
This gallery contains 20 photos.
<< Torna a l’article
Com cada any, el club organitza aquesta fantàstica sortida en bici des de La Garriga (Vallès Oriental) fins a Andorra, el país dels Pirineus. No és una sortida més en bici, sinó que hi dediquem tot el cap de setmana, ja que ens quedem a dormir en un hotel a Andorra. Però aquest any, igual que l’any passat, hi ha una ruta alternativa a la clàssica de la C-17 (antiga N-152), que ens porta a escalar com a autèntics posseits per Sant Feliu de Codines, Castellterçol, Moià, l’Estany i Oristà, un munt de quilòmetres tots cap amunt, però que si s’està mínimament preparat es pot fer perfectament. Tot és qüestió de plantejar-s’ho des del principi, i no malgastar energies, però recuperar bé en el moment de l’esmorzar.
Després d’aquesta primera parada, posem rumb cap a Sant Bartomeu del Grau per baixar ràpidament fins a Sant Quirze de Besora, ón recuperem la carretera fins a Ripoll. Allà fem una petita parada per un petit avituallament i reagrupament dels participants, des d’ón sortirem en grup fins a Campdevànol i a Ribes de Freser el grup ja es va estirant per abordar la famosa Collada de Toses, una ascensió sense molta complicació, tret dels seus 24 quilòmetres de pujada constant, això sí, no té grans desnivells però és bastant psicològica, perquè amaga molt la carretera i quan creus que arribes a un punt és llavors quan la carretera es cargola amagada i vorejant la muntanya per un parell de quilòmetres que et van atacant directe al cap. Però com deia, tret d’aquests petits detalls, no té massa secret, i al final et permet un pedaleig més lleuger i descansat, planejant durant uns tres quilometrets finals, amb un petit “pero” al final, ja que acabes en pujada per trencar el ritme.
Després de dinar prenem la baixada per la Molina fins a Das i camí de la Seu d’Urgell sempre rodant ràpid, que bona part d’aquest tros es fa en descens suau però constant. Però millor no agafar un dia de vent, ja que llavors si que es poden fer molt llargs aquests quasi 40 quilòmetres. Ja a la Seu la carretera comença a enfilar de nou fins a la frontera i fins l’hotel. Allà un descans merescut, un bon sopar i a dormir. I els més atrevits l’endemà de bon matí ens llevem ben d’hora per agafar la bici i posar ritme fins a Puigcerdà, completant un extra de 70 quilòmetres per agafar el tren i tornar a casa. Allà aprofitarem per fer un bon esmorzar, i al tren es pot aprofitar fer dormir una mica o gaudir del paisatge, que fins acostar-nos a la Plana de VIc mereix la pena gaudir-ne.
Una sortida sempre intensa, que cada any cadascú a la seva manera, s’ho planteja com un autèntic repte personal, com un petit “Tour de France” pel qual entrenem tot l’any.
Podeu veure la galeria de fotos aquí.
Després d’un parell de mesos llargs, de fet des de mitjans de maig, buscant un bon moment per fer el camí que ressegueix el riu Ter, finalment és en un cap de setmana llarg del mes d’agost quan es donen els condicionants apropiats per dur-ho a terme. Un dilluns festiu, bon temps i moltes ganes, per sortir el dissabte de bon matí des de Palamós amb la ruta fixada cap a Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols per agafar des d’allà el carrilet fins a Girona, punt previst per iniciar una fantàstica ruta fins a la Gola del Ter.
Però com tot allò que portes tan de temps planificant, hom està tan convençut d’haver-ho previst tot que al final sempre ens deixem quelcom. En el meu cas, després d’haver-me comprat un GPS quasi ex-profeso per fer aquesta ruta, i baixar-me el track per al dispositiu, és quan arribo a Girona i consulto les rutes guardades quan comprovo que no porto la ruta, i després de fer una volta per allà ón recordo que comença faig mitja volta per buscar una oficina de turisme que he vist al mig de la ciutat. M’informo i em dónen un mapa dels de tota la vida, per tal d’orientar-me. Però amb això no n’hi ha prou, ja que entre que s’ha de passar uns pocs quilòmetres al costat de la N-II fins a Sant Julià de Ramis, i que les indicacions estan posades en llocs poc visibles, fa que faci alguns metres extres.
Finalment agafo el bon camí, i poso la directa en els primers quilòmetres, per ón es passa aprop de l’autopista i pel mig de zones de poc interès. Ja a prop de Sobrànigues, es passa per un gual força ample que ens permet travessar el Ter per un punt amb força cabal. És a partir d’aquí ón l’excursió comença a guanyar interès. Després ja fem algun quilòmetre creuant poblets molt més “autèntics” per arribar a Foixà, un d’aquests llocs amb molt d’encant. En aquest punt ja es comença a fer un xic tard, però encara no és moment d’aturar-se. Segueixo endevant, però un cop més topo amb alguna indicació poc clarificadora i torno a desviar-me del recorregut original (perquè no hauré copiat la ruta al GPS…), però malgrat tot, tan sols haig de seguir les indicacions de carretera en direcció Torroella. Un tros més endevant recupero el curs del riu, i amb ell el de la ruta en qüestió, i ja no ho deixo fins arribar a Torroella de Montgrí per aturar-me a dinar a un Stop-Self, un self service ón es pot menjar força bé sense deixar-s’hi una pasta, i a més, donat que ja és força tard, permet fer-ho amb certa rapidesa.
Ja després de fer l’àpat poso rumb fins al final de la ruta, ja a la Gola del Ter, la seva desembocadura a la platja amb les Illes Medes com a testimonis al fons. Aquí ja conlourem la sortida oficial, però encara em queda tornar a Palamós, i ho faig igualment en bici, faltaria més, posant direcció cap a Pals pels camins que discorren entremig d’arrossars, molt nombrosos en aquesta zona. Ja a la vila medieval de Pals agafo el camí que porta fins a Torrent i d’allà fins a Palafrugell, agafem el camí ral fins a Torre Simona i directes fins a Palamós.
Al final, tot i no portar la ruta grabada, i per tant fer-ho fàcil, surt una molt bona excursió, amb una primera part molt més ràpida fins a Girona, i des d’allà fent un xic de navegació per tal de seguir la pista bona.
Podeu veure la galeria de fotos aquí.
També podeu veure el perfil del GPS aquí.