Tag Archives: Banhs de Tredós

ag. 7 2013

Banhs de Tredòs

Cercant Colomèrs

Ja fa temps que tinc ganes de pujar als llacs de Colomèrs, un conjunt de llacs a més de 2.000 metres d’alçada, de visita quasi obligada a la Vall d’Aran. Però amb tant turisme de bici escalant ports de Tour i altres indrets, no em queda mai prou temps. Malgrat tot, aquest any anava preparat amb calçat i roba per sortir a caminar, i ja vaig visitar fa pocs dies els llacs de Saboredo [link a l’article] i avui toca provar d’arribar a Colomèrs, o en el seu defecte, el més aprop possible.

Per començar, toca fer una bona excursió en cotxe fins a Salardú i agafem la carretera de Tredòs per enfilar una pista forestal asfaltada (o engordonada, com diuen a la Vall) que avança força planer fins al Barratge d’Aiguamòg, per anar pujant per una pista que cada vegada es farà més estreta, i cal anar amb compte per si vé un altre vehicle de cara, per acabar a l’aparcament de Banhs de Tredòs, un hotel amb aigües termals. Allà deixarem el cotxe i començarem a caminar pel sender que voreja el riu Aiguamòg, que ens durà fins al Guardader d’aigües tòrtes de Colomèrs, un mirador amb unes vistes espectaculars, passant abans per tot un seguit de llocs que mereixen la nostra atenció. Però de tots aquests llocs, el que requereix més de nosaltres, com a mínim en aquests moments, és una passera que travessa el riu i que, degut a les riuades i allaus d’aquesta primavera, s’ha desplaçat uns metres perdent la seva posició i deixant tot un seguit de pedres que podem utilitzar per posar els peus per no mullar-nos i permetre’ns seguir en direcció al Pònt dera Montanheta i l’àrea de pic-nic.

Quan arribem en aquest punt, tenim l’opció d’agafar el camí que ens porta fins al Refugi de Colomèrs, però que finalment no faré avui, ja que comença a ser tard i es posa a ploure. I en aquestes condicions millor no enredar-se malament, que no cal, i decideixo tornar per la pista principal, per ón ens poden pujar si ho desitjem, amb els taxis.

Content per haver fet aquesta primera part del camí, plena de racons d’una bellesa natural indescriptible, i per poc que pugui provaré d’acabar l’any vinent.

Podeu veure la galería de fotos aquí.

jul. 19 2011

Naturalesa imponent

Barratge d’Aiguamòg i Pla de Beret

El dia s’ha llevat amb el cel tapat, i no convida massa a sortir en bici, i ho aprofito per anar a voltar amb el cotxe. La primera intenció és la d’arribar fins al Circ de Colomèrs, i agafo la carretera de Viella a Baquèira, i a Salardú cap a Banhs de Tredòs. Quan arribo a l’aparcament fins ón es pot arribar amb el cotxe particular, el dia segueix tapat i força fred, i prefereixo no arriscar-me perquè no vaig preparat per fer trekking, faig una volta a prop de l’aparcament i me’n torno cap al cotxe. Un altre dia ja hi pujaré més ben preparat.

Torno cap a Salardú, i d’allà surto en direcció al poble de Baquèira per agafar la desviació cap al Pla de Beret. Una pujada impressionant (queda apuntada per fer en bici), ens porta fins a l’estació d’esquí de Baquèira-Beret. A partir d’aquí ja no es pot seguir amb el cotxe, però si que hi ha el camí cap a Montgarri, que per poc que pugui, el faré aviat en bici.

Ja de baixada faig algunes fotos i cap a Viella, que ja va sent tard i el dia no acaba d’aclarir-se.

Per la tarda, aprofitant una petita finestra de bon temps, surto amb la BTT (aquest any he pujat amb la bici de muntanya), i vaig des de Viella fins a Gausac i des d’allà cap a Artiga de Lin, però faig mitja volta a uns 3 km d’arribar-hi perquè es posa a ploure, i no cal arriscar. De baixada, a Es Bòrdes agafo el “Camin Reiau” que em porta fins a Pont d’Arròs, d’allà pujo cap a Arròs i Vila on agafo una pista que porta fins a Montcorbau, però el cel s’està tapant de nou, i prefereixo baixar cap a Aubert i al càmping.

Fins ara, el temps no ha acompanyat gaire, i tan bon punt arribo al càmping es posa a ploure. Malgrat tot, les previsions per demà sembla que són més positives. Si és així, la sortida de demà ja serà més “autèntica”.

 

Podeu veure la galeria de fotos aquí.