Voltant La Garriga

Fi de la temporada ciclista 2012

Inici temporada atletisme

Comencem el mes de desembre amb temperatures bastant fredes, i  per si fós poc, el Montseny ja el tenim blanc. Sovint tenim la sensació que hi ha coses que cada any passen o més d’hora o bé més tard (això varia segons a què ens referim), però probablement aquest fred, que ens ha matat el novembre per donar pas al mes de la màgia i la illusió per a grans i petits, arriba si fa no fa com tants anys ho ha fet. La qüestió és que ara toca donar per bona aquesta temporada de ciclisme, que vaig començar a finals de febrer i que m’ha dut a assolir reptes que semblaven poc probables. Entre ells el de la sortida de més quilometratge que mai hagi fet, i finalment he arribat a un total de quilometratge que ja supera els 7.000, i que si he de dir la veritat no creia possible no fa tant.

Deixant de banda l’any 2007, que vaig superar amb escreix els 4.000 kms, la resta d’anys no hi havia arribat, i no és fins el 2010, primer any de Pirineus (Vall d’Aran i Midi-Pyrénées), que supero ja els 5.000 kms.

Ara, però, toca pensar ja en la Mitja Marató Granollers-la Garriga-Granollers, una prova que aquests darrers dos anys he aconseguit millorar molt el meu ritme, fins que aquest 2012 vaog fixar el meu récord personal. Però per arribar fort a aquesta prova abans caldrà entrenar fort, i participar en alguna altra cursa, com la Sant Silvestre de La Garriga, una nouvinguda des del 2010, per acabar l’any com s’acostuma a dir “a tope de moral” i de passada fer lloc al sopar de cap d’any i al primer àpat del nou any.

De cara al proper 2013, passada ja la Mitja, em plantejo fins i tot estirar la temporada de “running” alguna setmana més i buscar potser alguna altra mitja o cursa popular abans no acabi el mes de febrer, i tornar a començar llavors la temporada ciclista, però primer el que és primer, no ens precipitem.

En referència a l’evolució i participació en proves atlètiques, em podreu seguir des de la pestanya “Nike+” del menú superior. Allà hi aniré penjant les cròniques dels meus entrenaments, fotos que pugui fer, si tinc temps ;), i enllaços de referència de les proves ón hi participi.

Ens veiem a Nike+!

Montseny nevat

Maresme total

Tot buscant millor temperatura

De nou toca sortida amb la colla de Cardedeu, en el dia més fred d’aquesta tardor. De fons hi tenim el Montseny ben blanc, i això afecta molt directament en la temperatura ambient, que està entre el 0 i els 2 graus, amb un cel amb alguns núvols. Però a les 9 del matí sortim, amb decisió, a buscar “el Collet”, la carretera de Dosrius que porta fins a Argentona i baixar a Mataró. Un cop ja a la costa, no sembla que tinguem una temperatura gaire millor, perquè el cel és mig cobert i a més bufa una lleugera brisa que és més aviat fresca. Ens fem tot el tram de la N-II fins arribar a Malgrat de Mar, amb alguns acoplats que fan pujar considerablement el ritme del grup, talment com si es tractés d’alguna competició tipus contra-rellotge.

És curiós examinar aquesta situació, que no és que sigui quelcom excepcional, i comprovar com una colla de ciclistes que van junts i van avançant a d’altres que són d’altres clubs o grups d’amics, en algún moment es troben un o més “col·legues” que s’acoplen, sense que ningú els inviti però al mateix temps tampoc se’ls fa fora (i ara!), i tot de sobte la velocitat augmenta exponencialment al ritme de “pique” a veure qui és l’últim en cedir. Coses de la pràctica de l’esport.

Finalment a Malgrat agafem la carretera que porta fins a Tordera i Hostalric, i des d’aquí posar direcció a Llinars i Cardedeu.

Una sortida intensa, acompanyada de temperatures que ni tan sols passant per la costa arriben als 10º. Una jornada de les més fredes en les que he pedalat.

Montseny des de Cardedeu

Anar al perfil GPS.