GPS d’Els Àngels des de Girona

Descarrega’t la ruta en format .GPX

<<Torna a l’article

Anuncis

Els Àngels des de Girona

Una altra “Cara B”

Després d’uns quants dies de fer calor, molta calor, avui el dia es lleva mig tapat i amb temperatures més suaus. De totes maneres no sembla que hagi de ploure i tinc ganes de sortir a fer un bon quilometratge, arribar a les 3 xifres de nou, però també vull acumular desnivell.

Surto d’hora en direcció a Platja d’Aro i pujar cap a Castell d’Aro i Santa Cristina, d’allà agafo la carretera de Romanyà però a Sant Miquel d’Aro giro cap a Llagostera i amb pas ferm em dirigeixo a Caldes de Malavella. Agafo la carretera que porta fins a Cassà de la Selva i des d’aquí cap a Girona falta gent. Tant bon punt arribo a l’entrada de Girona pel costat de Quart m’espera, impacient i imponent, el port del Santuari dels Àngels. Una altra “Cara B” d’aquest any, una d’aquelles cares B com aquella famosa de We will rock you de Queen, que va ser tan sonada com la pròpia cara A (We are the champions). I és que aquest any porto uns quants ports pujats pels dos costats, fins i tot al mateix dia, com ho va ser la Bonaigua, el Portillon o el més modest però igualment interessant de Romanyà de la Selva, conquerit en dues ocasions pel mateix costat. Un port curt, més o menys 18 quilòmetres des de Calonge a Santa Cristina d’Aro, però que remuntat al mateix dia ja ens dóna aquests 36 kms.

En el cas d’avui simplement es tracta de fer el port pel costat que quedava pendent del dijous, quan el vaig pujar per la Bisbal. Els Àngels és un d’aquells ports que enganyen bastant, com ja vaig comentar l’altre vegada perquè exigeix més del que la seva alçada fa pensar, i per baixar-lo tan dóna quina banda escollim, que el ferm és prou irregular, no és una carretera principal i per tant no es deu arreglar gaire sovint, compta amb alguna curva tancada i poca amplada. Però no ens enganyem, és una carretera molt atractiva per al cicloturisme, ja que el fet de ser poc transitada i les vistes que ofereix ajuden a guanyar-se la confiança. Com que el dijous passat ja em vaig aturar a dalt de tot, avui segueixo en direcció Madremanya, Monells i Corçà per, un cop allà posar direcció a La Bisbal. Per acabar d’arreglar la sortida pujo pel coll de La Ganga per anar a sortir a Calonge i acabar la volta per Palamós.

Al final queda una sortida de 115 quilòmetres, tal com pretenia arribo a les 3 xifres, i per ben poc però ja és la sortida més llarga d’aquestes vacances, doble motiu per alegrar-se.

De totes maneres encara queda, com a mínim, una sortida més llarga que aquesta, aquest cap de setmana, però ja us ho explicaré quan toqui.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Anar al perfil del GPS.

Pujada a Els Àngels

Tocant el cel de Girona

Fa dies que a la costa fa calor, molta calor, i costa decidir-se a fer una volta en bici. Com a mínim una de llarga, però arriba un moment en que toca decidir si es vol fer aquella ruta que amb il·lusió s’havia planificat per tal de mantenir la forma física guanyada a la muntanya. I avui és un d’aquests “dies D” per sortir i desencallar les cames, que en el dia anterior, sense fer bici i tot just una caminadeta curta per la tarda fins a la platja, estaven pesades com poques vegades. Però tot és qüestió de començar a pedalar per sentir que les cames continuen amb la potència i resistència assolida fins ara.

Engego camí de Palafrugell amb decisió per l’anomenat “camí ral” que s’agafa en direcció a la platja de Castell, travesso la població reconeguda per la seva tradició al suro i perquè també hi va viure el poeta Josep Plà, un dels grans coneixedors del nostre país. Pujo a buscar la carretera de Llofriu fins a La Bisbal, arribar fins a Corçà i girar en direcció Monells i Madremanya per agafar la carretera que puja des de Sant Martí Vell fins al santuari d’Els Àngels. Una carretera molt maca per als ciclistes perquè no té molt trànsit de cotxes i les vistes bé mereixen la pena gaudir-les. A més, el perfil és prou exigent com per deixar petjada en la memòria. D’aquella mena de pujades que, malgrat no arribar molt amunt, tan sols 480 metres, enganya bastant. Quan arribem al santuari, és interessant acabar de fer l’última pujada fins al mirador, des d’ón podrem contemplar bona part del paisatge de Catalunya, amb un punt que ens indica a ón podem trobar muntanyes com el Montseny o poblacions com Banyoles o Girona.

