Sant Cristòfol i Puiggraciós

Volta de les ermites

És divendres, i el matí el tinc lliure. Què fas quan ets aficionat a la bici i téns un mínim de 3 hores lliures per devant? Doncs, òbviament, sortir en bici. Un matí ben assolellat i amb ganes de pedalar, surto amb una intenció ben definida, i començo a pujar des del Consorci del Moble cap a Sant Cristòfol, una pujada amb un tram dur al principi, però després suavitza i ascendeix amb constància però sense una duresa extrema, i em planto força ràpid a dalt a l’ermita. Paro el GPS i observo els camins que tinc disponibles, la intenció és clara, baixar al Figueró, però en bici no he fet mai aquest camí. Si bé és cert que caminant, fent la Viladrau-La Garriga he passat per un tram del camí que tinc clar que he d’agafar, la major part no el conec. Observo la pantalla i trobo una opció, l’examino i veig que sí, que va fins al Figueró. Engego la baixada, i ben aviat em trobo amb algun tram de pujada que es fa dur per inesperat, però es gaudeix d’unes vistes increíbles sobre els Cingles i la zona de La Garriga.

Passant per la masia i la bassa de Can Plans seguim a l’esquerra per agafar la pista que anirà baixant a un bon ritme, i m’aturo a la creu de Sant Ramon, que com explica el plafó informatiu, es va aixecar en memòria del sacerdot de la Garriga mn. Ramon Pascual l’any 1936 durant la Guerra Civil, però aquest monument fou aixecat passat el conflicte bèl·lic.

El descens resulta molt interessant, amb una bona baixada per als qui gaudeixin i uns paisatges d’allò més. Al capdevall em trobo la població del Figueró, just ón volia arribar, i travesso el poble per agafar la carretera de Montmany i començar la pujada fins a l’ermita de Puiggraciós, una pujada que ja havia fet fa poc més d’un any quan vaig pujar des dels Tremolencs. Tan bon punt arribo a l’ermita, una vista impressionant amb els Pirineus nevats m’espera, i començo la baixada fins a La Garriga, fent una volta pels Tremolencs i agafant una pista que em durà fins a l’antiga carretera de l’Ametlla, sortint pel Mas Bona Vista.

Una bona sortida, plena de noves emocions per un matí lluent de primavera. La ruta mereix la pena si esteu per la zona i us voleu divertir.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Anar al perfil GPS.

Puiggraciós i volta a La Garriga

Aquelles tardes d’estiu

Ara ja fa dies que és estiu, i per les tardes acompanya per allargar les sortides en bici. El sol va de baixa i no escalfa tant, però hi ha estona de llum com per no amoinar-s’hi, i com que ara feia dies que no pujava a Puiggraciós, he cregut que avui era un bon moment per fer-ho, i a més incrementaria el grau d’exigència. Primer un petit escalfament abans d’afrontar la pujada, buscant la volta llarga al bosc de Malhivern, un paratge prou interessant per gaudir-ne a peu o en bici. Després ja cap a buscar la pista que ens porta des de l’església de la Doma, tot vorejant el cementiri municipal, fins a la pista dels Tremolencs a Puiggraciós, que surt un tros més amunt del restaurant de Can Sous, a l’Ametlla. Però no hi pujaré per la pista ample, com acostumo a fer, sinó que arribant a la desviació del PR C-33, vaig per un camí a la dreta, que ens portarà per un seguit de pujades enllaçades amb unes “paelles” espectaculars i de difícil abordatge, ja que el terra està molt tou i plè de rocs que en dificulten la traçada. Però no hi ha res que em pugui aturar, ni tan sols el ramat de bens que s’escolta per entremig dels arbres, no gaire lluny, segurament, d’ón sóc ara. Finalment trobarem la rampa final del camí principal a l’ermita de Puiggraciós, i com mana la tradició, m’enfilo a la teulada de la mena de caseta que hi ha sota la torra de guaita, per tenir les millors vistes del Vallès. Unes quantes fotos, per poder illustrar aquesta entrada, hidratació i pista avall!

