Passo Staulanza – Forno di Zoldo – Passo Duran

Don’t Stop ’Til You Get Enough

Aquesta és una jornada que es podria considerar de descans, no perquè no sortim en bici, sinó perquè una part del grup marxa avui per la tarda, i fem una etapa més suau. Sortim per Selva di Cadore fins a pujar el primer objectiu, el Passo Staulanza, un petit de 1773 m., ón des de Caprile s’hi arriba després d’uns escassos 15 km. Quasi sembla que no pugui ser tan fàcil, i permet posar un bon ritme, ara que les cames ja estàn fetes a exigències molt superiors. Parada a dalt per reagrupar la colla, i seguim fins a Forno di Zoldo i un trosset més avall, però buscant un llac que tan sols és una presa sense més, fem mitja volta i acabem parant a Dont, un poblet petit i encantador, per fer un d’aquells gelats que es recorden força temps. Fa molt bon dia, i aquí baix la calor es va notant, i un d’aquests gelats artesanals de la zona asseguts en una plaça típica i tranquila, no té preu (per tota la resta, ja se sap què diu l’anunci).

Des d’aquí mateix enganxem la següent pujada, molt més exigent que no pas la primera, el Passo Duran, tan sols 1.605 m. d’alçada poden enganyar molt, perquè els 8 km. d’ascens són força exigents ja que pujem des de 800, amb un pendent del 8’2 %. La primera rampa ja deixa entreveure la seva duresa, però també té algunes zones amb lleugers descansos, per allò d’agafar aire per la següent.

Un cop coronem el port, i ens reagrupem (aquí ja la gent comença a anar més justa per tot l’esforç acumulat aquests dies), fem una baixada absolutament espectacular, per uns paratges que val la pena grabar a les retines mentre baixem fins a La Valle Agordina, parem a una font a reposar l’aigua dels bidons, que amb el dia que fa s’escalfa a la més mínima, i seguim fins a Agordo.

Ja agafem la carretera principal en direcció Alleghe, tot salvant un túnel de més d’un quilòmetre pel que sembla la carretera antiga, ara tancada al trànsit però habilitada per al pas de vianants i ciclistes. Cal anar amb compte, perquè la muntanya va deixant desprendiments, i s’ha de dirigir correctament la bici per tal de no enganxar cap roca o pedra, però val la pena passar-hi, del contrari un túnel tant llarg…

Finalment arribem a l’hotel, a Caprile, amb poc més de 80 km. a les cames, i bastant descansats respecte les anteriors jornades, molt més exigents.

Un descans, que demà queda l’última etapa, i té pinta de ser dura, però com deia el Rei del Pop: Don’t Stop ’Til You Get Enough (no paris fins que no en tinguis suficient).

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s