Col du Mente i Col des Ares

Una etapa “de Tour”

Després de conquerir Superbagnères, ara tocava un parell dels mítics, una etapa realment “etapa de Tour”.  Sortida des del camping cap a la població francesa de Saint Béat per agafar el trencant a la dreta i pujar el Col du Mente, un dels ports realment durs, d’aquella mena de pujades que tot i no ser extremadament llarges acaben amb les forces dels més valents, puja sense contemplacions i es recargola, com tantes altres, a pocs quilòmetres del cim. I això ho fa especialment dur perquè vas veient tot de terrasses que forma la carretera i intueixes que l’arribada és a prop, però  no la veus fins als últims 200m. I per contra, si has pogut avançar algú però necessites parar-te o simplement vols fer alguna foto, et tornaran a passar i ja no els podràs agafar. O almenys fins que no arribis al cim. Allà, però, et trobaràs amb moltíssims més ciclistes dels que t’imagines, perquè tots ells han fet l’enorme esforç de pujar, ja sigui per una cara o per l’altre, i tenen ganes de gaudir del lloc i del moment, fer-se la foto amb el cartell indicador del port en qüestió, i així poder justificar i explicar les “batalletes” quan es trobin amb els altres amics del club ciclista de torn, o simplement reviure les mels de la victòria, com si d’un component del grup professional es tractés, al cap d’un temps.

Després de gaudir d’aquests petits instants de glòria al cim del món, toca baixar als inferns, i dic això perquè la baixada en direcció al Portet d’Aspet, que era la següent destinació, és absolutament descomunal, baixant amb una força i una contundència que, si per uns instants m’havia plantejat només anar fins al monument de Fabio Casartelli i tornar pel mateix camí, m’ho trec completament del cap, no arribaria mai!

Tot seguint un grupet de ciclistes, arribo a la desviació del Portet d’Aspet i m’acosto fins al monument que comentava abans, el d’un ciclista que l’any 1995 va perdre la vida baixant aquest port en una etapa del Tour, i que avui dia és punt obligat de visita per a qualsevol aficionat al ciclisme.

Des d’aquí inicio el camí per l’ascens al Col des Ares, un portet senzill, ja que tan sols son 8 km al 4%, però quan ja en portes uns quants, comença a fer calor, i et començen a passar ciclistes a “tot tren”, t’engresques i t’ajuntes a la lluita, afluixes i tornes a apretar fins que, al final, és inevitable afluixar i agafar el teu propi ritme i oblidar-te del que faci la resta. Aquí cadascú ha d’anar a la seva pròpia guerra. Al capdamunt toca la parada de rigor per fer la foto al cartell de conquesta del port, i aprofitant que ja són les 2 de la tarda, i que hi ha un restaurant allà mateix, em quedo a dinar, que queda una bona tela per la tornada.

Després la baixada és ràpida fins a Marignac i ja cap a Saint Béat, que són uns 7 kms, el camí es fa llarg, comencen a pesar els quilòmetres i els graus de temperatura. I ja no diguem el tros que queda fins arribar al càmping!

Quan arribo, després d’una quantitat innombrable de parades per descansar i hidratar-se, ja tard decideixo que l’endemà tocarà descansar, que el cos també ho agrairà.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

Anar al perfil GPS.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s