IX Pedalada BTT “Els Perduts”

De Corró a La Garriga i Samalús

Des del mateix moment en que em vaig comprar el GPS tenia clar que em serviria per descobrir camins, d’aquells que es tenen al costat de casa i que no fas mai per mandra de fer poca distància o fer molta volta a un mateix lloc. I aquestes últimes setmanes han sigut per fer aquesta mena de camins, buscant i marcant rutes per internet i passar-les al GPS. I n’he descobert un munt de camins que ni tan sols imaginava que poguéssin existir, i per això em vaig decidir a fer aquesta pedalada, que tenia bona pinta, la sortida era a prop de casa i segur que passaria per algun d’aquests caminets que havia vingut fent aquests últims dies.

De moment el dia es llevaba amb molt bon aspecte, cel ras després de la pluja de dissabte, temperatura agradable i ganes de pedalar. Però només començar ja s’intuïa que seria una sortida “durilla”. L’aigua caiguda el dia anterior havia deixat la terra ben tova, la bici es clavava i esquitxava fang pels quatre costats. Però hi havia ganes de pedalar. I amb això ja n’hi havia prou per seguir endevant, posant tota la força bruta i fent treballar els canvis a base de bé plats amunt i avall, perquè a més, el recorregut era d’allò més trenca-cames, ja que venies de fer una baixada ràpida utilitzant les marxes més llargues, i tot de sobte et trobaves una pujada dura com poques, accentuant la duresa per l’estat de la pista, i si portaves algú al devant que es baixava de la bici a mitja pujada et quedaves tirat (això val pels que venien darrera meu, que també vaig quedar-me clavat en alguna…), però hi havia ganes de pedalar. Només hi havia un petit problema, que amb aquests canvis de ritme baixada-pujada la cadena no sempre responia, i tocava baixar i tornar a posar-la a lloc.

Malgrat tot, és una d’aquelles cites que un s’apunta de cara a la pròxima edició, perquè els llocs per ón passa, com deia al principi, no per ser pròxims a casa deixen de ser interessants. I és que sovint menystenim el que és a prop nostre per anar-ho a buscar “al quinto pino”, oferint espectacles naturals amb els quals ni tan sols crèiem possibles. Com sabeu, aquest any vaig estar fent turisme per la Vall d’Aran amb la BTT, i en vaig gaudir molt, i de fet pensava que pujades com les que feia allà no les podia trobar aquí al costat, però m’equivocava, i de quina manera. En tan sols 35 km acumulava 900 m de desnivell, la qual cosa ho situa al nivell de l’última sortida pirinenca en vacances, tot i incloure una mola com el port de la Bonaigua, acumulava 1800 m en 80 km. Números proporcionalment semblants.

En resum, un autèntic espectacle, que com és habitual en mi, també em parava per fer alguna foto i deixar constància gràfica, devant la mirada atònita d’algun participant que semblava que els hi anés el títol, ells a fons i jo al marge tan tranquil càmera en mà.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

També podeu veure el perfil del GPS aquí.