Restauració Derbi Gran Luxe

Recuperant el passat

Ara fa un temps vaig estar treballant en la restauració de la bici de passeig de la meva mare, una bici de mitjans anys ’60 de la marca Derbi, una bici d’aquelles que amaguen més secrets dels que un es pot pensar quan comença. D’entrada tocava veure quines éren les necessitats de restauració, i fins ón volíem arribar. El manillar era la part que més òxid acumulava, com podreu veure en les fotos, però també els parafangs acumulaven força en la seva part interior. Per una altra banda teníem el quadre, que estava força picat, sobretot pels cops que inevitablement rep amb el pas dels anys. Després també tenim les rodes, que envejoses elles de la resta, també havien sofert el pas dels anys, els pneumàtics força castigats per molts anys d’estar sense aire i aguantant el pes de la bici, es trovaben estriats, i les llantes oxidades i amb la cinta del fons de llanta molt trencat.

Un cop comprovat l’estat bàsic de la part metàl·lica, encara quedava un parell de problemes a trobar solució: la part elèctrica. Si, si, la part elèctrica correspòn, òbviament, a la dinamo i els llums del davant i darrera. I és sobretot amb el davanter ón hi ha més problemes, perquè es troba completament faltat del suport pel portalàmpares, i de moment trobar un recanvi natural sembla prou difícil. Ja veurem.

Després d’evaluar quins són els danys a reparar, ara cal trobar la fórmula més apropiada per a la feina que queda per fer. Després de molt buscar per internet i trobar remeis de tota mena; des de l’àcid oxàlic, més professional, fins a remeis tipus Coca-Cola, optem per un mètode més tradicional, i tal vegada més físic, com el d’un fregall untat amb oli i rascar, rascar i rascar. Però l’esforç de seguida apunta cap a positiu, i les peces cromades recuperen el seu esplendor original. Això ja brilla!

Anem avançant a bon ritme, desmuntant els tirants metàl·lics dels frens per seguir netejant, treiem tot el greix acumulat a la transmissió (cadena, plat i pinyó), comprem pintura metalitzada i pintem la part exterior del plat i el protector de xapa de la cadena, i també els interiors dels parafangs, per protegir-los més de la brutícia i l’òxid futurs.

Ara anem a per les rodes. Amb els pneumàtics en un pèssim estat, i les càmeres d’aire poc fiables, toca buscar recanvis. Tot preguntant, al final trobem unes cobertes de la mateixa mida (pensàvem que no hi hauria sort!) en format bicolor, negres amb una franja lateral blanca, que li dónen una presència increíble. Això ja pinta molt bé, queda molt poc per acabar. Després de moltes hores rascant amb totes les forces, anem muntant totes aquelles peces que prèviament hem desmuntat, però queda un últim repte: la part elèctrica. Després de buscar un llum complet per substituïr l’actual del davant, passem pel Mercat dels encants de Sant Cugat i en veiem molts, de trastos, però cap llum que ens pugui fer servei. Ja abandonem la recerca mig desil·lusionats, però falta poc per l’Auto-Retro de Barcelona, i decidim tenir paciència, esperarem. Acabem de muntar la bici, i tan sols ens falta la llum davantera. Sabem que la dinamo funciona correctament, perquè la llum del darrera funciona, i per tant ens centrem tan sols en l’òptica frontal.

Arriba el dia d’anar de visita per la fiar de l’Auto-Retro, una fira dedicada bàsicament als cotxes clàssics, però que té un bon “mercadillo” de peces de tota mena. Hi anem amb l’esperança que hi hagi alguna paradeta que tingui coses de bicis, i en trobem, però no hi ha cap peça que ens faci el pes, i es comença a fer tard. Ja cap a última hora, i quasi sense avisar en una paradeta d’uns francesos, allà en un racó amb poca llum i començant a recollir, veiem la llum! Ostres, no pot ser, pràcticament és com la que tenim d’origen, però un xic més gran, no pas gaire, brillant, cromada i amb la bombeta incorporada. Ens la quedem, i tant que sí, no sense abans regatejar un xic, que ens volien endosar la dinamo que no ens feia falta.

Finalment podem acabar la feina, una feina que al final ha sigut molt gratificant. Tornar a la vida una màquina que ja començava a passar, és quelcom genial.

Abans d’acabar, però, us vull comentar algunes curiositats. Al principi parlava que la bici amagava alguns secrets, curiositats potser. Quan comences a mirar-te la màquina per estudiar-ne els problemes, hi veus detalls que fins al moment havíen passat desaparcebuts. Tals com per exemple el manillar, i altres peces van firmats per BH, però el més curiós es troba en el quadre. I és que  hi ha una serigrafia ón posa el model i fabricant, i aquest és Krupp. Fabricant alemany, actualment fa cafeteres, però havia fet maquinària pesada, i fins i tot canons per a l’exèrcil alemany a la 2a guerra mundial. També buscant informació de la bici per internet em trobo amb fils com aquest, que sense voler-ho és el que em fa descobrir detalls.

Bé, després de tota aquesta historia, no seria just deixar-ho aquí sense unes bones fotos. A continuació teniu quatre enllaços, corresponents a les diferents fases. Gaudiu-ne.

Previ restauració | Inici restauració | Final restauració | Final + llum frontal

Anuncis