Encara no és tot descobert
Avui és dia per fer una sortida amb el grup de Palamós, i aquesta és de les que un no sap amb precisió quina ruta tocarà, però per sort la jornada estarà plena de sorpreses. Es parla d’anar en direcció La Bisbal cap a Gualta, La Pera i tornar per La Bisbal, i la cosa pinta bé, però encara no tinc clar per quines carreteres passarem, i això és el que ho fa interessant.
Sortim, tal com deien, en direcció La Bisbal i desviem per la carretera de Begur-Pals per fer cap al petit poble de Torrent. D’allà surt una carretera senzilla i poc transitada que s’endinsa per l’autèntica subcomarca de l’Empordanet, que és com si et transportés a una altra dimensió (bé, més o menys), passant per Sant Feliu de Boada els poblets típics es succeeixen, de tal manera que passem per la desviació de Llabià. Aquest és el poblet que va portar a la meva primera versió de Conquerint l’Empordanet, i sense afluixar ni un instant ens arribem a Foixà, per on vaig passar l’any passat fent la Ruta del Ter. Travessem la carretera de Girona a Palamós per arribar a Púbol, un poblet més de tants si no fós perquè allà hi podem visitar la casa-museu Gala-Dalí, lloc obligat per als amants de l’obra d’aquest genial artista empordanès.
Però la festa continua en direcció La Pera i Monells per, finalment, arribar a La Bisbal d’Empordà. És en aquest punt ón el ritme puja una marxa, i comencen els autèntics atacs, enfilant la carretera de La Ganga. Una carretera que per aquest costat comença plàcida, però si es vol atacar s’ha de calcular el moment apropiat, perquè del contrari els últims quilòmetres es poden fer feixucs i destrossar-te moralment, i és que els demés també volen la seva glòria.
Un cop conquerit aquest petit cim el descens fins a Calonge és ràpid, ja que amb prou feines arriba als 6 quilòmetres. Una altra cosa és si es vol pujar la Ganga des de Calonge cap a La Bisbal, que la pujada llavors són els mateixos 6 quilòmetres, però a base de pedal i potència física, i no d’acoplar-se al manillar i tècnica per situar la bici a la traçada correcta.
Al final queda un bon record, d’aquella mena de records que quan volem reviure un moment, fins i tot ens podem emocionar. I és que l’Empordà té moltíssims poblets amb molt d’encant ón, per sort, els cotxes encara no són dominants del paisatge, i per els quals ens podem passejar amb total tranquilitat i gaudir de les construccions que van fer els nostres avantpassats molts anys enllà.
pedalsicamins 