Això s’anima!
Primer dia d’estada a la Vall d’Aran, i ja es lleva amb un temps d’aquella manera, és a dir, en plan que vol sortir el sol però està massa tapat, però que tampoc sembla que hagi de ploure gaire aviat. Per tant, arribat aquest moment de dubte decideixo que sembla que no plourà aviat i em vesteixo amb el culotte d’hivern (per si de cas), i el maillot d’estiu, però porto el d’hivern a la motxilla, no fós que el necessités. Surto en direcció Viella, pujo per Gausac i enfilo cap a la Bassa d’Oles, una d’aquelles pujades que no ténen el nom d’altres, però que també té la seva duresa, amb un percentatge promig del 7% des de baix a Viella.
Arribo al cim i aprofito per descansar uns instants i beure aigua, començo a baixar per agafar la desviació cap a Plan Batalhèr i Es Bòrdes. D’allà contemplo l’opció de pujar fins a Artiga de Lin, però tinc ganes de pedalar i sumar quilòmetres, i decideixo baixar fins a la N-230 i posar direcció a Bossòst i m’arribo fins a Les, però allà el temps fa el canvi previst però no desitjat, es posa a ploure, busco un lloc ón fer mitja volta i tornar al camping. Entre Les i Bossòst no plou amb tanta intensitat (tampoc ha arribat a caure un dilubi, no us penseu) però si que amb la pluja surt el sol, i es nota una sensació de xafogor amb la qual costa pedalar. Després ja tan sols cauen algunes gotes, i per res destorba el ritme, i aconsegueixo arribar al camping amb uns respectables 58 km a 24,5 km/h. Per fer un escalfament, tampoc està tan malament.
Ara queda esperar el dia apropiat, que els estels s’alinïin correctament, i atacar allò que va quedar pendent de l’any passat: pujar a Superbagnères, superant primer Eth Portilhon.
Podeu veure el perfil GPS aquí.
pedalsicamins 