Baixo fins al poble de l’Ametlla, per la carretera fins a La Garriga, i travesso pels parc dels Pinetons per anar a parar al Consorci del Moble, que és el grup de botigues del moble, que fa molts anys que és emblema del poble, a la sortida en direcció Vic. D’allà prenc el camí de Sant Cristòfol, però no hi pujaré, sinó que agafaré la desviació cap a la masia de Ca l’Oliveró, passant pel costat del forn que, en algun moment de la historia serviria per coure material de construcció del mas. Si ho desitjeu, és aconsellable fer-hi una parada i veure’l des de la part superior i també des de baix, per on s’entrava el material al forn.

Seguim enfilant el camí que ens acabarà deixant a la pista poliesportiva municipal número 2, a sota del col·legi homònim de l’ermita que hem visitat al principi. Des d’aquí ja cadascú és lliure d’anar per on decideixi. Jo he optat per anar pel Passeig i fer la pujada de l’institut i passar per la pista de petanca, a sobre del pavelló de Can Violí, per tornar a casa.

Al final queda una molt bona sortida, sumant desnivells importants per la poca distància feta, la qual cosa afegeix dificultat i hi posa interès a una sortida en BTT.

Espero que hagueu gaudit, si pot ser, tant com jo mateix, amb la lectura d’aquest article, i no oblideu que sempre podeu descarregar-vos la ruta en format .GPX per fer-la vosaltres mateixos.

Sortida compromesa

Això no és juliol!

Avui és primer de juliol, i amb això podríem pensar que serà un dia calurós, ideal per anar a la platja a prendre el sol i passar força estona en remull. Podria ser un bon plà.

Però el dia d’avui ja no es plantejava bé des de feia dies. M’explico: fa dies que tenia un petit problema amb els canvis a la bici de carretera, i aquest diumenge pretenia sortir amb el club ciclista a fer una de les voltes grans. La idea era fer una volta per Llinars, Santa Maria de Palautordera, Mosqueroles, Santa Fe del Montseny, La Costa del Montseny, cap a Coll Formic i baixar per Seva, Tona i pujar per Centelles per tornar a casa. Però vaig deixar de banda el problema i el divendres se m’acudeix mirar-m’ho. Efectivament, quant ho deixes per més tard, el problema ja és greu, i ho és perquè haig de portar la bici al taller i no estarà per al dia que toca. Primer revés anticipat.

El segon revés l’hem de buscar en l’estat anímic, un petit refredat m’està fent ballar el cap i em llevo amb aquell punt de desgana i en mirar per la finestra el dia tampoc es pot dir que acompany massa. Però finalment supero aquests petits contratemps i em carrego de motius per sortir, però queda pendent decidir cap a ón. Ja hi tornem a ser, el temps carrega contra les primeres intencions, s’està posant gris per moments i la primera idea de fer muntanya s’arracona, per allò d’evitar problemes. Finalment engego i començo a pedalar, enfilo la carretera de Samalús per desviar per tot un seguit de camins fins a Corró i baixar a Llerona. D’allà cap a Les Franqueses, Granollers, polígon fins al Golf de Rosanes, a La Garriga, i poso la mirada a Puiggraciós. Però ho descarto perquè allà no pinta massa bé i em liaré de valent. Decideixo posar rumb cap al bosc de Malhivern i d’allà cap amunt en direcció Samalús, i aquí vé el tercer i definitiu revés del dia: la pluja fa acte de presència, i no precisament del pal suau, no, ho fa a allò que es diu “a bots i barrals!”.

Aquí ja toca fer mitja volta i posar direcció a casa a tot gas (too fast & too furious, versió ciclista però sense nenes mones, tius catxes ni colors llampants).

Però no us penseu que és un dia d’aquells que et fas l’esforç d’arribar a casa, xop com una mala cosa, i al cap de poc surt el sol, d’altra banda lògic per l’època, noooo! Plou, llampega, trona i segueix plovent, para a mitja tarda i s’hi torna a posar més tard.

Bé, com a mínim he acabat fent quasi 30km, que com diuen en castellà: menos da una piedra!

