Anant a totes des del principi.

Ascens al Port de la Bonaiuga

Vaig arribar a la zona en dissabte, amb un dia força enboirat i com amb ganes de ploure, que no presagiava pas res divertit. I el primer dia sencer, diumenge, el lleva també enboirat però decideixo arriscar i agafar la bici i fer en direcció la Bonaigua. Passo per Viella i enfilo el camí que va pujant encara suau per Arties i Salardú, ó ja es comença a descobrir el cel, i fa preveure un dia assolellat. A partir d’aquí la cosa ja apunta maneres fins al poble de Baquèira, i ja des d’aquest punt que s’anuncia l’inici del port de muntanya la cosa ja es posa seriosa de debò. A destacar sobretot els últims 4 km si fa no fa, que fa una sèrie de “paelles” en poca distància per guanyar metres de forma sobtada durant un parell de quilòmetres, per acabar els últims 2 ja amb l’estació d’esquí de Baquèira-Beret a la vista. Un bon ascens, que per començar les vacances, ja és una bona medalla.
Ara toca baixar de la bici i dedicar-se a fer fotos del lloc i del paisatje, que després de l’esforç bé mereixen un xic d’atenció, amb el cel tant clar com el que ens ha regalat el dia. Destacable com a curiositat la màquina llevaneus que hi ha sota un cobert, que va treballar al port a mitjans dels anys ’40.
Després ja tot és més fàcil, toca deixar-se anar amb la bici port avall, tot i que controlant la frenada a les dures curves que m’esperen, però una baixada sempre és una baixada, i el promig de velocitat sempre puja, i si es porta algún cotxe a la cua aquest acostuma a no poder passar si no és que té una recta prou llarga, ja que amb curves la bici obté medalla d’or.
En resum, una bona primera jornada, en la qual puc aprofitar per banyar-me a la piscina del càmping ón em trobo, que en ser climatitzada s’hi està fantàsticament.

Visitar la galeria de fotos.