Sortida de primavera freda

Resseguint l’Empordanet

Fa ja dues setmanes que som a la primavera, però el temps ha anat a més fred enlloc de temperatures més suaus, i no ha parat de ploure en tota la setmana. Ja per Setmana Santa vaig començar la mini-temporada de càmiping a Palamós, que durarà fins a finals de Juny, i hi ha moltes ganes de fer quilòmetres en bici, bons quilòmetres, cicloturisme en estat pur per una de les comarques més pintoresques de Catalunya. Plena de racons interessants a primera línia de costa, però amb un munt de poblets d’interior amb un encant igual o superior al de la seva costa escarpada, abrupta, i amb un bon nombre de petits ports de muntanya que per curts no deixen de tenir la seva duresa. Sí, és cert que els de més altura, amb prou feines arriben als 600 metres d’altura, però com bé sabreu, molts ciclistes professionals utilitzen aquesta zona per fer els seus entrenaments de pre-temporada. Són ports que discorren per carreteres molt poc transitades, i que si els vas enllaçant pots acumular un nivell d’esforç interessant. De tots és conegut que el gran Lance Armstrong, ara posat contra les cordes, vivia a Girona i utilitzava aquestes carreteres per mantenir-se en forma.

Bé, com deia al principi, tinc ganes de fer bon cicloturisme, però el dissabte va estar tot el dia plovent, amb més o menys intensitat, però plovent al cap i a la fí, i això complica molt sortir en bici. Per tant vaig estar pregant perquè el diumenge fós més tranquil climatològicament parlant. I hi va haver sort, i el dia es lleva assolellat i tranquil, un dia clar i net, i ho aprofito a base de bé. Engego a les 9 del matí, i de Palamós vaig cap a Calonge per fer el primer dels ports, La Ganga, un portet curt de poc més de 4 km des de Calonge, però d’una bellesa i fins a cert punt també duresa, prou interessants. Vaig agafant ritme, i la part final la faig enganxat a roda d’un altre ciclista, que arribat al capdemunt fa mitja volta, però a mí em queden molts kms. per fer. D’allà baixo fins la Bisbal d’Empordà per anar a buscar la carretera de Sant Sadurní de l’Heura i pujar a Santa Pellaia (recordareu que l’any passat la vaig fer per les dues vessants d’una mateixa tacada), baixar fins a Cassà de la Selva amb una vista fantàstica al fons, d’autèntic luxe, amb tot el Pirineu Gironí ben nevat. Una estampa poc habitual en aquestes èpoques, que bé mereix un mínim d’atenció. Després baixo fins a Cassà de la Selva, i per la Nacional amb pas decidit fins a l’entrada de Girona desviar a la dreta per agafar la carretera tranquila i recargolada del Santuari dels Àngels. Una altra carretera habitual des que la vaig descobrir en certa ocasió, farà ja cap a  sis anys, amb la bici de muntanya fent pistes fins la Bisbal i provant una carretera que quasi no hi passava cap cotxe.

Sta. Pellaia i Els Àngels, dues carreteres que s’han de fer quasi obligatòriament en el “mateix pack”, pel fet de poder-les començar i acabar des del mateix lloc, La Bisbal, i ens permetrà descobrir els petits pobles com Monells, perfectes per entendre l’Empordanet.

A dalt al santuari, una parada és més que obligada, per descansar uns instants i gaudir de les vistes que, en un dia clar i net com el d’avui, són absolutament impressionants. Per aquells que ho volgueu, també hi ha servei de bar amb una terrassa transitada de gent que puja caminant, en bici i també en cotxe, però que s’hi està prou a gust gaudint, per descomptat, de les vistes genials del lloc. De baixada pel costat de Madremanya en direcció La Bisbal, faig una petita desviació cap als pobles de La Pera i Púbol, dos pobles plens d’encant, i aquest últim famós per tenir-hi la casa-museu Gala-Dalí, obligat per als amants del genial pintor ampurdanès, és una desviació d’uns 7 quilòmetres fins a Púbol des de la cruïlla de Madremanya, que de ben segur us encantarà.

Després reprenc el rumb cap a Monells per desviar cap a Cruïlles i Sant Sadurní de l’Heura i reprendre la carretera que abans m’havia dut fins a Sta. Pellaia, però ara a l’inversa per remuntar la carretera de La Ganga cap a Calonge i Sant Antoni, i finalment arribar a Palamós.

Finalment queda una bona sortida de 120 kms, que calma la set de bici, i ens posa bon tò físic a les cames de cara a grans objectius per aquest 2013 que estic preparant, i que ja us aniré comentant més endevant.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Salut i llarga vida al cicloturisme!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s