Cap Roig i Cala el Crit

Sortida senzilla i efectiva

El ciclisme, ja sigui de carretera o muntanya, té un component que el fa diferent a la resta d’esports. Hi ha dies que un surt amb ganes de fer molts quilòmetres, sovint després d’unes quantes sessions d’entrenament a fons, i no sempre s’acaba fent tanta distància com es desitjava i no amb les millors sensacions que un s’espera.

Però en canvi hi ha dies en que surts perquè fa dies que no fas bici, i necessites rodatge, però no engegues amb gaires ganes, i aquest és un d’aquells dies. Començo tard i amb més ganes d’arribar a la platja i estirar-me que no pas anar a suar pujant marges, però a la platja (La Fosca, a Palamós) encara hi ha massa gent i poc espai per posar la tovallola, i decideixo seguir un tros cap endevant direcció Castell, però no hi arribo ja que a mig camí decideixo desviar per un d’aquells camins que s’hi passa sovint pel devant però saps que no et durà gaire lluny, i l’obvies però penses: un dia d’aquests l’haig de fer. I aquest és el dia. I el camí porta cap a d’altres a dreta i esquerra, vaig agafant desviacions fins que vaig a parar a la ruta del Tren Petit. Des d’allà pujo pel càmping Benelux cap a la Platja de Castell i enfilo el camí de Cap Roig agafant a l’esquerra un camí que puja directe i que feia temps que no agafava. És bàsicament un camí per fer a peu, ja que té punts en que és força estret i difícil per fer en BTT, però tot depèn del nivell que tingueu. Passa pel costat d’una petita casa al mig del bosc, i segueix amunt per una pista estreta i plena de roques i arrels d’arbres, aquest és el tram més complicat. Alguns trams decideixo fer-los a peu, fins arribar al cim i tenir una vista privilegiada sobre les Illes Formigues, petites allà a l’horitzó. Segueixo ja fins a la pista principal de Cap Roig i agafo el camí que baixa cap a Cala El Crit, un autèntic espectacle de baixada que ens porta a peu del tram d’escales per baixar ja fins a la cala, deixant-nos una vista espectacular sobre, de nou, les Illes Formigues i una de les moltes roques foradades que hi ha a la Costa Brava.

Després d’una breu sessió de fotos del paisatge, remunto el camí amb el plat petit i ritme constant, que la baixada intensa ara es torna en una pujada espectacular.

Ja de nou al camí de Castell a Cap Roig, baixo en direcció La Fosca per plantar la tovallola a la platja i assaborir un bany ben merescut. Tot plegat poc més de 20 quilòmetres, però molt més distretes i divertides que moltes de les sortides llargues tipus “d’aquí a allà” que faig amb la de carretera. I és que la bici de muntanya té aquestes coses.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Etapa del Tour al Tourmalet

Doble o res

El Tourmalet, com ja sabreu, es pot considerar com el Rei dels Pirineus per grans etapes de ciclisme viscudes al llarg dels anys. Jo mateix ja el vaig pujar el 2010, però en aquella ocasió bàsicament només vaig fer la pujada pròpia del port des de Sainte Marie de Campan, però aquest any ho he plantejat diferent ja que anava a veure una etapa del Tour passar pel port més important. M’arribo fins a dalt al Col d’Aspin per aparcar el cotxe i començar el descens fins a Sainte Marie de Campan i pujar el Port enmig d’un ambient absolutament de ciclisme. Famílies pujant a peu, ciclistes, cotxes i autocaravanes buscant el millor lloc possible per gaudir de l’espectacle, i pel camí gent que et va donant ànims per seguir amb la pròpia proesa.

Després d’una hora i vint minuts de pujada, arribo al cim, un cim un xic desconegut per tota la guarnició pròpia de la gran volta i per l’enorme quantitat de gent que ocupa la zona. I després d’una bona estona de donar-hi voltes decideixo començar la baixada cap a l’altre costat, primer amb la intenció de fer uns tres quilòmetres i tornar, després: va, fins aquelles autocaravanes; al final ja deixant anar la bici fins arribar a la població de Barèges, ja amb 11 quilòmetres de baixada, i sabent que encara queden uns 8 fins a Luz-Sant Sauveur prefereixo fer mitja volta, que després costarà molt arribar a dalt amb els cotxes de la organització començant a passar. I de fet, el descens fet fins ara també s’ha de pujar, i déu ni dó com puja. Però al final aconsegueixo fer el cim per segona vegada.

Després, paciència i esperar que passi la caravana publicitària, tot un espectacle afegit que és com si barregéssim una rua de carnaval amb la cavalcada de Reis, tot repartint regals dels patrocinadors.

