Pont de Camprodón

Ripoll-Vallter 2000

Cota 2.200 i amb neu

La sortida d’avui és especial, és la 4a etapa de la Volta Ciclista a Catalunya i pujen a Vallter 2000, en la seva cota de 2.200 m., i és un bon motiu per pujar-hi per primera vegada a veure-hi l’arribada. Però primer tocarà carregar la bici al cotxe i fer quilòmetres des de Palamós fins a Ripoll, aparcar i començar a pedalar.
Engego amb sol i moltes ganes camí de Sant Joan de les Abadesses, però ja arribant a Camprodón el temps es comença a tapar, i amb l’objectiu d’avui no és com per menystenir l’evolució del temps. Però després de fer una curta volta turística a la capital de les galetes segueixo il·lusionat en direcció Setcases per començar el veritable ascens a l’estació d’esquí.
Però ja aquí baix comença a caure una mica d’aigua-neu, molt suau per ara i segueixo endevant. De mica en mica van pujant ciclistes aficionats i tots els vehicles de l’organització i dels equips, i em vaig engrescant per avançar decidit. I a mesura que m’acosto a dalt l’aigua-neu es va convertint en neu de debò, però sóc massa a prop per rendir-me, no pas ara que ja hi ha gent que et comença a animar. Faig l’últim esforç fins a la línia de meta sentint-me de nou per uns instants en campió, com aquella vegada a Bagnères de Luchon, experiències increïbles. Però no hi ha temps per perdre, el temps empitjora per moments, em faig la foto que justifiqui que jo vaig ser-hi, i com que no disposo de cotxe d’assistència me’n torno directe cap a baix, o això em pensava, perquè la baixada és molt pronunciada i costa parar la bici, i les mans van agafant fred, i és que la veritat no anava tant preparat. Tan sols 1 joc de guants d’hivern i l’impermeable per protegir-me, a banda del mallot d’hivern i una samarreta tèrmica, que alguna cosa m’ensumava…
Després de patir força durant la baixada, més si cap pel constant ascens d’autocars i cotxes dels equips, que van “sin frenos y a lo loco”, i passar un tram amb calamarsa inclosa, ja pròxim a Setcases la neu va deixant pas a un lleuger plujim i la temperatura s’enfila lleugerament. Ara ja pedalant a fons fins arribar a Ripoll, que els meus peus m’estan demanant a crits canviar els mitjons ben xops per uns de secs, i naturalment la calefacció del cotxe.
Em quedaré sense veure en viu l’etapa de la Volta, però satisfet per haver pujat un nou cim, el més alt que he fet mai fins ara i, de ben segur, per les condicions el més dur ja que al Tourmalet només hi vaig tenir pluja.

Podeu veure la galería de fotos aquí.
Descarregueu-vos la ruta en format .GPX.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s