap Roig, baixo en direcció La Fosca per plantar la tovallola a la platja i assaborir un bany ben merescut. Tot plegat poc més de 20 quilòmetres, però molt més distretes i divertides que moltes de les sortides llargues tipus “d’aquí a allà” que faig amb la de carretera. I és que la bici de muntanya té aquestes coses.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

GPS de Sempre queden racons

Descarrega’t la ruta en format .GPX

<<Torna a l’article.

Fotos de Sempre queden racons

This gallery contains 24 photos.

<< Tornar a l’article.

Sempre queden racons

Pals, de nou

Després d’un matí de platja, aprofitant els últims batecs de l’estiu, i de redescobrir un restaurant a Pals, em deixo caure pel conjunt medieval de la població ampurdanesa.

Fa ja molt temps que volto per aquesta població, i un dels llocs que tenia costum d’anar a menjar era al Self-Service El Vaixell. Allà, fa ja molts anys, hi vaig descobrir el famós i arxiconegut “Ketchup”, aquella salsa de tomàquet que, a primera meitat dels 80 encara no coneixíem per aquestes terres. Doncs ara, quasi 30 anys després, aquest mateix lloc ha canviat la seva orientació i s’ha convertit en un restaurant d’estil mariner, més propi de la zona. Tota una redescoberta.

Però encara queden més llocs per a redescobrir, en aquest dissabte de primers de setembre, com és el conjunt medieval de Pals. Allà sempre em quedava en els primers carrers a l’entrada, però aquesta vegada he decidit entrar, com es diu col·loquialment “fins a la cuina”. Explorar alguns carrers de la part del darrera i conèixer les antigues muralles i torres de defensa, saber de la història dels seus edificis, gaudir de noves vistes.

La tarda acompanya per voltar amb calma i fer les fotos que calgui, i capturo llocs i panells informatius, per tenir testimoni de primera mà de la seva història.

Després d’aquesta visita agafo el camí en direcció a la població de Torrent. Per comptes d’agafar el camí que surt pel costat de la depuradora d’aquesta població, i creuar la carretera de La Bisbal a Begur i Pals, em deixo caure per la població de Torrent, agafant una variant del camí habitual, una petita volta pels seus carrers i continuar camí de Palafrugell, però provant camins també desconeguts. Aquí em trobo fent variants que em porten fins al poble de Llofriu, a la carretera de Palamós a La Bisbal. Faig mitja volta, que no tinc ganes de ficar-me de ple en el trànsit d’aquesta carretera amb la BTT, i segueixo explorant caminets que s’interconnecten per acabar al polígon de Palafarugell, a la carretera cap a Regencós. Al final no he trobat cap drecera important o interessant, però m’ho he passat d’allò més bé per allà al mig.

Finalment ja direcció a Palamós, per acabar fent la volta al poble.

En resum, sempre queden racons per descobrir, aquella mena de llocs que hem tingut a tocar infinitat de vegades però que, per un motiu o un altre, no ens hi hem endinsat.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Anar a la ruta del GPS.

GPS de Conquerint l’Empordanet-4a part

Conquerint les noves terres de darrera el món

Descarrega’t la ruta en format .GPX

<< Torna a l’article

Visita a la Girona florida i més

Keep on rockin’

Feia uns dies que havia vist per les notícies de la tele que a Girona teníen els carrers adornats amb flors. Ja l’any passat hi volia anar, però al final no vaig poder, però aquest any ja ho sabia amb antelació, i això és un aventatge per planificar. I per si fós poc, el divendres era festa, i com a ajuda no està malament, un bon dia per fer una escapada amb la BTT des de Palamós fins a Girona passant per Sant Feliu de Guíxols per agafar el carrilet.

De bon matí el temps no pinta gaire bé, però és qüestió de provar-ho, i esperar que no plogui, o que com a mínim no ho faci amb intensitat. Per sort fins a Llagostera tot va bé, però allà comença a caure alguna gota i em deixa lleugerament tocat moralment, costa pedalar i avançar, i el ritme disminueix, però la pluja, al cap i a la fí és inapreciable i faig un esforç de concentració per seguir i seguir. Arribant a Cassà la cosa ja canvia sensiblement. Arribant ja a Girona el temps és molt diferent, fa sol i fins i tot una temperatura agradable, arribo al centre de la capital i ja s’ensuma la flaire de flors engalanant els carrers i patis particulars. Bon senyal, ja sóc a prop del centre neuràlgic. Ja es veuen els primers guarnits de flors, i la càmera de fotos ja s’escalfa, comença a disparar sense pensar, de fet sense parar fotografia tot el que veu.

