De Mont-Ras a Fitor, St. Climent de Peralta, La Bisbal i Cassà

Cercant nous horitzons

Avui toca una bona ruta, una d’aquelles que traces uns dies abans amb l’intenció de passar per llocs coneguts però interessants, i al mateix temps passar per llocs que no has arribat abans. I engego el matí enfilant la via verda que surt de Palamós en direcció Palafrugell, per desviar-me a l’alçada de Mont-Ras i pujar per una pista d’aquelles que, com la majoria de les que hi ha per aquestes contrades, no són molt llargues, però pujen bastant sobtades. Sortint del poble en direcció Palafrugell, hi ha una pista a mà esquerra que s’enfila fins a Fitor, però per comptes de baixar per la pista de Fonteta, abans d’arribar-hi decideixo desviar-me pel camí en direcció Sant Climent de Peralta, un petit nucli urbà situat als afores de La Bisbal, que em crida l’atenció. Un camí amb una baixada força ràpida, acompanyada en el seu tram final per algún mas. Ja s’albiren les primeres cases en un petit turó allà al devant, recupero el ritme de pedalada després del relax de la baixada, i passat el poble arribo a la carretera de Palafrugell a La Bisbal.

M’endinso per la població coneguda arreu per la seva ceràmica, i prenc la desviació de la carretera GI-664, que passant per poblacions com la de Cruïlles, em portarà fins a Cassà de la Selva.

La carretera discorre tranquila pels afores de Cruïlles, com comentava, arriba fins a Sant Sadurní de l’Heura, i uns pocs quilòmetres després comença la diversió: un port espectacular de poc més de 6 km, que després de força estona per un terreny força planer i a un ritme fortet (fregant els 30 km/h constants amb la bici de muntanya) sembla que la carretera s’enfili fins les boires. Finalment corono el port satisfet i complagut pel paisatge. Arribats al capdemunt, be es mereixen uns minuts per aturar-se a Santa Pellaia, una parròquia envoltada d’un petit nucli urbà ja deshabitat i mig en runes, com es pot comprovar en les fotos.

A partir d’aquí, un espectacular descens fins a Cassà de la Selva, ón enllaçaré amb el Carrilet, que ja no deixaré fins a Sant Feliu de Guíxols, camí ja conegut i que és talment com una autopista per al ciclista, donat que el sentit de marxa és ja en lleuger però constant descens. Ja arribat a Sant Feliu, poso direcció a Platja d’Aro i fins a Palamós, punt d’inici i destí de la sortida, que completo amb un registre de 101 km. amb un temps total de 4h i 23 min.

Una sortida molt completa i recomenable, ja que combina trams planers de carretera o pistes que permeten ritmes forts amb pujades intenses i descensos igualment ràpids.

Veure galeria de fotos

Pedalant des de Palamós fins a Fitor i La Bisbal

 

Ermita de Fitor

Cada any com a mínim pujo en BTT una vegada, des de Palamós, al Puig Cargol. Una pujada força dura, ja que el pendent és important i amb alguns trams que tendeixen a dominar a la bicicleta. Quan s’arriba a dalt s’obté la recompensa, si el dia ho permet, d’una vista sobre Palamós. Sempre que hi pujo m’apunto la distància recorreguda i el temps emprat, que aquest any ha estat de 8’91 km en 39 min. amb un promig de 13’7 km/h. Un bon temps, si tenim en compte que l’any anterior ho vaig fer en 43 min.

 

Des d’allà continuu el camí fins arribar a l’ermita de Santa Coloma de Fitor (foto superior), un tram força suau, amb pendents mínims i uns descensos ràpids sense ser molt pronunciats, i a partir d’aquest punt vaig voler seguir el camí marcat, que per darrera l’ermita hauria de conduïr fins a Fonteta (un petit nucli als afores de La Bisbal), però les indicacions em van resultar un xic confuses, i sumat al desconeixement del mateix, vaig acabar seguint les indicacions que em van portar fins al coll de la Ganga. Just al punt en que la carretera ja descendeix camí de La Bisbal.

 

Ja sortint de la capital de la ceràmica, agafo la carretera que va a Pals, i trenco a la dreta agafant un camí de terra que porta fins a Palafrugell, i travessant el municipi prenc el camí de la nova ruta del tren petit, fins arribar a Palamós.

 

En total faig una “sortideta” de 57’82 km en 2h 46 min, a una velocitat promig de 20’8 km/h.

 

De mica en mica vaig agafant el ritme, que com cada any a finals d’agost, em durà fins Andorra.