Vilamós-Bossòst

Superant temes pendents

El primer any que vaig estar a la Vall d’Aran, tot seguint el Tour de France, en començar la segona setmana vaig fer un camí que sobre el mapa s’havia de poder fer amb la bici de carretera, i que de fet, bàsicament era possible. Però, i com que sempre hi ha d’haver un “però”, hi havia un petit tram que no estava asfaltat i en aquella ocasió vaig punxar [link a l’article en qüestió] , ara tot hauria de ser diferent. Portava càmera de recanvi i les rodes amb bona pressió, malgrat tot, calia anar amb molta cura de no caure en l’error.

Just en el punt més alt, i passant per la zona en pitjors condicions, hi trobem el “Guardader d’Arres”, un mirador amagat i sense senyalitzar, però que es deixa veure per les escales d’obra que queden a l’esquerra. Paro i aprofito per fer unes fotos, amb el fantàstic Portilhon de fons i de passada recuperar forces, que la pujada és d’aquelles que es fan notar. Ja a partir d’aquest moment, el camí és bàsicament en baixada, però s’ha de frenar amb suavitat i freqüència, que hi ha unes quantes “paelles” abans no arribem a Bossòst. Supero la prova contra el meu passat amb un èxit total, i de tornada passo per Es Bòrdes i encaro la pista de l’Artiga de Lin. Després de les intenses nevades del mes de maig i les fortes plujes de mitjans de juny, el curs del riu Garona va tenir força repercussió a nivell mediàtic, no cal dir-ho, però el curs del riu Joeu tampoc n’ha quedat excempte de les conseqüències, i ha deixat bona mostra de la seva força, motiu pel qual la carretera fins a l’Artiga de Lin està tancada, i el primer tram 3 quilòmetres des d’Es Bòrdes en alguns trams està força malmès i cal anar amb molta cura una vegada més. Desvio a l’esquerra per pujar per Plan de Batalher fins a la Bassa d’Oles, per allargar la sortida i contemplar un paratge espectacular.

De baixada, faig el trencant cap a Gausac i sortir a Viella, i encarar el camí fins al càmping.

Una sortida força intensa, ón s’acumula un bon desnivell d’una gran duresa.

Per la tarda, i donat que el quilometratge final tampoc era per llençar coets, decideixo tornar a la lluita i pujo directe cap a l’accés del túnel de Viella. Quan estic a tocar m’aturo per fer la foto del lloc i faig mitja volta, i a gaudir del descens.

Una bona jornada, amb una primera part al matí gaudint d’unes vistes increïbles, com només la Vall ens pot oferir.

Podeu veure el perfil del GPS aquí.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s