Plans truncats

Una sortida més interessant del previst

És la platja, i aquests dies fa calor, força calor, d’aquelles que s’enganxa tot sense ni moure’s, però un necessita imposar-se un ritme i mantenir la forma. I avui surto amb la intenció de fer una ruta de les maques, d’aquelles que combinen carreteres principals amb comarcals poc transitades. En definitiva, tinc la intenció d’anar per Calonge cap a la Bisbal, pujar Sta. Pellaia, baixar per Cassà de la Selva i a Girona pujar els Àngels i tornar a la Bisbal per Madremanya. Si coneixeu el lloc sabreu de què us parlo. I surto amb aquesta idea, tot i que un xic tard, i corono el primer port, La Ganga, i d’allà seguint el programa baixo fins La Bisbal d’Empordà i, parat al primer semàfor que em trobo, passa un grupet de ciclistes amb un amic del poble i m’afegeixo a ells per remuntar la Ganga. De moment aquest any és el de fer els ports pels dos costats al mateix dia. Primer va ser la Bonaigua, tota una proesa, fa pocs dies va ser Romanyà de la Selva, un dia d’aquells que surts amb poques ganes i acabes fent més del que pretens, i avui la Ganga. Ells després ja van cap a Calonge i acabar la volta, i per tant a dalt del port faig mitja volta i torno cap a La Bisbal amb la intenció de seguir el pla inicial. De totes maneres m’adono que comença a ser tard i fa calor, i prefereixo estalviar-me Sta. Pellaia i pujar directament a Els Àngels, i surto de La Bisbal i agafar la carretera de Madremanya i Monells, però sortint d’aquest últim poble em trobo amb la carretera que engega cap amunt i em quedo clavat, trobo una ombra i aparco temporalment allà, penso: -Aquí s’està de fabula, potser em quedo aquí. Però és clar, què hi faré allà quiet sense més, sota un arbre enmig d’una carretera amb poc trànsit?

Finalment decideixo que faré mitja volta, me’n torno a La Bisbal (quantes vegades hi he passat, avui?), i sortint en direcció Palafrugell agafo la carretera cap a Torroella de Montgrí, perquè necessito allargar la sortida sigui com sigui. La calor, malgrat tot es deixa notar, però amb voluntat i ritme (i aigua, força aigua), vaig sumant quilòmetres. Des de Torroella en direcció a Pals em paro a descansar uns instants en una àrea de Pic-Nic amb força ombra, i amb el Montgrí al fons, torno a engegar al cap de poc per arribar al fantàstic poble de Pals, d’allà ón alguns estudis apunten que Cristóbal Colón (o tal vegada Cristòfor Colom) va sortir a fer les amèriques. Sigui com sigui, el poble medieval sempre mereix una visita, perquè és un d’aquells llocs que conserven tot l’encant d’èpoques passades. Em paro a dinar a El Mirador de Pals, un restaurant amb una bona terrassa que, tal com el seu nom indica, ofereix vistes sobre la població. I resulta ser un lloc amb una sorpresa interessant, una bici antiga exposada a l’exterior, que no s’ha restaurat mai i que demana a crits que algú se’n faci càrrec.

Ja amb la panxa plena, surto camí de Regencós, amb parada per fer fotos al zoo de figures de pedra que hi ha als afores del municipi, i que fa molt de temps que està tancat (qui sap per què?), i d’allà segueixo cap a Palafrugell a millor ritme del que em pensava, i finalment arribar de tornada a Palamós, completant una volta de poc més de 100 km, que tampoc està tan malament tenint en compte l’apatia soferta en un punt clau del recorregut.

Podeu veure la galería de fotos aquí.

Veure el perfil del GPS.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s