Descobrint urbanitzacions “perdudes”: Sant Miquel d’Aro

Sant Miquel d'Aro

Un cap de setmana més al camping, disposat a gaudir del temps lliure, em llevo el dissabte amb un clima esplèndid i decideixo sortir a fer una volta amb la BTT. Surto de Palamós camí de Sant Antoni de Calonge, d’allà fins a Calonge i agafar la carretera de Romanyà (sempre poc transitada i amb unes vistes realment esplèndides), corono el cim amb la intenció de buscar un camí marcat en direcció Sta. Cristina o Castell d’Aro, però al principi de la baixada tombo en direcció a Sant Miquel d’Aro.

Allà hi descobreixo una urbanització “perduda”, i és que tot resseguint el carrer principal em trobo amb unes avingudes senyalitzades com a tals, però que probablement 30 anys enllà es van quedar a mitjes, i ara semblen vestigis d’una cultura perduda (quelcom semblant als incas).

Ja amb la intenció de tornar, agafo la carretera que va cap a Llagostera i provo un parell de camins que em tornen a la carretera, i enfilo cap amunt per baixar en direcció a Santa Cristina d’Aro per l’altre desviació. Un cop a baix agafo el Carrilet en direcció Castell d’Aro, i des d’allà ja per Platja d’Aro i cap a Palamós a acabar la volta.

Al final em surt un total (forçat) de 58.58 km en 2h 46min a 21’1 km/h. És un bon registre perquè poc a poc vaig acumulant quilòmetres a les cames, pensant ja en la mítica sortida La Garriga-Andorra d’aquest proper agost.

Podeu veure les fotos d’aquesta urbanització “perduda” en aquesta galeria.