Montseny nevat

Maresme total

Tot buscant millor temperatura

De nou toca sortida amb la colla de Cardedeu, en el dia més fred d’aquesta tardor. De fons hi tenim el Montseny ben blanc, i això afecta molt directament en la temperatura ambient, que està entre el 0 i els 2 graus, amb un cel amb alguns núvols. Però a les 9 del matí sortim, amb decisió, a buscar “el Collet”, la carretera de Dosrius que porta fins a Argentona i baixar a Mataró. Un cop ja a la costa, no sembla que tinguem una temperatura gaire millor, perquè el cel és mig cobert i a més bufa una lleugera brisa que és més aviat fresca. Ens fem tot el tram de la N-II fins arribar a Malgrat de Mar, amb alguns acoplats que fan pujar considerablement el ritme del grup, talment com si es tractés d’alguna competició tipus contra-rellotge.

És curiós examinar aquesta situació, que no és que sigui quelcom excepcional, i comprovar com una colla de ciclistes que van junts i van avançant a d’altres que són d’altres clubs o grups d’amics, en algún moment es troben un o més “col·legues” que s’acoplen, sense que ningú els inviti però al mateix temps tampoc se’ls fa fora (i ara!), i tot de sobte la velocitat augmenta exponencialment al ritme de “pique” a veure qui és l’últim en cedir. Coses de la pràctica de l’esport.

Finalment a Malgrat agafem la carretera que porta fins a Tordera i Hostalric, i des d’aquí posar direcció a Llinars i Cardedeu.

Una sortida intensa, acompanyada de temperatures que ni tan sols passant per la costa arriben als 10º. Una jornada de les més fredes en les que he pedalat.

Montseny des de Cardedeu

Anar al perfil GPS.

Voltant pel Maresme

Suma i segueix

Un diumenge més toca sortida amb el club ciclista, i en aquesta època la ruta habitual acostuma a portar-nos cap a la costa del Maresme. Temperatures més agradables, pedalar vora el mar, ambient de relax…

Bé, de fet això últim no s’acostuma a donar quan pedales en grup. El ritme és poc propici al relax, això ho deixem per les vacances. Com deia al principi, la ruta habitual ens porta cap a Sant Celoni, Vallgorguina i pujem fins a Arenys de Munt, però per comptes de desviar-nos a la dreta cap a Sant Vicenç de Montalt decidim arribar fins a Arenys de Mar i agafar la N-II fins a Sant Pol i pujar per Sant Cebrià de Vallalta (just hi havia passat ahir), però avui pujem a un ritme un xic més suau, per coronar de nou fins a Arenys de Munt i, ara sí, baixar per la ruta anomenada “del pollastre” que porta per tot un seguit d’ascensos i descensos prou exigents, sobretot si ja portes un bon “tute” a les cames, fins arribar a Sant Andreu de Llavaneres i finalment a ran de mar, a Mataró. Però si de normal quan fem aquesta ruta ens parem a menjar alguna cosa just davant de l’estació de tren de Mataró, en un forn amb terrassa i unes pastes, avui que fem una volta més llarga ens arribem fins a Vilassar de Mar a esmorzar.

A tocar de carretera hi ha un forn-pastisseria, ón fan unes pastes delicioses, croisants farcits de nutella que us en llepareu els dits. Quan hi torni a passar, ja em fixaré en el nom del local, perquè no el recordo i no en tinc cap prova, més enllà de la foto amb les bicis i el grup assegut a la terrassa.

Amb la planxa plena, engegem camí del Masnou i pujem per Alella, Vilanova del Vallès i cap a Valldoriolf. Sortim a La Torreta i creuem Granollers per tornar a casa. Una volta intensa, i a la part final començo a pagar l’esforç acumulat del dia anterior i avui, que ja vaig a final de temporada i costa tot més.

Vilassar de Mar-vistaVilassar de Mar-grup esmorzantVilassar de Mar-bicis

Anar a la ruta GPS.