La veritat és que a la realitat l’espectacle dels sentits és molt superior que no pas a la televisió (i òbviament que a les fotos), i és que per desgràcia aquests mitjans encara no reprodueixen el sentit de l’olfacte, que al cap i a la fí és el que fa sentir les coses més intenses, i les flors a l’aire lliure desprenen una olor molt particular, difícil de descriure ni transmetre en imatges.

Ara ja està vist aquesta part de Girona, tot i que m’ha quedat pendent el claustre de la catedral, però no he trobat ón lligar la bici a prop del lloc, i quedarà pendent per una altre any, per d’aquesta manera tenir un alicient per tornar-hi.

Sortint de Griona, com que vaig bé de temps, busco la ruta del carrilet que puja fins a Olot, m’acosto fins al parc de la Devesa, des d’ón surt, i començo la nova etapa, però en algun punt en perdo la pista i agafo un camí equivocat. No passa res, mitja volta i tornada al punt ón l’he perdut, i ara si que trobo el camí adequat. Enfilo en direcció Salt, el primer tram fins sortir d’aquesta població no és dels millors ja que està molt transitat per cotxes i motos dels camps pròxims, però s’ha de tenir paciència, i la recompensa sempre és positiva. Poc a poc avanço quilòmetres fins arribar a Anglès, no és recomanable passar d’aquí, ja que porto en aquest punt 90 km., i seguir voldria dir acumular una quantitat desorbitada de quilòmetres no gens recomanable de cara a la tornada. Faig mitja volta i començo el retorn, ja més de baixada i a millor ritme, però el vent en contra i tota la flor dels pollancres empesa pel vent no ajuden a veure el camí i a respirar bé, i el ritme es va trencant. Arribant a Salt decideixo canviar la ruta, seguint unes indicacions diferents que em portaràn a la zona universitària de Girona per comptes del Parc de la Devesa, i seguieixo amb la intenció de dinar aviat, però els pedals van sols i no puc parar. Però sorpresa, entrant a Cassà de la Selva ja pel Carrilet no sé què passa i la bici es para de cop. M’ha fet la perla? No, això no és una Vespa. Ostres, és que està plovent, i ara a base de bé, i sóc jo mateix que ha parat en sec al veure un restaurant a peu de camí 😉

Ja havent dinat hi ha sort i no plou, surto amb molt bon ritme però a Llagostera torna a donar pel sac l’aigua, em paro a sota un túnel per protegir de l’aigua el GPS i el comptaquilòmetres amb una bossa de plàstic, però això dura uns pocs minuts (eh, que aquesta aigua només era per espantar-te), i torno a agafar molt bon ritme fins a Castell d’Aro. Allà ja baixo el ritme, i és que els quilòmetres que porto ja amb la bici comencen a pesar, i ja fins al càmping més tranquil.

La d’avui ha sigut una d’aquelles sortides genials. Genials pels quilòmetres, però també per la qualitat dels llocs visitats, una gran recompensa a l’esforç.

I com sempre, podreu gaudir d’una fantàstica galeria de fotos en aquest enllaç.

I si ho voleu, aquí teniu el track del GPS.

Fotos de visita a la Girona florida i més

This gallery contains 31 photos.

<< Torna a l’entrada

Palamós-Pals per les Muntanyes Russes

Tornant a les Muntanyes Russes

Ja hi tornem a ser, de nou per la Costa Brava pedalant a bon ritme, recuperant aquelles sortides emblemàtiques que tots i cadascún de nosaltres ens marquem, en algún moment, com a tals. Aquesta és una de les meves, i després de fer uns primers quilòmetres d’escalfament en un matí en principi poc engrescador per les previsions del temps, decideixo atacar allò que un dia vaig anomenar “les Muntanyes Russes”, un seguit de pujades i baixades amb rampes pronunciades al pujar-se en poca distància.

La primera paret és la pujada al Far de Sant Sebastià des de Llafranc, un ascens de poc més de 2 km que deixa petjada sobretot en els últims 500 m., que per sort ens regala unes vistes encantadores des de la terrassa del parador situat al capdemunt, al costat del far. Després vé el descens fins a Tamariu, una carretera virada que sense aturar-se ni un instant però sense grans pendents ens deixa a ran de mar, per oferir-nos tot seguit una pujada dura i una baixada intensa que ens deixa al peu del parador d’Aiguablava. D’allà novament toca pujar, ara fins a Begur, un altre petit gran espectacle per als ciclistes escaladors, i des d’allà dalt ja veurem la platja gran de Pals, el lloc ón temps enllà va tenir residència una emissora de ràdio de nom Radio Liberty, amb un conjunt de 13 monumentals antenes per enviar propaganda al famós “bloc comunista”, un solar que en l’actualitat es troba sense ús, i crec que és completament vallat per tenir encara alguna instal·lació.

