Sortida a Montgarri

Santuari de Montgarri

Avui el dia acompanya des de bon matí, i surto disposat a fer quilòmetres. M’arribo fins a Viella, i començo a pujar la carretera fins a Baquèira, ja de per sí una bona pujadeta, i a partir d’allà agafo la desviació a l’esquerra cap al Pla de Beret, una carretera de 7 quilòmetres serpentejant i remuntant fins als 1800 mts d’alçada. Però com que vaig amb la BTT, agafo una pista a la dreta tot just sortint del poble de Baquèira, que porta fins al Pla de Beret, una pista que atravessa els diversos remuntadors de la pista d’esquí, ara completament verda. Quan arribo al primer objectiu, el Pla de Beret, em dirigeixo a l’extens aparcament per cotxes que queda a l’esquerra, i al fons en surt una pista marcada com a Ruta 20, que condueix fins al segon i principal objectiu del dia: el santuari de Montgarri. La pista és una autèntica passada per les vistes que ofereix, i finalment quan arribem al Santuari, la vista es recrea novament, ja que el lloc ón es troba té just al costat la Noguera Pallaresa, que neix en el Pla de Beret però que aquí ja dóna senyals de la seva força.

Després de visitar l’interior del Santuari, farcit de fotos dels diversos personatges que al llarg dels anys han tingut protagonisme sobre el lloc, i també amb fotos dels diversos treballs de recuperació i manteniment que s’han anat fent al llarg dels anys, seguim la ruta circular per tornar al Pla de Beret.

A partir d’aquí, toca abrigar-se abans de començar el vertiginós descens que ens durà de nou fins a Viella, situat uns 1000 mts més avall. Als afores de Viella, passada la rotonda que porta cap a Vilac, a l’esquerra hi ha una desviació que ens porta a fer el “Camin Reiau”, tot senyalitzat per fer en BTT, tot i que hi ha algun punt que realment és dificultós ja que el camí es torna estret i plè de grans arrels que surten i fan saltar la bici. FIns i tot hi ha un punt en que hem de travessar una sèquia, i és recomanable baixar de la bici, ja que del contrari clavarem la roda i podem prendre mal. Després, la segona part del camí, des de Pont d’Arròs fins a Es Bòrdes ja és molt més practicable i més ample.

Una ruta dura, en la que al final he acumulat més de 1600 mts de desnivell positiu i uns altres tants de descens, però que recompensa enormement per les meravelloses vistes que la Vall d’Aran ens ofereix en tot moment.

 

Podeu veure la galeria de fotos aquí.

També podeu veure el perfil del GPS aquí.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s