Repòs i gaudi del paisatge previs a afrontar la baixada, pel mateix costat. Es pot baixar pel costat de Girona, arribar a Cassà de la Selva i des d’allà per tornar a Palamós hi ha dues opcions:

-La primera és pujar per Santa Pellaia i retorn a La Bisbal per, des d’allà anar en direcció a Palafrugell i,

-La segona, des de Cassà agafar la carretera fins a Llagostera i pujar per Romanyà de la Selva, o  fins i tot podem anar cap a Sant Feliu de Guíxols per la carretera de Tossa de Mar, o pujar a Sant Grau d’ardenya, un altre dels llocs que val la pena visitar, i del qual ja he parlat amb anterioritat.

Però finalment decideixo baixar per la mateixa carretera que he pujat, perquè no és pas gaire d’hora i la calor apreta com per anar a sumar ports (això ho deixarem per alguna altra ocasió). Però no cal confiar-se gaire pel fet que no hi hagi gaire trànsit, perquè el ferm no és que sigui el millor, i la bici rebota sovint i en les frenades es nota. Ja a Sant Martí Vell, tornem a agafar la desviació cap a Monells i sortir a La Bisbal per desfer tot el recorregut.

Al final una bona sortideta que, completant la volta per Palamós, suma poc més de 80 quilòmetres, que són importants per mantenir la tensió muscular, que ja queda molt poc per al gran repte de la temporada… el pròxim 1 de Setembre.

Veure la galeria de fotos aquí.

Anar al perfil GPS.

Visita a la Girona florida i més

Keep on rockin’

Feia uns dies que havia vist per les notícies de la tele que a Girona teníen els carrers adornats amb flors. Ja l’any passat hi volia anar, però al final no vaig poder, però aquest any ja ho sabia amb antelació, i això és un aventatge per planificar. I per si fós poc, el divendres era festa, i com a ajuda no està malament, un bon dia per fer una escapada amb la BTT des de Palamós fins a Girona passant per Sant Feliu de Guíxols per agafar el carrilet.

De bon matí el temps no pinta gaire bé, però és qüestió de provar-ho, i esperar que no plogui, o que com a mínim no ho faci amb intensitat. Per sort fins a Llagostera tot va bé, però allà comença a caure alguna gota i em deixa lleugerament tocat moralment, costa pedalar i avançar, i el ritme disminueix, però la pluja, al cap i a la fí és inapreciable i faig un esforç de concentració per seguir i seguir. Arribant a Cassà la cosa ja canvia sensiblement. Arribant ja a Girona el temps és molt diferent, fa sol i fins i tot una temperatura agradable, arribo al centre de la capital i ja s’ensuma la flaire de flors engalanant els carrers i patis particulars. Bon senyal, ja sóc a prop del centre neuràlgic. Ja es veuen els primers guarnits de flors, i la càmera de fotos ja s’escalfa, comença a disparar sense pensar, de fet sense parar fotografia tot el que veu.

La veritat és que a la realitat l’espectacle dels sentits és molt superior que no pas a la televisió (i òbviament que a les fotos), i és que per desgràcia aquests mitjans encara no reprodueixen el sentit de l’olfacte, que al cap i a la fí és el que fa sentir les coses més intenses, i les flors a l’aire lliure desprenen una olor molt particular, difícil de descriure ni transmetre en imatges.

Ara ja està vist aquesta part de Girona, tot i que m’ha quedat pendent el claustre de la catedral, però no he trobat ón lligar la bici a prop del lloc, i quedarà pendent per una altre any, per d’aquesta manera tenir un alicient per tornar-hi.

Sortint de Griona, com que vaig bé de temps, busco la ruta del carrilet que puja fins a Olot, m’acosto fins al parc de la Devesa, des d’ón surt, i començo la nova etapa, però en algun punt en perdo la pista i agafo un camí equivocat. No passa res, mitja volta i tornada al punt ón l’he perdut, i ara si que trobo el camí adequat. Enfilo en direcció Salt, el primer tram fins sortir d’aquesta població no és dels millors ja que està molt transitat per cotxes i motos dels camps pròxims, però s’ha de tenir paciència, i la recompensa sempre és positiva. Poc a poc avanço quilòmetres fins arribar a Anglès, no és recomanable passar d’aquí, ja que porto en aquest punt 90 km., i seguir voldria dir acumular una quantitat desorbitada de quilòmetres no gens recomanable de cara a la tornada. Faig mitja volta i començo el retorn, ja més de baixada i a millor ritme, però el vent en contra i tota la flor dels pollancres empesa pel vent no ajuden a veure el camí i a respirar bé, i el ritme es va trencant. Arribant a Salt decideixo canviar la ruta, seguint unes indicacions diferents que em portaràn a la zona universitària de Girona per comptes del Parc de la Devesa, i seguieixo amb la intenció de dinar aviat, però els pedals van sols i no puc parar. Però sorpresa, entrant a Cassà de la Selva ja pel Carrilet no sé què passa i la bici es para de cop. M’ha fet la perla? No, això no és una Vespa. Ostres, és que està plovent, i ara a base de bé, i sóc jo mateix que ha parat en sec al veure un restaurant a peu de camí 😉

