Passo Gavia

Passo di Gavia i Passo dello Stelvio

Sky is the limit

La d’avui és una d’aquelles grans etapes, que tard o d’hora tot amant al ciclisme ha de fer.

Sortim de Ponte di Legno i fem unes voltes en plan turista pel poble, que bé s’ho mereix, i comencem a pujar el primer dels ports del dia. Encarem la carretera del Passo Tonale per enfilar amb pas ferm el Passo di Gavia, un autèntic espectacle de 2.652 m. d’alçada que amb un 7’8 % de desnivell promig pot no semblar molt dur, però té una bona feina, amb algunes rampes que demanen el tot per el tot. Un cop arribem al cim, toca abrigar-se que a aquestes altures i amb un temps no molt clar, la baixada fins a Bormio es presenta fresqueta, a la vegada que resulta espectacular com de ràpid es pot arribar a baixar.

Des d’aquí engeguem l’ascens a un dels ports més mítics, alts i segurament també dels més transitats de tot Europa, el Passo dello Stelvio, de 2.758 m., que després de 20 quilòmetres durs i exigents, els últims 4 comença a caure un lleuger granís, un plujim fí però constant que curiosament no acaba d’estorbar en excés i permet recuperar energia conforme ens acostem al cim, fent una “volata” a la rampa final. Però la genialitat d’aquest port no s’acaba aquí, no us ho penseu pas. Quan encarem la baixada cap a Pratto allo Stelvio, amb aquesta pluja fina que va caient, ens trobem amb una sorpresa coneguda, les famoses “48 tornante”, amb un primer tram absolutament impressionant amb rampes duríssimes en baixada seguides de les famoses forquilles o paelles, curves de 180º que requereixen tota l’atenció per no errar gens en la traçada, ja que en el sentit contrari no paren de pujar cotxes, motos i ciclistes. Una autèntica autopista en una carretera de poc més de 5 metres d’amplada. Al final, i després de veure el que un deixa enrera passats els primers “tornante”, la baixada es fa la mar de bé, amb uns quilòmetres finals ja amb llargues rectes i molt més tranquil.

Seguim fins arribar a Sluderno, a la regió del Südtirol, un petit poble amb molt d’encant i amb una temperatura enormement superior a la de tan sols fa una mitja hora.

Al final ha estat una jornada espectacular, que després de pujar dos autèntics col·losos m’he sentit fantàsticament bé, i en que la cançó dels Fleetwood Mac “Sky is the limit” s’adapta genial al perfil de l’etapa, que al final tanco amb més de 4.100 m. de desnivell acumulat.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s