Tag Archives: Tourmalet

jul. 24 2014

Etapa del Tour al Tourmalet

Doble o res

El Tourmalet, com ja sabreu, es pot considerar com el Rei dels Pirineus per grans etapes de ciclisme viscudes al llarg dels anys. Jo mateix ja el vaig pujar el 2010, però en aquella ocasió bàsicament només vaig fer la pujada pròpia del port des de Sainte Marie de Campan, però aquest any ho he plantejat diferent ja que anava a veure una etapa del Tour passar pel port més important. M’arribo fins a dalt al Col d’Aspin per aparcar el cotxe i començar el descens fins a Sainte Marie de Campan i pujar el Port enmig d’un ambient absolutament de ciclisme. Famílies pujant a peu, ciclistes, cotxes i autocaravanes buscant el millor lloc possible per gaudir de l’espectacle, i pel camí gent que et va donant ànims per seguir amb la pròpia proesa.

Després d’una hora i vint minuts de pujada, arribo al cim, un cim un xic desconegut per tota la guarnició pròpia de la gran volta i per l’enorme quantitat de gent que ocupa la zona. I després d’una bona estona de donar-hi voltes decideixo començar la baixada cap a l’altre costat, primer amb la intenció de fer uns tres quilòmetres i tornar, després: va, fins aquelles autocaravanes; al final ja deixant anar la bici fins arribar a la població de Barèges, ja amb 11 quilòmetres de baixada, i sabent que encara queden uns 8 fins a Luz-Sant Sauveur prefereixo fer mitja volta, que després costarà molt arribar a dalt amb els cotxes de la organització començant a passar. I de fet, el descens fet fins ara també s’ha de pujar, i déu ni dó com puja. Però al final aconsegueixo fer el cim per segona vegada.

Després, paciència i esperar que passi la caravana publicitària, tot un espectacle afegit que és com si barregéssim una rua de carnaval amb la cavalcada de Reis, tot repartint regals dels patrocinadors.

Ja un cop acabat el pas dels corredors toca baixar el port, enmig d’una gentada i un trànsit de por, tot anar sortejant cotxes, aconsegueixo arribar al capdevall del port sense haver pogut gaudir plenament de la baixada. Ara toca remuntar fins al cim del Col d’Aspin, ja amb ganes de retrobar el cotxe, i poc abans de marxar tinc el gust de poder xerrar una estona amb el músic Pep Poblet, un altre gran aficionat al ciclisme que també estava per la zona seguint el Tour.

Què gran que és el Tourmalet!!

Visitar la galeria de fotos aquí.

Descarregueu-vos la ruta de Col d’Aspin al Tourmalet en format .GPX.

Descarregueu-vos la ruta de Barèges al Tourmalet en format .GPX.

maig 19 2012

Tornant al Puig Cargol

Don’t stop

Avui el matí està força gris, fins i tot més que ahir, però surto amb la BTT a pedalar amb un amic, i fem el primer tram per asfalt (ell va amb la de carretera). Ens arribem fins a Palafrugell però com que el cel no sembla pintar a millor fem mitja volta i ens quedem amb poquets quilòmetres, però jo em quedo amb ganes de pedalar, i de moment no plou. Intento aprofitar el temps amb no gaire ordre ni concert, fent voltes per una urbanització de Sant Antoni de Calonge com volent evitar allò que és inevitable. Tenia ganes de pujar al Puig Cargol, una pujada de les dures per fer amb la bici de muntanya, i que aquest any encara no havia estat conquerit per mí, si en canvi els anys anteriors a aquestes alçades de temporada. Hi havia, per tant, una mena de deute històric que calia saldar el més aviat possible. Com que segueix sense ploure decideixo, ara sí, posar-m’hi de valent, vaja, allò que es diu arremangar-se.

