El sol dóna senyals de vida

Quan el sol dóna esperances

Per fí el matí es lleva amb ullades de sol, tot i que tímides al principi sembla que els núvols es comencen a obrir i deixen pas a un nou dia diferent a l’anterior.

Surt el sol poc a poc i això anima a un a posar-se, per primera vegada des de fa 10 dies, el maillot complet d’estiu. I amb una primera intenció d’arribar fins a Les i pujar cap a Sant Joan de Toran, haig de modificar la ruta perquè poc abans d’arribar a Bossòst torna a ploure acompanyat d’un fort vent de cara que dispara les gotes de pluja com si de metralla es tractés. Però no importa, agafo el “Camin Reiau” que va des d’Era Bordeta fins a Es Bòrdes, per trobar-me amb saltants d’aigua i fins i tot un antic safareig públic. Quan arribo a Es Bòrdes agafo la carretera cap a Artiga de Lin, però els núvols que es veuen cap amunt fan que prefereixi modificar la ruta de nou, agafant la desviació cap a Plà de Batalher i fins a Gausac. D’allà baixo fins a Viella i pujo per la carretera que porta fins a Vilac i al capdemunt, a Montcorbau. A partir d’allà hi ha una pista forestal que porta fins al poble de Vila, però per l’hora que és prefereixo deixar-ho per una altra estona.

Torno cap avall fins a la N-230 per tornar cap a Pont d’Arròs. Aquí acaba la sortida del matí.

Però per la tarda, tot i no estar tan serè com el matí ni molt menys, no sembla que hagi de ploure, i enfilo la carretera que puja fins a Arròs i d’allà cap a Vila. Des d’allà agafo el camí que he vist al matí que comunica aquesta població amb la de Montcorbau. I quin camí! Una pujada constant fins als 1500 mts d’alçada drets com una mala cosa. Però com diu la norma de la física, tot allò que puja baixa. I tant si baixa! I de cop que ho fa fins arribar a Montcorbau. Pel camí però, una lleugera i fina pluja fa acte de presència, però si no va a més mereixia la pena intentar-ho. La cosa surt bé, i torno a fer la baixada fins a la N-230 que havia fet pel matí. Una baixada espectacular, tant per pista forestal com per carretera.

 

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

També podeu veure el perfil del GPS aquí.

Mentre el sol no arriba

Tot esperant un canvi de temps

Avui no us puc mostrar una gran espectacularitat de fotos de llocs exòtics, interessants o emblemàtics. La veritat és que després de 2 dies de constants plujes, la bici ha quedat força aparcada, ja que la sortida d’ahir va ser en cotxe. Avui he fet poques fotos, i totes són per mostrar la força amb la que baixava el riu Garona després de recollir aigües de tota la vall durant pràcticament 48 hores.

Per tant, poca cosa més tinc a dir, apart de que a mitja tarda ja deixava de ploure i al final he pogut fer 40 quilometrets per treure’m el “mono” de bici, tot esperant que les previsions per demà es compleixin, i la pluja deixi pas de mica en mica a un sol ja molt preuat.

 

De mentres, podeu veure les fotos del Garona en aquest enllaç.

Visita al Sauth deth Pish, un any més

Retorn al Sauth deth Pish

El dia es lleva igual que ahir, és a dir, amb força núvols baixos i poques opcions de pluja. Inicialment tenia prevista una altra sortida més llarga, però per evitar problemes, prefereixo quedar-me més a prop i me’n vaig a visitar el Sauth deth Pish. L’any passat ja el vaig visitar, però era un dia plujós i no acompanyava gaire per endinsar-s’hi. En canvi, aquest any el dia era una mica diferent a la sortida, i a mida que anava guanyant altura el cel s’anava aclarint per arribar al capdemunt amb un sol esplèndit. És per això que aprofito i agafo un caminet que puja fins al punt en que l’aigua es precipita avall, oferint unes vistes sobre el lloc realment impressionants.

Des d’aquest punt, veiem a l’esquerra el Plan d’Artiguetes, amb el riu Varradòs formant un petit llac, i ajuntant-se amb les aigües que baixen pel Sauth deth Pish, per seguir amb la seva baixada constant fins a la vall.

Després d’una bona visita i un bon grapat de fotos, decideixo tornar pel mateix camí que he vingut, però ja arribant a baix trenco a l’esquerra per la carretera que porta fins a Arròs. D’allà baixo fins a Pont d’Arròs i agafo la carretera amb la intenció d’arribar a Bossòst, però desvio a la dreta cap a Benós i Begós, que no havia visitat encara. Des d’aquest últim poble trobo un camí que porta fins a Vilamòs, i decideixo posar-hi rumb. El camí, però, és més per senderisme, i té algunes parts que s’han de fer amb la bici al costat, ja que és força dificultós pedalar. Finalment arribo a Vilamòs, i em paro en el forn de calç que hi ha just a l’entrada per la carretera principal.

Ja a partir d’aquest punt emprenc el camí de tornada cap al càmping, i quan arribo a la rotonda de Pont d’Arròs em trobo que he fet, en un sentit o altre, les tres carreteres que surten cap amunt: Arròs, Sauth deth Pish i Vilamòs.

 

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

També podeu veure el perfil del GPS aquí.