De La Fosca a Castell i més enllà

Aguantant el vent

Avui tocava sortir en bici de carretera, però després d’una nit amb pluja i força vent ja me’n vaig a dormir sense massa ganes per l’endemà. Però quan em llevo la sorpresa és que fa un dia radiant i net. Malgrat tot fa aire, i aquest encara és fred, però no em puc estar quiet, necessito moure’m i començo a caminar per la Fosca en direcció a platja Castell, i d’allà enfilo cap al poblat ibèric. Fa vent, com deia abans, i el mar està força mogut, hi ha onades maques i força escuma al trencar contra la platja o les roques, i això dóna per fer unes quantes fotos (sempre la càmera a punt, buscant el millor moment).

De mica en mica vaig trobant aquell punt físic que et permet allargar la ruta més del que tenies previst d’entrada, i apreto el ritme per acabar fent la tornada corrents.

Ara ja estan les fotos fetes, un bon grapat, que caldrà destil·lar, triar aquelles que mereixen ser publicades i d’aquesta manera poder-vos oferir l’habitual recull de fotos.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Anuncis

Caminant pels voltants de Castell

Preparant el terreny

Una altra tarda d’aquelles que acaben intensament, i per la que no sempre és necessari sortir amb una ruta deliniada a la perfecció. N’hi ha prou en aixecar-se de la cadira i buscar un camí d’inici, en aquest cas el camí del castell de Sant Esteve de La Fosca; i partint d’aquí anar resseguint el litoral per camins abruptes i feréstecs, fins que dónes amb una cala tant encantadora com aquesta (Cala Canyers) ja amb un ressol de llums i ombres que perfilen perfectament la vora de la platja.

És una d’aquelles caminades no preconcebudes, però que tanmateix en preconcebeixen una altra, ja que partint d’aquí planifico fer el camí de ronda fins a Calella de Palafrugell, per tan aviat com em sigui possible.

Al final, una caminada suau d’uns 90 minuts si fa no fa, amb un bon record.