Tag Archives: Canejant

jul. 29 2011

De visita per la Val deth Toran

De Les a Sant Joan de Toran i Canejan

La d’avui és una sortida que feia dies que volia fer, però que els núvols que hi havia per la zona desanimaven bastant. Malgrat tot, l’espera ha tingut la seva recopensa en forma de diversió i unes vistes que, una vegada més, superen totes les previsions.

La ruta s’agafa des de Les, pel centre del poble es voreja un càmping i es puja en un primer tram per una pista forestal asfaltada d’uns 6 kms. Al cap d’un parell de quilòmetres de començar l’ascens ens trobem a l’esquerra un “Guardader” o mirador sobre la població de Les, i a partir d’aquí la carretera puja recargolant-se per la muntanya i tenint sempre la mateixa referència de Les, a estones a la dreta i altres estones a l’esquerra, i amb un pendent constant de més o menys un 10%. Finalment ens trobem la desviació a l’esquerra en direcció a Sant Joan de Toran, sempre per la ruta número 2 per BTT. A partir d’aquí encara toca guanyar desnivell, però ja d’una forma força més suau, però això sí, el camí és ple de bassals d’aigua i saltants per tot arreu, aigua que la muntanya s’encarrega d’evacuar cap als diversos rius de la zona.

Finalment ja toca començar a baixar, i naturalment la baixada és bastant sobtada i cal anar amb compte pels revolts tancats i constants, característica habitual d’altra banda a qualsevol ruta que es faci per la zona. Arribarem al Refugi dera Honeria, ón s’agafa la carretera que vé de Pontaut. Des d’aquí es puja fins al poble de Sant Joan de Toran, i quan arribem a l’església tenim davant nostre un mirador fantàstic sobre la Val deth Toran, i des d’aquí continua el camí tot seguint les marques del GR-211, per arribar a Canejan. És un camí que constantment trobem restes de construccions a la dreta, però cal no distreure’s, perquè és un caminet que a estones s’estreny i amb les restes del que devia ser un empedrat ara deformat per la força de la natura, o simplement reaprofitat per la mà de l’home, és fàcil ensopegar.

Quan finalment arribem a Canejan, si volem completar el recorregut per les marques, agafarem el “Camin Reiau”, que es retorça per la muntanya per guanyar un desnivell d’uns 300 mts, igualment amb constants restes de construccions. I ara ja sí, arribem a la part final del camí, trobant-nos devant d’un antic safareig i d’una capella dedicada a la Verge de les Neus, i just a sota d’una antiga construcció minera.

Des d’aquí ja el retorn es fa per la N-230, que és completament una altre historia.

 

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

També podeu veure el perfil del GPS aquí.