Ja un cop acabat el pas dels corredors toca baixar el port, enmig d’una gentada i un trànsit de por, tot anar sortejant cotxes, aconsegueixo arribar al capdevall del port sense haver pogut gaudir plenament de la baixada. Ara toca remuntar fins al cim del Col d’Aspin, ja amb ganes de retrobar el cotxe, i poc abans de marxar tinc el gust de poder xerrar una estona amb el músic Pep Poblet, un altre gran aficionat al ciclisme que també estava per la zona seguint el Tour.

Què gran que és el Tourmalet!!

Visitar la galeria de fotos aquí.

Descarregueu-vos la ruta de Col d’Aspin al Tourmalet en format .GPX.

Descarregueu-vos la ruta de Barèges al Tourmalet en format .GPX.

Etapa del Tour al Portilhon

La grandesa dels humils

Avui el Tour entra a la Vall d’Aran per la població de Les i arriben fins a Bossòst per pujar el Portilhon, i aquest és el meu escollit per el primer contacte amb la prova francesa aquest any. Aquest és un port amb possiblement menys fama que d’altres de categoria semblant, però és un bon port per pujar i gaudir del paisatge i, en dies com aquest, de l’ambient de ciclisme de les grans ocasions.

Pel costat de la Vall d’Aran és un port més assequible que pel costat francès, però a la part final té unes quantes curves precioses, ideals per aturar-s’hi a gaudir de l’ascens dels professionals.

Després de molta estona esperant, és el que té quan vas d’hora per tenir un bon lloc, passen els primers corredors amb el “Purito” Rodríguez esprintant per guanyar els punts de la muntanya, i en breus instants ja han passat tota la resta. Acaben de passar els últims cotxes de la organització i obren la carretera perquè la gent pugui anar marxant, i allò es converteix en una autèntica fugida, barregant-se cotxes, autocaravanes, vianants i ciclistes crec que a parts iguals. Per sort passats els primers quilòmetres de baixada es va endreçant la circulació i ja es pot gaudir una mica més de la baixada.

Un cop de tornada a Bossòst, aprofito per fer un entrepà i seguir la ruta cap a Es Bòrdes per la carretera d’Era Artiga de Lin i pujar cap al Plan de Batalher, fins arribar a Gausac, baixo cap a Viella i cap al càmping a descansar per preparar-me de cara a l’etapa de demà: pujar el Tourmalet.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Plan de Batalher i Arròs-Vila

Escalfant pel Tour

Un any més m’arribo fins a la Vall d’Aran amb la intenció de gaudir, en primera persona, del gran espectacle que és el Tour de França, la prova ciclista per etapes de més prestigi. Els propers 23 i 24 de juliol la prova voreja la zona, concretament el dimecres 23 entraran a la Vall d’Aran per Les fins baixar a Bossòst i pujar el Portilhon; i el dijous 24 passaran pel famós Tourmalet.

Però això són dies futurs, perquè el present és que avui dimarts arribo a la vall, al mateix càmping que he visitat aquests darrers anys, i ja per la tarda aprofitant que fa un dia esplèndit surto a pedalar una estona. Començo pujant des d’Aubert fins al Plan de Batalher, una pujada fantàstica entremig d’avets i vegetació frondosa i seguir en direcció Es Bòrdes per la carretera que baixa d’Artiga de Lin tot resseguint el riu Joeu, i que després dels aiguats de l’any passat ens trobem amb una llera del riu profundament marcada per les esllevissades, que encara està en fase de reconstrucció. Des d’aquest punt surto a la N-230 per pujar fins a la rotondo de Pont d’Arròs i pujar per la carretera del Sauth deth Pish i desviar a la dreta en direcció Arròs i Vila, ón després de “recordar” que la carretera s’acaba convertint en una pista forestal que ens portaria fins a la població de Montcorbau, giro cua per tornar a la carretera nacional a l’alçada d’Aubert i acabar la ruta del dia.

Una volta relativament curta però que serveix per tonificar les cames de cara a la sessió de demà, ja enmig d’un ambient plenament “Tour”.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Andorra-Puigcerdà 2014

A tot gas

I després de dormir tranquilament en un bon hotel del Principat, ara ja és diumenge i toca tornar a casa. I per fer-ho hi ha diferents opcions, però jo prefereixo la de fer-ho sobre la bici, encara que sigui com a mínim un tros.

