GPS de la Ruta dels Carrilets

Ruta dels Carrilets

Descarrega’t la ruta en format .GPX

<<Torna a l’article.

Anuncis

Ruta dels Carrilets

Coneixent noves comarques

La ruta dels Carrilets, com l’he batejat, consisteix en unir el carrilet de St. Feliu de Guíxols a Girona amb el de Girona a Olot, capital de La Garrotxa i comarca encara desconeguda pel meu mapa de rutes. Tota una proesa, de moment incompleta per segona vegada, però més a prop de realitzar.

Des de Palamós surto cap a St. Feliu per agafar el carrilet fins a Girona, una ruta força habitual i fàcil de fer, però amb amenaça de pluja en algun moment del dia. A més, la nit anterior ha plogut i el camí està força tou i les rodes es claven. Avançar costa molt més que de costum. Des de la capital del Gironès surto en direcció Salt i enllaço amb el carrilet d’Olot, amb una primera parada efectiva a Anglès, ja amb més de 60 km, per descansar uns instants, menjar i omplir el bidó d’aigua. La següent parada ja la faig a l’estació d’Amer a recuperar forces, que el terreny ja comença a requerir més esforç, per bé que no és un desnivell molt exigent. Val a dir que el paisatge també es mereix un descans per gaudir-ne, i contemplar una estació de tren de les d’abans, amb el cobert del moll de càrrega molt habitual a les estacions fins mitjans del segle XX, i que als anys ‘80 van començar a desaparèixer. Seguint fins a Les Planes d’Hostoles, ja a la comarca de la Garrotxa, el paisatge no para d’oferir-nos imatges espectaculars, que ens fan imaginar com devia ésser allò de viatjar en tren per aquelles terres entre 60 i 100 anys enrera. Sens dubte una experiència molt agradable, amb un ritme molt més pausat que el d’avui dia. A més, passem pel pantà de Susqueda, que com la majoria en aquestes dates, es troba molt a prop del plè absolut.

Abans d’arribar a Les Planes d’Hostoles, ens trobem a la dreta amb una àrea de Picnic, molt àmplia i apropiada per fer-hi una parada si es viatja en grup o en família. Hi ha molt d’espai obert darrera d’una paret de pedra de la muntanya, que pràcticament ens fa passar desapercebut aquest espai, si no fós per un petit cartell que ho indica. Ja a les Planes, faig mitja volta, ja amb quasi 90 km a les cames, i em paro a dinar al restaurant Can Rajolet, de Vilanna, a prop de Bescanó. Un restaurant preparat per als ciclistes que decideixin fer-hi parada, tant de matí com de tarda, amb serveis propis per a les bicis i els seus usuaris, i amb un aparcament amb porta corredera metàllica, que obren i tanquen just quan cal, ni abans ni després, i resguardar les màquines de mirades indiscretes.

Ja a l’alçada de Cassà de la Selva comença a plovisquejar, ocasió que aprofito per a aturar-me, descansar uns instants per posar-me la capelina que duia a la motxila (per si les mosques), i engegar el tram final de 40 km amb forces i ben preparat. Però de moment només cauen que cuatre gotes i l’extra comença a fer nosa, espero que plogui aviat o em paro a treure’m la peça impermeable. Per sort no m’haig de tornar a parar, i abans de Llagostera ja comença a ploure amb més intensitat sense arribar a ser molest, ni per excés ni per defecte, a Castell d’Aro retallo la ruta cap a Platja d’Aro i retorn a Palamós, buscant complir amb un horari màxim d’arribada, que m’he marcat des que he sortit de dinar, per tal que no m’atrapi la pluja forta.

I de ben poc que m’escapo! Arribo sobre l’horari, poc abans de 2/4 de 7 de la tarda al càmping, i quan surto de la dutxa cau ja el xàfec que portava amenaçant des de feia estona. Uuuffff!! Salvat i nou rècord de distància amb la BTT: 171 km de bon turisme.

Podeu veure la galería de fotos aquí.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.