Magical Mistery Tour
I amb aquest article segueixo la darrera part de les vacances, dedicant-lo també a la música. I és que si els Sangtraït són un dels meus grups preferits, no ho són menys els Beatles i tot allò que té a veure amb els 4 de Liverpool. I la sortida d’avui va dedicada a ells.
Després d’uns dies d’una certa apatía per pedalar, l’estiu també té aquestes coses, avui surto amb la BTT des de Palamós amb una intenció primera, que era anar fins a Mont-Ras i pujar a Fitor per una pista no molt llarga, si fa no fa uns 3 km., però fa massa calor per afrontar un camí sense ni una ombra, i arribant a Palafrugell decideixo deixar-me portar pels cartells de Pirinexus i provar a veure per quins camins em porten, que de vegades es descobreixen llocs interessants. I aquesta ocasió no podia ser menys, perquè passat un primer tram que em porta fins al polígon industrial de Palafrugell, les indicacions ens portaran per tot un seguit de camins força ombrívols que ens mostraran l’Empordanet en tot el seu esplendor, completant les rutes que ja he fet amb anterioritat amb la bici de carretera, aquesta vegada per pistes que ni tan sols imaginava que existíssin. I entre els pobles per ón discorre el camí trobem llocs tant interessants com Torrent, Palau-Sator, Fontanilles o Fontclara entre d’altres tot seguint les indicacions de Torroella de Montgrí, que acaba sent la destinació escollida. I és que quan un es deixa portar pel propi camí, al final escolleix un lloc conegut ón hi hagi quelcom que encara no hagi visitat mai. I un d’aquests llocs és, sens dubte, el Castell del Montgrí, omnipresent des de molts llocs del Baix Empordà, que feia ja força temps volia pujar-hi però no trobava mai el moment.
Però avui anava amb la BTT i això m’havia de permetre fer-ho, encara que no ens podem deixar enganyar, que al final el camí acaba sent prou abrupte com per arribar-hi en bici, tot i que en teoria hi ha una pista per ón hauria d’ésser possible, aquesta no és la que trobo, i la part final toca fer-la a peu.
Per sort trobo un arbre caigut prou gran per garantir un lloc ón lligar la bici i seguir endevant, que a més ja ha utilitzat un ciclista abans de mí. En el transcurs d’aquest camí trobem tres petites construccions, que possiblement devien ser per punts de guàrdia del camí al castell, i una creu de ferro, possiblement molt posterior a la fortificació. Quan finalment aconsegueixo arribar al cim del Montgrí veig l’entrada al castell, restaurat fa poc més de 20 anys, i a l’interior dels seus murs trobem una placa informativa de la història d’aquest lloc. I la història, la veritat, és força curiosa. Com tots sabreu, la majoria de fortificacions es feien per defensar punts estratègics i, en la majoria dels casos, s’hi lliuraven lluites històriques pel domini de les terres. I de principis, aquesta era la destinació per aquest edifici, però mai es va arribar a acabar i, per tant, mai va entrar a formar part de cap batalla, tal com podreu llegir en la foto de la placa un tros més avall.
Un bon grapat de fotos després, toca anar pensant en la tornada, i sort que les sabates dels pedals automàtics de la BTT no són les de carretera, i em permeten un ritme de baixada prou bò, saltant per damunt de les pedres i prenent alguna drecera, per finalment retrobar la bici allà ón l’havia deixat i reprendre el camí de tornada.
Una volta realment màgica i misteriosa!
Podeu veure la galería de fotos aquí.
pedalsicamins 