Tornant al Puig Cargol

Don’t stop

Avui el matí està força gris, fins i tot més que ahir, però surto amb la BTT a pedalar amb un amic, i fem el primer tram per asfalt (ell va amb la de carretera). Ens arribem fins a Palafrugell però com que el cel no sembla pintar a millor fem mitja volta i ens quedem amb poquets quilòmetres, però jo em quedo amb ganes de pedalar, i de moment no plou. Intento aprofitar el temps amb no gaire ordre ni concert, fent voltes per una urbanització de Sant Antoni de Calonge com volent evitar allò que és inevitable. Tenia ganes de pujar al Puig Cargol, una pujada de les dures per fer amb la bici de muntanya, i que aquest any encara no havia estat conquerit per mí, si en canvi els anys anteriors a aquestes alçades de temporada. Hi havia, per tant, una mena de deute històric que calia saldar el més aviat possible. Com que segueix sense ploure decideixo, ara sí, posar-m’hi de valent, vaja, allò que es diu arremangar-se.

Ara si, la pujada es fa notar però també la pluja vol protagonisme, i ho fa en forma de plujim suau però que ja és constant, uns trams més uns trams menys. I és en aquesta situació on em plantejo una qüestió fonamental: seguir o retirar-se? I ara! Tu no et retires, si has pujat el Tourmalet amb pluja tots 17 km i l’has baixat igualment amb pluja, per cert més intensa que no pas ara, aquí no plega ningú.

En aquest punt no puc fer sinó incrementar lleugerament el ritme i pujar amb més decisió, decisió de superació que mica en mica ens acosta al cim. Una pujada que en els últims quilòmetres s’empina amb força, i al mateix temps també s’intensifica la pluja, però als últims metres ja la força és superior a tot i aconsegueixo coronar el port. Sí!

Malgrat tot, a partir d’aquí ja no és recomanable seguir amb la ruta que hauria volgut, que era seguir camí de Fitor per baixar per la pista de Vall-Llobrega o la de Mont-Ras. Però fins i tot la pujada de moral deixa un espai a la lògica, i després d’unes poques fotos per retratar el paisatge gris faig mitja volta, per desviar un tros més endevant per la pista de l’ermita de Santa Maria de Bell-Lloc. Ja a baix segueixo cap a Vall-Llobrega i arribo a Mont-Ras per una pista que encara té tots els arbres caiguts per la nevada de fa un parell d’anys, aquella que va deixar l’Empordà sense llum durant uns dies, i que dificulta bastant la pedalada. Però no hi ha lloc als obstacles, i com que ja fa una estona que no plou aquí baix, és la moral la que et permet seguir. Ja a Mont-Ras baixo per agafar la ruta del Tren Petit fins a Palamós i acabar la jornada ben satisfet.

Al final una sortida interessant de poc més de 50 quilòmetres, amb un objectiu complert: el Puig Cargol coronat.

Si ho desitjeu, podeu veure la galería de fotos aquí.

També podeu veure el perfil GPS de la ruta.

En BTT per camins de Samalús a Corró

Camins diferents

Una sortida en BTT un dissabte al matí sempre hauria de ser interessant, però quan és en una època de l’any ón costa decidir si abrigar-se més o menys, afecta directament en el temps de sortida. Es comença a fer tard, i costa més decidir si roba d’estiu (sembla que fa bon temps), o per el contrari quelcom que resguardi més de la fresca que pugui fer un tros més enllà. I es fa encara un xic més tard, fins que al final dius: Bé, si vas un xic abrigat millor, però no et passis, que llavors sobra tot.

Però encara queda quelcom important per decidir: Quina ruta vols fer? I aquí hi ha un problema important, i és que la que volia fer necesitava sortir ben bé mitja hora abans, i això ens deixa amb un dilema nou. I ara cap a ón?

Al final decideixo improvisar un xic, i surto a fer camins més aviat planers i enllaçar diverser rutes, algunes de conegudes i a partir d’aquí provar camins que no havia agafat abans. I la veritat és que sempre acaben a llocs coneguts, pistes que ja has fet abans, però arribant a elles per camins diferents. I acompanyat d’un dia assolellat i net de núvols, ben típic de primavera, ofereix fotos molt clares i lluminoses. Una gran recompensa.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Anar al perfil GPS.