Sortida compromesa

Això no és juliol!

Avui és primer de juliol, i amb això podríem pensar que serà un dia calurós, ideal per anar a la platja a prendre el sol i passar força estona en remull. Podria ser un bon plà.

Però el dia d’avui ja no es plantejava bé des de feia dies. M’explico: fa dies que tenia un petit problema amb els canvis a la bici de carretera, i aquest diumenge pretenia sortir amb el club ciclista a fer una de les voltes grans. La idea era fer una volta per Llinars, Santa Maria de Palautordera, Mosqueroles, Santa Fe del Montseny, La Costa del Montseny, cap a Coll Formic i baixar per Seva, Tona i pujar per Centelles per tornar a casa. Però vaig deixar de banda el problema i el divendres se m’acudeix mirar-m’ho. Efectivament, quant ho deixes per més tard, el problema ja és greu, i ho és perquè haig de portar la bici al taller i no estarà per al dia que toca. Primer revés anticipat.

El segon revés l’hem de buscar en l’estat anímic, un petit refredat m’està fent ballar el cap i em llevo amb aquell punt de desgana i en mirar per la finestra el dia tampoc es pot dir que acompany massa. Però finalment supero aquests petits contratemps i em carrego de motius per sortir, però queda pendent decidir cap a ón. Ja hi tornem a ser, el temps carrega contra les primeres intencions, s’està posant gris per moments i la primera idea de fer muntanya s’arracona, per allò d’evitar problemes. Finalment engego i començo a pedalar, enfilo la carretera de Samalús per desviar per tot un seguit de camins fins a Corró i baixar a Llerona. D’allà cap a Les Franqueses, Granollers, polígon fins al Golf de Rosanes, a La Garriga, i poso la mirada a Puiggraciós. Però ho descarto perquè allà no pinta massa bé i em liaré de valent. Decideixo posar rumb cap al bosc de Malhivern i d’allà cap amunt en direcció Samalús, i aquí vé el tercer i definitiu revés del dia: la pluja fa acte de presència, i no precisament del pal suau, no, ho fa a allò que es diu “a bots i barrals!”.

Aquí ja toca fer mitja volta i posar direcció a casa a tot gas (too fast & too furious, versió ciclista però sense nenes mones, tius catxes ni colors llampants).

Però no us penseu que és un dia d’aquells que et fas l’esforç d’arribar a casa, xop com una mala cosa, i al cap de poc surt el sol, d’altra banda lògic per l’època, noooo! Plou, llampega, trona i segueix plovent, para a mitja tarda i s’hi torna a posar més tard.

Bé, com a mínim he acabat fent quasi 30km, que com diuen en castellà: menos da una piedra!