Ja havent dinat hi ha sort i no plou, surto amb molt bon ritme però a Llagostera torna a donar pel sac l’aigua, em paro a sota un túnel per protegir de l’aigua el GPS i el comptaquilòmetres amb una bossa de plàstic, però això dura uns pocs minuts (eh, que aquesta aigua només era per espantar-te), i torno a agafar molt bon ritme fins a Castell d’Aro. Allà ja baixo el ritme, i és que els quilòmetres que porto ja amb la bici comencen a pesar, i ja fins al càmping més tranquil.

La d’avui ha sigut una d’aquelles sortides genials. Genials pels quilòmetres, però també per la qualitat dels llocs visitats, una gran recompensa a l’esforç.

I com sempre, podreu gaudir d’una fantàstica galeria de fotos en aquest enllaç.

I si ho voleu, aquí teniu el track del GPS.


De Girona a la Gola del Ter

La Ruta del Ter – part final

Després d’un parell de mesos llargs, de fet des de mitjans de maig, buscant un bon moment per fer el camí que ressegueix el riu Ter, finalment és en un cap de setmana llarg del mes d’agost quan es donen els condicionants apropiats per dur-ho a terme. Un dilluns festiu, bon temps i moltes ganes, per sortir el dissabte de bon matí des de Palamós amb la ruta fixada cap a Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols per agafar des d’allà el carrilet fins a Girona, punt previst per iniciar una fantàstica ruta fins a la Gola del Ter.

Però com tot allò que portes tan de temps planificant, hom està tan convençut d’haver-ho previst tot que al final sempre ens deixem quelcom. En el meu cas, després d’haver-me comprat un GPS quasi ex-profeso per fer aquesta ruta, i baixar-me el track per al dispositiu, és quan arribo a Girona i consulto les rutes guardades quan comprovo que no porto la ruta, i després de fer una volta per allà ón recordo que comença faig mitja volta per buscar una oficina de turisme que he vist al mig de la ciutat. M’informo i em dónen un mapa dels de tota la vida, per tal d’orientar-me. Però amb això no n’hi ha prou, ja que entre que s’ha de passar uns pocs quilòmetres al costat de la N-II fins a Sant Julià de Ramis, i que les indicacions estan posades en llocs poc visibles, fa que faci alguns metres extres.

Finalment agafo el bon camí, i poso la directa en els primers quilòmetres, per ón es passa aprop de l’autopista i pel mig de zones de poc interès. Ja a prop de Sobrànigues, es passa per un gual força ample que ens permet travessar el Ter per un punt amb força cabal. És a partir d’aquí ón l’excursió comença a guanyar interès. Després ja fem algun quilòmetre creuant poblets molt més “autèntics” per arribar a Foixà, un d’aquests llocs amb molt d’encant. En aquest punt ja es comença a fer un xic tard, però encara no és moment d’aturar-se. Segueixo endevant, però un cop més topo amb alguna indicació poc clarificadora i torno a desviar-me del recorregut original (perquè no hauré copiat la ruta al GPS…), però malgrat tot, tan sols haig de seguir les indicacions de carretera en direcció Torroella. Un tros més endevant recupero el curs del riu, i amb ell el de la ruta en qüestió, i ja no ho deixo fins arribar a Torroella de Montgrí per aturar-me a dinar a un Stop-Self, un self service ón es pot menjar força bé sense deixar-s’hi una pasta, i a més, donat que ja és força tard, permet fer-ho amb certa rapidesa.

Ja després de fer l’àpat poso rumb fins al final de la ruta, ja a la Gola del Ter, la seva desembocadura a la platja amb les Illes Medes com a testimonis al fons. Aquí ja conlourem la sortida oficial, però encara em queda tornar a Palamós, i ho faig igualment en bici, faltaria més, posant direcció cap a Pals pels camins que discorren entremig d’arrossars, molt nombrosos en aquesta zona. Ja a la vila medieval de Pals agafo el camí que porta fins a Torrent i d’allà fins a Palafrugell, agafem el camí ral fins a Torre Simona i directes fins a Palamós.

