Racons amagats
Sortir a pedalar sense una ruta predefinida i, fins i tot, de poca gana no sempre és sinònim de fracàs. I acabant ja l’estada de vacances a Palamós tinc ganes de fer alguna sortida però no trobo una ruta que m’atregui prou, perquè la zona pròxima és plena de llocs coneguts, però al final em llenço cap a Calonge i ja pensaré quelcom pel camí.
I per començar em “deixo perdre” per una urbanització amb un parc de nom curiós “Parc Sant Julià de Lòria”, una població d’Andorra al mig de la Costa Brava. D’allà surto a la carretera de Calonge a La Bisbal i trenco per una ruta marcada per BTT, la 32 vermella. Tot just al principi creuem una riera per iniciar una pujada quasi imposible, amb una terra molt tova i rocallosa de dificultat extrema per pedalar-hi, que si l’etiquetéssin de negra sería més coherent i ideal per als bons baixadors de trialeres. Poc a poc es van superant els primers metres, tot i que baixant sovint de la bici, fins que més endevant es troba una pista un xic més ciclable, però això no durarà gaire, ja que acabaré fent un camí marcat de sots i regateres que dificulten força la pedalada, que em porta fins a la Creu de Castellar. Em paro al peu del camí a la creu, lligo la bici i pujo a gaudir de la vista.
De nou damunt la bici, segueixo per una urbanització de muntanya que desemboca en tot un seguit de carrers a mig urbanitzar i alguna casa que tot just té l’esquelet de formigó acabat, records del passat. Finalment ja poso rumb a Calonge i, quasi d’imprevist pujo al castell de la població, un castell que està tan pròxim a la carretera que no hi havia arribat abans. Em paro a fer unes quantes fotos, imatges de racons a l’abast però fins ara amagats.
Podeu veure la galería de fotos aquí.
pedalsicamins 