Es baixa per l’urbanització de Sa Punta, fins arribar al terme de la Platja de Pals, que em va sorprendre per l’absoluta manca d’activitat, molts apartaments sense ocupar i grans càmpings completament tancats. Des d’aquí ja a ritme fort en direcció Palafrugell passant per Regencós, per acabar al lloc de sortida, Palamós.

Una bona dutxa i a dinar, recompensa merescuda després d’una ruta com aquesta, que si no l’heu fet mai i volteu per la zona, us la recomano, ja sigui en bici o en cotxe, i gaudiu de les cales que ens ofereix la Costa Brava, totes elles amb un encant particular.

Anar al perfil GPS.

Fotos de Conquerint l’Empordanet-3a part

This gallery contains 45 photos.

<< Torna a l’article

Conquerint l’Empordanet – 3a part

L’any passat vaig decidir sortir a “conquerir” l’Empordanet, aquella magnífica regió que tan be va definir el poeta Josep Pla, però em van quedar encara alguns poblets per descobrir. La veritat és que són llocs que, tot i fer molts anys que volto per la Costa Brava, encara no havia visitat mai, i una manera molt maca de fer-ho és, sens dubte, en bici. Hi pots arribar fàcilment per camins d’una bellesa increïble i lliures de trànsit, passejar-te pel rovell de l’ou i sortir, tot sense preocupar-te d’ón aparques, i a més pots aturar-te fàcilment per fer les fotografies que vulguis.

I amb aquesta idea vaig començar la jornada, posant un punt de dificultat al principi, coronant el Puig Cargol (369 m), té un tram inicial lleugerament exigent, seguit d’algun punt en lleugera baixada, i els últims encara no 2 km, just després d’un excel·lent mirador a la badia de Palamós-Sant Antoni de Calonge, que pujen i pujen que sembla que no acabi mai. Finalment arribem al punt ón es situa un dipòsit de formigó tancat per dalt ón si es vol si pot enfilar i gaudir de les increïbles vistes dels voltants.

Després del merescut descans segueixo en direcció a Fitor, per agafar la pista que baixa fins a Fonteta, a tocar de La Bisbal. Una pista que tot i haver de perdre encara força altura, continua planejant i pujant quasi més que no baixa. Finalment arribo a Fonteta, i des d’allà agafo el camí que porta fins a La Bisbal, des d’ón surto per carretera (GI-664) en direcció Cruïlles després de més o menys 3 km, i agafant de seguida un camí ciclable paral·lel a la carretera. Des d’allà ja surto cap a Monells (GIV-6702) separats per uns escassos 5 km més, passant per una carretera molt poc transitada.

Monells és potser un dels pobles d’aspecte medieval més ben conservats de la zona, comparable tal vegada amb el de Pals, però amb una plaça molt oberta i acollidora, ideal per aturar-s’hi a descansar uns instants. A uns pocs metres d’allà hi passa un petit rierol, que superat per sobre per un parell de ponts és d’una bellesa encisadora. Des d’aquí es pot contemplar la silueta del poble medieval a un costat del riu, i de la part més moderna a l’altre.

Des d’aquí surto en direcció Madremanya i per la GIV-6703 pujo fins al Santuari del Àngels que, situat a 484 m d’altura, sorprèn perquè sembla que sigui més amunt ja que s’hi arriba per una carretera que es va retorçant per la muntanya i en una progressió sempre cap amunt. Per sort és una d’aquelles comarcals que pràcticament no hi passen cotxes, però en canvi és força transitada per ciclistes de totes procedències, disposats a gaudir dels paratges més privilegiats. Coronat el port de muntanya, és el moment de tornar a fer una parada al santuari, per voltar-lo i contemplar la panoràmica de 360º, divisant a l’horitzó pel nord els Pirineus encara nevats en les seves cotes més altes i el Montseny allà al fons amb la seva forma característica.

Des d’allà començo un descens continuat d’uns 13 km fins arribar a la ciutat de Girona. La carretera també és d’aquelles que fan enveja, força revirada i de vistes molt obertes, és més transitada que per l’altre costat però sense un gran volum de trànsit, que permet gaudir plenament del camí. Un cop arribo al capdevall, entro a Girona pel tram final del Carrilet i contemplar la característica postal de la ciutat tallada pel riu Onyar. Torno enrere per agafar el Carrilet en direcció Sant Feliu, no sense abans contemplar els marges del camí florits i plens de color fins dalt de tot.

Sortint de la ciutat busco un lloc per aturar-me i dinar, portava un entrepà a punt, i continuar després ja sense parar fins a Sant Feliu de Guíxols i d’allà fins a Palamós passant per Platja d’Aro. Una sortida molt maca, en part també llarga (120 km) que deixa molt bons records i sens dubte unes vistes com no es poden trobar fàcilment.

Veure galeria de fotos      Veure Empordanet-1      Veure Empordanet-2