Al final, tot i no portar la ruta grabada, i per tant fer-ho fàcil, surt una molt bona excursió, amb una primera part molt més ràpida fins a Girona, i des d’allà fent un xic de navegació per tal de seguir la pista bona.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

També podeu veure el perfil del GPS aquí.

Conquerint l’Empordanet – 3a part

L’any passat vaig decidir sortir a “conquerir” l’Empordanet, aquella magnífica regió que tan be va definir el poeta Josep Pla, però em van quedar encara alguns poblets per descobrir. La veritat és que són llocs que, tot i fer molts anys que volto per la Costa Brava, encara no havia visitat mai, i una manera molt maca de fer-ho és, sens dubte, en bici. Hi pots arribar fàcilment per camins d’una bellesa increïble i lliures de trànsit, passejar-te pel rovell de l’ou i sortir, tot sense preocupar-te d’ón aparques, i a més pots aturar-te fàcilment per fer les fotografies que vulguis.

I amb aquesta idea vaig començar la jornada, posant un punt de dificultat al principi, coronant el Puig Cargol (369 m), té un tram inicial lleugerament exigent, seguit d’algun punt en lleugera baixada, i els últims encara no 2 km, just després d’un excel·lent mirador a la badia de Palamós-Sant Antoni de Calonge, que pujen i pujen que sembla que no acabi mai. Finalment arribem al punt ón es situa un dipòsit de formigó tancat per dalt ón si es vol si pot enfilar i gaudir de les increïbles vistes dels voltants.

Després del merescut descans segueixo en direcció a Fitor, per agafar la pista que baixa fins a Fonteta, a tocar de La Bisbal. Una pista que tot i haver de perdre encara força altura, continua planejant i pujant quasi més que no baixa. Finalment arribo a Fonteta, i des d’allà agafo el camí que porta fins a La Bisbal, des d’ón surto per carretera (GI-664) en direcció Cruïlles després de més o menys 3 km, i agafant de seguida un camí ciclable paral·lel a la carretera. Des d’allà ja surto cap a Monells (GIV-6702) separats per uns escassos 5 km més, passant per una carretera molt poc transitada.

Monells és potser un dels pobles d’aspecte medieval més ben conservats de la zona, comparable tal vegada amb el de Pals, però amb una plaça molt oberta i acollidora, ideal per aturar-s’hi a descansar uns instants. A uns pocs metres d’allà hi passa un petit rierol, que superat per sobre per un parell de ponts és d’una bellesa encisadora. Des d’aquí es pot contemplar la silueta del poble medieval a un costat del riu, i de la part més moderna a l’altre.

Des d’aquí surto en direcció Madremanya i per la GIV-6703 pujo fins al Santuari del Àngels que, situat a 484 m d’altura, sorprèn perquè sembla que sigui més amunt ja que s’hi arriba per una carretera que es va retorçant per la muntanya i en una progressió sempre cap amunt. Per sort és una d’aquelles comarcals que pràcticament no hi passen cotxes, però en canvi és força transitada per ciclistes de totes procedències, disposats a gaudir dels paratges més privilegiats. Coronat el port de muntanya, és el moment de tornar a fer una parada al santuari, per voltar-lo i contemplar la panoràmica de 360º, divisant a l’horitzó pel nord els Pirineus encara nevats en les seves cotes més altes i el Montseny allà al fons amb la seva forma característica.

Des d’allà començo un descens continuat d’uns 13 km fins arribar a la ciutat de Girona. La carretera també és d’aquelles que fan enveja, força revirada i de vistes molt obertes, és més transitada que per l’altre costat però sense un gran volum de trànsit, que permet gaudir plenament del camí. Un cop arribo al capdevall, entro a Girona pel tram final del Carrilet i contemplar la característica postal de la ciutat tallada pel riu Onyar. Torno enrere per agafar el Carrilet en direcció Sant Feliu, no sense abans contemplar els marges del camí florits i plens de color fins dalt de tot.

Sortint de la ciutat busco un lloc per aturar-me i dinar, portava un entrepà a punt, i continuar després ja sense parar fins a Sant Feliu de Guíxols i d’allà fins a Palamós passant per Platja d’Aro. Una sortida molt maca, en part també llarga (120 km) que deixa molt bons records i sens dubte unes vistes com no es poden trobar fàcilment.

Veure galeria de fotos      Veure Empordanet-1      Veure Empordanet-2