Tag Archives: Vaquèira-Beret

jul. 21 2011

Sortida a Montgarri

Santuari de Montgarri

Avui el dia acompanya des de bon matí, i surto disposat a fer quilòmetres. M’arribo fins a Viella, i començo a pujar la carretera fins a Baquèira, ja de per sí una bona pujadeta, i a partir d’allà agafo la desviació a l’esquerra cap al Pla de Beret, una carretera de 7 quilòmetres serpentejant i remuntant fins als 1800 mts d’alçada. Però com que vaig amb la BTT, agafo una pista a la dreta tot just sortint del poble de Baquèira, que porta fins al Pla de Beret, una pista que atravessa els diversos remuntadors de la pista d’esquí, ara completament verda. Quan arribo al primer objectiu, el Pla de Beret, em dirigeixo a l’extens aparcament per cotxes que queda a l’esquerra, i al fons en surt una pista marcada com a Ruta 20, que condueix fins al segon i principal objectiu del dia: el santuari de Montgarri. La pista és una autèntica passada per les vistes que ofereix, i finalment quan arribem al Santuari, la vista es recrea novament, ja que el lloc ón es troba té just al costat la Noguera Pallaresa, que neix en el Pla de Beret però que aquí ja dóna senyals de la seva força.

Després de visitar l’interior del Santuari, farcit de fotos dels diversos personatges que al llarg dels anys han tingut protagonisme sobre el lloc, i també amb fotos dels diversos treballs de recuperació i manteniment que s’han anat fent al llarg dels anys, seguim la ruta circular per tornar al Pla de Beret.

A partir d’aquí, toca abrigar-se abans de començar el vertiginós descens que ens durà de nou fins a Viella, situat uns 1000 mts més avall. Als afores de Viella, passada la rotonda que porta cap a Vilac, a l’esquerra hi ha una desviació que ens porta a fer el “Camin Reiau”, tot senyalitzat per fer en BTT, tot i que hi ha algun punt que realment és dificultós ja que el camí es torna estret i plè de grans arrels que surten i fan saltar la bici. FIns i tot hi ha un punt en que hem de travessar una sèquia, i és recomanable baixar de la bici, ja que del contrari clavarem la roda i podem prendre mal. Després, la segona part del camí, des de Pont d’Arròs fins a Es Bòrdes ja és molt més practicable i més ample.

Una ruta dura, en la que al final he acumulat més de 1600 mts de desnivell positiu i uns altres tants de descens, però que recompensa enormement per les meravelloses vistes que la Vall d’Aran ens ofereix en tot moment.

 

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

També podeu veure el perfil del GPS aquí.

jul. 19 2011

Naturalesa imponent

Barratge d’Aiguamòg i Pla de Beret

El dia s’ha llevat amb el cel tapat, i no convida massa a sortir en bici, i ho aprofito per anar a voltar amb el cotxe. La primera intenció és la d’arribar fins al Circ de Colomèrs, i agafo la carretera de Viella a Baquèira, i a Salardú cap a Banhs de Tredòs. Quan arribo a l’aparcament fins ón es pot arribar amb el cotxe particular, el dia segueix tapat i força fred, i prefereixo no arriscar-me perquè no vaig preparat per fer trekking, faig una volta a prop de l’aparcament i me’n torno cap al cotxe. Un altre dia ja hi pujaré més ben preparat.

Torno cap a Salardú, i d’allà surto en direcció al poble de Baquèira per agafar la desviació cap al Pla de Beret. Una pujada impressionant (queda apuntada per fer en bici), ens porta fins a l’estació d’esquí de Baquèira-Beret. A partir d’aquí ja no es pot seguir amb el cotxe, però si que hi ha el camí cap a Montgarri, que per poc que pugui, el faré aviat en bici.

Ja de baixada faig algunes fotos i cap a Viella, que ja va sent tard i el dia no acaba d’aclarir-se.

Per la tarda, aprofitant una petita finestra de bon temps, surto amb la BTT (aquest any he pujat amb la bici de muntanya), i vaig des de Viella fins a Gausac i des d’allà cap a Artiga de Lin, però faig mitja volta a uns 3 km d’arribar-hi perquè es posa a ploure, i no cal arriscar. De baixada, a Es Bòrdes agafo el “Camin Reiau” que em porta fins a Pont d’Arròs, d’allà pujo cap a Arròs i Vila on agafo una pista que porta fins a Montcorbau, però el cel s’està tapant de nou, i prefereixo baixar cap a Aubert i al càmping.

Fins ara, el temps no ha acompanyat gaire, i tan bon punt arribo al càmping es posa a ploure. Malgrat tot, les previsions per demà sembla que són més positives. Si és així, la sortida de demà ja serà més “autèntica”.

 

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

jul. 18 2010

Anant a totes des del principi.

Ascens al Port de la Bonaiuga

Vaig arribar a la zona en dissabte, amb un dia força enboirat i com amb ganes de ploure, que no presagiava pas res divertit. I el primer dia sencer, diumenge, el lleva també enboirat però decideixo arriscar i agafar la bici i fer en direcció la Bonaigua. Passo per Viella i enfilo el camí que va pujant encara suau per Arties i Salardú, ó ja es comença a descobrir el cel, i fa preveure un dia assolellat. A partir d’aquí la cosa ja apunta maneres fins al poble de Baquèira, i ja des d’aquest punt que s’anuncia l’inici del port de muntanya la cosa ja es posa seriosa de debò. A destacar sobretot els últims 4 km si fa no fa, que fa una sèrie de “paelles” en poca distància per guanyar metres de forma sobtada durant un parell de quilòmetres, per acabar els últims 2 ja amb l’estació d’esquí de Baquèira-Beret a la vista. Un bon ascens, que per començar les vacances, ja és una bona medalla.
Ara toca baixar de la bici i dedicar-se a fer fotos del lloc i del paisatje, que després de l’esforç bé mereixen un xic d’atenció, amb el cel tant clar com el que ens ha regalat el dia. Destacable com a curiositat la màquina llevaneus que hi ha sota un cobert, que va treballar al port a mitjans dels anys ’40.
Després ja tot és més fàcil, toca deixar-se anar amb la bici port avall, tot i que controlant la frenada a les dures curves que m’esperen, però una baixada sempre és una baixada, i el promig de velocitat sempre puja, i si es porta algún cotxe a la cua aquest acostuma a no poder passar si no és que té una recta prou llarga, ja que amb curves la bici obté medalla d’or.
En resum, una bona primera jornada, en la qual puc aprofitar per banyar-me a la piscina del càmping ón em trobo, que en ser climatitzada s’hi està fantàsticament.

Visitar la galeria de fotos.