Ara si, la pujada es fa notar però també la pluja vol protagonisme, i ho fa en forma de plujim suau però que ja és constant, uns trams més uns trams menys. I és en aquesta situació on em plantejo una qüestió fonamental: seguir o retirar-se? I ara! Tu no et retires, si has pujat el Tourmalet amb pluja tots 17 km i l’has baixat igualment amb pluja, per cert més intensa que no pas ara, aquí no plega ningú.

En aquest punt no puc fer sinó incrementar lleugerament el ritme i pujar amb més decisió, decisió de superació que mica en mica ens acosta al cim. Una pujada que en els últims quilòmetres s’empina amb força, i al mateix temps també s’intensifica la pluja, però als últims metres ja la força és superior a tot i aconsegueixo coronar el port. Sí!

Malgrat tot, a partir d’aquí ja no és recomanable seguir amb la ruta que hauria volgut, que era seguir camí de Fitor per baixar per la pista de Vall-Llobrega o la de Mont-Ras. Però fins i tot la pujada de moral deixa un espai a la lògica, i després d’unes poques fotos per retratar el paisatge gris faig mitja volta, per desviar un tros més endevant per la pista de l’ermita de Santa Maria de Bell-Lloc. Ja a baix segueixo cap a Vall-Llobrega i arribo a Mont-Ras per una pista que encara té tots els arbres caiguts per la nevada de fa un parell d’anys, aquella que va deixar l’Empordà sense llum durant uns dies, i que dificulta bastant la pedalada. Però no hi ha lloc als obstacles, i com que ja fa una estona que no plou aquí baix, és la moral la que et permet seguir. Ja a Mont-Ras baixo per agafar la ruta del Tren Petit fins a Palamós i acabar la jornada ben satisfet.

Al final una sortida interessant de poc més de 50 quilòmetres, amb un objectiu complert: el Puig Cargol coronat.

Si ho desitjeu, podeu veure la galería de fotos aquí.

També podeu veure el perfil GPS de la ruta.

jul. 29 2010

El Mite, quin gran mite

El Tourmalet, el cim més mític del Tour de France

Aquest és el dia escollit per mirar de pujar el Tourmalet, i amb aquesta intenció carrego la bici al cotxe per fer camí, en principi, fins a Arreau per agafar la bici des d’allà i fer el Col d’Aspin abans. Però per desgràcia el dia no està per gaires alegries, i a mesura que vaig fent quilòmetres vaig refent els plans, sense perdre de vista l’ascens en bici al Mite. Al final acabo aparcant a Ste. Marie de Campan, descarrego la bici amb el cel amenaçador, i començo a pedalar. Faig la foto al cartell indicador per si el port està obert o tancat, i a pujar s’ha dit.
Al principi la pujada és suau, i apareix el primer plujim, una pluja fina però que de mica en mica ho va mullant tot. Ja s’acosta la pujada de debò, i les cames responen bé, mantinc el ritme i aviat apareixen els primers ciclistes al meu devant, els puc anar atrapant i avançant, i això dóna moral per continua empenyent cap amunt. A cada quilòmetre que passa la carretera està més molla i es posa més boira baixa, quin panorama m’espera a la baixada! Vaig passant pels primers porxos per evitar les esllevissades, i em vaig acostant al cim. Ja falta menys per arribar a dalt, sempre controlant els quilòmetres que falten. Ja comenó a divisar la famosa estació d’esquí de La Mongie, ja hi sóc, i sembla que el cel es vol aclarir a dalt de tot. Tan sols manquen 3 km i… quin desnivell que em queda pel devant! El tram final transcorre en un seguit de terrasses i curves que et pujen fins al cel. Però finalment arribo per coronar el famós Col du Tourmalet, de 2115 m d’altura, i ho faig en 1 h i 28 min per 17’21 km en total. M’he sentit molt i molt bé, i al final el port ha semblat menys dur del que realment és, i és que quan aconsegueixes una fita important, després ja sembla més fàcil.

Veure la galeria de fotos.