Sortida curta, grans sensacions

Un passeig per Arties

Avui ha sigut un dia d’aquells estranys, perquè tot el dia el cel ha estat tapat i amb temperatures fredes, però no ha arribat a ploure, i al final, per la tarda em decideixo a agafar una estona la bici. I és que quan els dies tenen aquest clima, un es va quedant quiet i costa posar-se en marxa, però quan comences a pedalar la cosa canvia radicalment. Jo sempre dic que la bicicleta és, bàsicament, estat d’ànim. Si un està animat arribarà fins allà ón vulgui, però en canvi si no s’està gaire per “l’asunto” llavors la cosa ja és una altra historia. En el moment en que he pujat a la bici i he començat a moure pedals, agafo bona cadència i llavors em començo a moure amb agilitat, i l’estat d’ànim puja per moments. Surto en direcció Viella i a Betrèn agafo una pista en direcció la Tuca de Betrèn. Un bon ascens constant em porta a unes vistes amb el túnel de Viella al fons, però no vaig més enllà perquè tampoc sé fins a ón arriba la pista i ja és mitja tarda, però queda pendent per un altre dia. Dono mitja volta, i quan torno a ser a Betrèn, enfilo la carretera de Baquèira, i a l’alçada de Garòs agafo un camí a la dreta travessant un pont sobre el Garona en direcció “Banhs d’Arties”, marcat com a ruta 15, arribant finalment al poble d’Arties.

Parada a l’església de Santa Maria d’Arties, que actualment es troba en fase de restauració, per visitar el seu entorn.

Després ja emprenc el camí de retorn amb pràcticament tot de baixada, però malgrat tot també cal pedalar, que sempre hi ha vent de cara que frena l’avenç.

Al final, i quasi sense voler-ho, em surt una ruta de quasi 40 km., amb assumptes pendents per un altre dia.

 

Podeu veure la galeria de fotos aquí.