Cap Roig i Cala el Crit

Sortida senzilla i efectiva

El ciclisme, ja sigui de carretera o muntanya, té un component que el fa diferent a la resta d’esports. Hi ha dies que un surt amb ganes de fer molts quilòmetres, sovint després d’unes quantes sessions d’entrenament a fons, i no sempre s’acaba fent tanta distància com es desitjava i no amb les millors sensacions que un s’espera.

Però en canvi hi ha dies en que surts perquè fa dies que no fas bici, i necessites rodatge, però no engegues amb gaires ganes, i aquest és un d’aquells dies. Començo tard i amb més ganes d’arribar a la platja i estirar-me que no pas anar a suar pujant marges, però a la platja (La Fosca, a Palamós) encara hi ha massa gent i poc espai per posar la tovallola, i decideixo seguir un tros cap endevant direcció Castell, però no hi arribo ja que a mig camí decideixo desviar per un d’aquells camins que s’hi passa sovint pel devant però saps que no et durà gaire lluny, i l’obvies però penses: un dia d’aquests l’haig de fer. I aquest és el dia. I el camí porta cap a d’altres a dreta i esquerra, vaig agafant desviacions fins que vaig a parar a la ruta del Tren Petit. Des d’allà pujo pel càmping Benelux cap a la Platja de Castell i enfilo el camí de Cap Roig agafant a l’esquerra un camí que puja directe i que feia temps que no agafava. És bàsicament un camí per fer a peu, ja que té punts en que és força estret i difícil per fer en BTT, però tot depèn del nivell que tingueu. Passa pel costat d’una petita casa al mig del bosc, i segueix amunt per una pista estreta i plena de roques i arrels d’arbres, aquest és el tram més complicat. Alguns trams decideixo fer-los a peu, fins arribar al cim i tenir una vista privilegiada sobre les Illes Formigues, petites allà a l’horitzó. Segueixo ja fins a la pista principal de Cap Roig i agafo el camí que baixa cap a Cala El Crit, un autèntic espectacle de baixada que ens porta a peu del tram d’escales per baixar ja fins a la cala, deixant-nos una vista espectacular sobre, de nou, les Illes Formigues i una de les moltes roques foradades que hi ha a la Costa Brava.

Després d’una breu sessió de fotos del paisatge, remunto el camí amb el plat petit i ritme constant, que la baixada intensa ara es torna en una pujada espectacular.

Ja de nou al camí de Castell a Cap Roig, baixo en direcció La Fosca per plantar la tovallola a la platja i assaborir un bany ben merescut. Tot plegat poc més de 20 quilòmetres, però molt més distretes i divertides que moltes de les sortides llargues tipus “d’aquí a allà” que faig amb la de carretera. I és que la bici de muntanya té aquestes coses.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.