Des de l’hotel surto ben d’hora per anar a agafar el tren a Puigcerdà, creuant la frontera i arribant a la Seu d’Urgell amb molt bon ritme. Afronto la rotonda per prendre la sortida en direcció Martinet mantenint un ritme intens de pedal i seguir guanyant quilòmetres de forma constant. A uns 10 quilòmetres (o potser un xic menys) de la Seu hi ha a mà dreta unes fonts d’aigua que aprofito per aturar-m’hi i omplir els bidons, el que tècnicament en F1 es coneix com fer un Pit-Stop, vaja. Reprenc la marxa ja sense cap més aturada fins arribar a la capital de la Cerdanya, fent una entrada triomfal, coneixedor que el ritme assolit de 29’6 km/h pels 68 quilòmetres que separen Andorra la Vella de Puigcerdà és un molt bon registre, més si es té en compte que no anava amb ningú més per anar fent relleus i que el terreny, com veureu en el GPS, és força ple de pujades i baixades constants.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Coll de la Creueta

La Garriga-Andorra 2014

Millorant l’immillorable

Un any més, com us comentava, repeteixo aquesta experiència única que és pujar des de la població de La Garriga (al Vallès Oriental) fins a Andorra (el País dels Pirineus) en bici amb el club ciclista del poble. Però tal com ja vam fer l’any passat, no ens conformem en fer molts quilòmetres, sinó que hi afegim tota la dificultat possible, fent passar la prova per poblacions com Sant Feliu de Codines, Castellterçol, Moià, l’Estany i Oristà fins arribar a Perafita, punt de parada a esmorzar i recuperar forces. Després seguim gaudint dels fantàstics paisatges que ens ofereix aquesta zona per arribar-nos a Borredà i Sant Jaume de Frontanyà, punt ón ja ens trobarem els primers desnivells importants, tot un seguit de tobogans duríssims, per anar a sortir a La Pobla de Lillet camí de Castellar de N’Hug i el fantàstic port de La Creueta, la veritable cirereta del pastís.

La Creueta és un port que acaba a 1888 m d’alçada, però que el començem amb quasi 3000 m de desnivell acumulat per completar-lo ja a la ratlla dels 3800, una experiència només apte per als més atrevits i que sempre acaba amb la moral de més d’un. Aquest any, però, com que ja em coneixia la pujada, la vaig poder afrontar amb millor coneixement de causa i anar de menys a més, acabant el port ben ple d’energia.

Tan bon punt ens reagrupem tots, baixem fins a Alp per fer la parada per dinar, i afrontar ja la part final fins la frontera a un ritme molt més constant i al mateix temps elevat.

Ja a l’hotel, el gran esforç realtizat les hores anteriors es veu ja a certa distància i comencem a contar els dies que queden per la pròxima edició, perquè al final, per dur que sigui, sempre volem tornar.

01-Bicis a Perafita

P.D.: Degut a un problema amb el GPS no us puc oferir l’enllaç a l’arxiu .GPX com de costum.

Previ La Garriga-Andorra 2014

Escalfant motors

El proper dissabte 19 de juliol, com cada any, amb el Club Ciclista La Garriga farem la sortida estrella de l’any:  sortirem des de La Garriga per pujar a Andorra passant per Sant Feliu de Codines en direcció Moià i l’Estany, creuarem “La Creueta” i finalment conquerirem el petit país dels Pirineus. Tot una proesa que us explicaré amb detall la setmana vinent.

Estigueu atents, que això promet!

Coll de Les Pardines a Andorra

Pujada a Les Pardines

Dia 5 – Un petit descans

El d’avui ha estat un matí plujós que desaconsellava la pràctica del ciclisme, després d’una nit de llamps i trons, però la tarda s’ha anat arreglant i després de revisar una guia de cicloturisme tot cercant un port que fos interessant, m’he decidit per anar fins a Sant Julià de Lòria i pujar fins a Les Pardines.

La carretera engega des de Sant Julià ja amb unes rampes interessants, i segueix pujant a un promig del 7% durant poc més de 8 quilòmetres, deixant a la nostra dreta passada la meitat de l’ascensió el nucli de Fontaneda, i anirem trobant algun tancat amb cavalls conforme anem pujant. En el tram final ens trobarem una granja i un seguit de curves enllaçades que ens portaran ja fins el cim, i des d’ón podrem veure la nacional passat La Farga de Moles ja en sentit La Seu d’Urgell, però allà baix molt petita.

Un portet que segurament no té el nom d’altres, però que bé mereix una atenció, sobretot per moments com aquest, en que vols aprofitar un moment de sol enmig de la tempesta i sense anar molt lluny gaudir d’un bon ascens.

Podeu veure la galería de fotos aquí.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.