Un dels grans, per começar
Un any més decideixo fer les vacances a l’estimada zona de la Vall d’Aran, malgrat els fets del passat mes de juny, amb les inundacions tant espectaculars que va patir la zona. Però la vall, en termes generals, està plenament operativa, encara que les màquines segueixen treballant per arreglar els desperfectes en el curs del riu Garona, incloent’hi la llera del riu i les carreteres que es van veure afectades directament.
Però no cal espantar-se, que es pot anar per tot arreu sense problemes, i surto del càmping en direcció Viella per començar l’ascens al port de la Bonaigua, que serà el primer de l’estada. però només amb la Boanigua no n’hi ha prou, i de baixada, quan arribo a Baquèira em desvio a la dreta per pujar a Pla de Beret, una carretera plena de curves i amb uns quants túnels per salvar les esllevissades de la muntanya, que li dónen als 8 km d’ascens un caràcter autènticament d’alta muntanya, malgrat no arribar als 1900 m.
Des d’allà dalt es poden apreciar un munt de cims que encara conserven neu, i que li confereixen a la vista un espectacle inigualable a aquestes alçades d’any, però això té la seva contrapartida, i és que es va tapant per moments. Començo la llarga baixada fins a Viella amb el coneixement que es posarà a ploure d’un moment a l’altre, i abans d’arribar a la capital aranesa s’esdevé l’inevitable, però ho fa amb suavitat fins que a mig camí d’Aubert ja descarrega amb una força absolutament descomunal, però ara no em puc aturar, vaig xop com un ànec i estic a tan sols 4 km del càmping, parar seria agafar una autèntica “merlussa”, així que pedalo amb totes les meves forçes per avançar la meva arribada i poder-me canviar i evitar mals majors, i capricis de la meteorologia, l’últim tram de 2 quilòmetres ja ni tan sols plou.
Primer objectiu aconseguit i salvat.
Podeu veure el perfil del GPS aquí.
pedalsicamins 