Girona i Sant Julià de Ramis

La sortida que faig avui és ja una habitual de cada any: fer el carrilet des de Sant Feliu de Guíxols fins a Girona, sortint de Palamós. Però aquesta vegada decideixo fer la volta més llarga, buscant des de la capital el camí que enllaça amb el Carrilet que va fins a Olot, per tal de fer-ne un tros. Però en algun punt no agafo la desviació apropiada i en perdo el rastre encara que, malgrat tot, decideixo fer un camí que em porta des de Sant Julià de Ramis fins al castell de Montagut, això sí, després d’una bona pujada. De baixada em passejo pels voltants de la Catedral i el Call (el conegut barri jueu de Girona), per descobrir cadascún dels racons amb més historia de la ciutat, sempre en comanyia de la BTT.

De mica en mica es va fent tard, i començo a fer camí de tornada, però com que fa un dia esplèndit i, com deia, ja no són hores d’anar pel món sense menjar, quan arribo a Llagostera m’aturo a un restaurant que hi ha al peu del carrilet, per tal de recuperar energies. Havent dinat el lloc convida a fer una petita migdiada en un dels bancs que hi ha en el parc just devant de l’antiga estació de tren.

Finalment, i després de fer uns petits exercicis d’estirament per entonar-se, continuu amb el pas ferm camí de Sant Feliu de Guíxols (completant el carrilet d’anada i tornada), i cap a Platja d’Aro i al camping.

Avui ha sigut una molt bona sortida, acompanyada d’una sensacional sessió de fotos tot fent turisme, per completar un recorregut de 139’97 km en 6h 32min, amb una velocitat promig de 21’4 km/h, però que al cap i a la fí, el que compta és poder gaudir del camí.

I perquè també en pogueu gaudir tots vosaltres, us poso l’enllaç a la galería de fotos.

El Carrilet de Sant Feliu de Guíxols a Girona

Fent el Carrilet, a velocitat de creuer

Des del càmping de Palamós on passo els caps de setmana, em llevo i esmorzo amb la mirada posada en agafar la BTT i sortir pitant per la carretera cap a Platja d’Aro, S’Agaró i finalment a Sant Feliu de Guíxols, ón després de 18 km d’asfalt, agafo el carrilet disposat a arribar a Girona. Pel camí, tot just abandonant la població de St. Feliu, em trobo amb una munió de ciclistes que prenen part a alguna pedalada popular, en aquest punt però ja he assolit velocitat de creuer i els avanço. Segueixo fent quilòmetres i creuant-me amb gent en bici i caminant, fins arribar a Llagostera, ón faig una parada tècnica per reposar forces i menjar amb calma una barreta energètica. En menys de 5 minuts ja sóc de nou a la bici amb forces renovades per fer la segona meitat del camí a Girona. Encara queda algun tram de pujada abans d’afrontar la planúria que transcorre per Llambilles i Quart, ja a les portes de la capital de l’Onyar. Entrada triomfal cap al centre, i mitja volta per tornar ja quasi a contra-rellotge, que ja passen de les 11h del matí! De tornada, i amb la calor ja apretant més (no és plè estiu, però a primers de setembre el sol encara escalfa força…), torno a parar a totes les fonts que hi ha situades a les antigues estacions. Tan sols hi ha un tram que és més molest, i és la desviació que s’ha de fer en arribar a l’estació de Bell-Lloc, a Santa Cristina d’Aro, degut a unes obres que ja fa més d’un any que duren. Ja sortint de Santa Cristina, recupero el traçat habitual del Carrilet, i ja no paro fins a Sant Feliu, ón arribo al final del Carrilet, i agafo de nou la carretera en direcció S’Agaró, Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge i finalment Palamós, però no sense abans haver travessat tot Platja d’Aro a una velocitat promig, a totes llums, superior a la de qualsevol vehicle motoritzat amb 4 rodes o més (aquí les motos ténen les de guanyar). Realment el trànsit és infernal, i trenca tots els promitjos.

Podeu veure la galeria de fotos en aquest enllaç.