Passo Giau – Tre Croci – Tre Cime di Lavaredo – Passo Falzarego

It’s only Rock ’n’ Roll (but I like it)

Després de la jornada un xic desastrosa d’ahir, avui el dia ja es lleva magnífic, amb un sol radiant. Anem a cercar el Colle Santa Lucia per fer el primer port del dia, el Passo Giau, un portet de “només” 2.236 m. d’alçada que es fa a un ritme absolutament genial, i de fet tinc la sensació que tot és més fàcil, que realment estic molt més fort que ahir. Potser sigui veritat, però la jornada encara és molt llarga. Després d’una baixada espectacular, brutal, arribem a Cortina d’Ampezzo, una localitat preciosa i amb molta història, farcida als seus voltants de pistes d’esquí, i iniciem el següent coll, el Passo Tre Croci, de només 8,3 km de llarg que es corona a 1.809 m., i que després d’un lleuger descens, ens porta a pujar ja sense parar fins al més dur de la jornada. Primer passarem per un paratge fantàstic, el Lago di Misurina, un lloc farcit de gent, cotxes i autocars arreu ón mirem, però amb uns paratges naturals d’allò més impressionants. Ara, però, ens queda per davant una roca, una de les grans de nom Tre Cime di Lavaredo. Duríssim, dur com pocs amb unes rampes que es fan per sota dels 6 km/h, molt transitat de valents ciclistes que ja no poden ni pedalar, gent que baixa de la bici abans de caure. Simplement bestial, crec que ni el fotut Mortirolo, que ja era dur. Però avui em sento molt més fort que dilluns, i segueixo endevant amb coratge, amb valentía, amb molta constancia fins arribar al cim, al més alt de la jornada, al refugi situat a 2.333 m. d’alçada amb unes vistes que tallen l’alè. No hi ha res que es pugui comparar a això, a menys que (suposo) siguis escalador de piulet i corda, i coronis muntanyes mítiques.

Un breu descans, ens reagrupem, i iniciem la baixada fins al Lago di Misurina, allà farem el dinar. Un més que merescut panini di crotto e formaggio i una molt bona Coca-Cola. Que bé que sap tot plegat assegut a la vora del llac, gaudint d’un dia espectacular.

Ja amb forces renovades, engeguem la baixada cap a Cortina d’Ampezzo per iniciar ja l’última gran pujada del dia, el Passo Falzarego. Per davant ens esperen usn 16 km., que amb un desnivell promig del 5,6 % i una alçada de 2.105 m., semblen quasi de joguina i permeten marcar un ritme endimoniat. Completem l’ascens amb el Valparola a 2.192 m., però amb un afegit de poc més d’1 km.

Després de fer les fotos oportunes i gaudir d’unes vistes novament espectaculars, iniciem el descens, ja seguit i molt ràpid en direcció Cernadoi fins a trobar el tram inicial del Colle Santa Lucia que feiem de bon matí, per acabar el descens a Caprile, a un ritme absolutament increïble.

Seguint amb aquest joc de títols de cançons famoses, la d’avui fa honor a una cançó dels Rollings, per definir el que és bàsicament Rock del bò, i que ens agrada com poques coses al món. Perquè l’etapa d’avui és pur Rock ’n’ Roll.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s