Cròniques d’una jornada de ciclisme

Play that Funky Music

Avui, com va dir el filòsof, toca llevar-se ben d’hora ben d’hora per tenir temps per poder-ho fer tot, o quasi. Surto del càmping a les 8 del matí, i poso direcció Sta. Cristina d’Aro, Sant Miquel d’Aro i baixar cap a Llagostera.

La intenció inicial és anar cap  Sant Grau d’Ardenya i tornar per Sant Feliu de Guíxols, però m’equivoco de carretera (fa massa temps que no ho feia en aquest sentit) i agafo la carretera de Tossa de Mar. No era la intenció, i a les 10:30 havia quedat amb un amic a Palamós i em passaria de temps, no pot ser; faig mitja volta i pujo fins a Romanyà per baixar cap a Calonge i arribar a temps. Aquesta primera volta la completo amb un registre, segons el GPS, de 69’78 km en 2h 31min. a un promig de 27’7 km/h.

A partir d’aquí toca, i ja en companyia a un ritme més suau, per anar fins a Palafrugell,  pujar per la carretera de Tamariu fins al Far de Sant Sebastià, descans i avituallament, i tornar pel mateix camí i pujar fins a Calella per l’autovia, baixar per la carretera de darrera i fer una volta per Vall-Llobrega i retorn a Palamós.

I com que no en tenia prou, encara allargo la volta fins a Calonge, Sant Antoni de Calonge i retorn a Palamós, completant un registre de 53’63 km en 2h 09 min. a un promig de 24’9 km/h.

Al final una bona sortideta, que deixa molt bon sabor de boca de cara a diumenge sortir amb el grupet de Palamós.

Anar al perfil GPS.

De La Fosca a Castell i més enllà

Aguantant el vent

Avui tocava sortir en bici de carretera, però després d’una nit amb pluja i força vent ja me’n vaig a dormir sense massa ganes per l’endemà. Però quan em llevo la sorpresa és que fa un dia radiant i net. Malgrat tot fa aire, i aquest encara és fred, però no em puc estar quiet, necessito moure’m i començo a caminar per la Fosca en direcció a platja Castell, i d’allà enfilo cap al poblat ibèric. Fa vent, com deia abans, i el mar està força mogut, hi ha onades maques i força escuma al trencar contra la platja o les roques, i això dóna per fer unes quantes fotos (sempre la càmera a punt, buscant el millor moment).

De mica en mica vaig trobant aquell punt físic que et permet allargar la ruta més del que tenies previst d’entrada, i apreto el ritme per acabar fent la tornada corrents.

Ara ja estan les fotos fetes, un bon grapat, que caldrà destil·lar, triar aquelles que mereixen ser publicades i d’aquesta manera poder-vos oferir l’habitual recull de fotos.

Podeu veure la galeria de fotos aquí.