Feia ja força temps que planificava tornar a fer la mitja marató, des d’aquell llunyà 2006 que em vaig lesionar el tormell, en gran mesura per no anar del tot ben calçat. A finals del 2008 em vaig comprar unes vambes, pensant ja en aquest retorn, i durant els primers compassos de l’any següent em vaig equipar amb un iPod Touch i el xip del Nike+ per acoplar a les vambes ja dissenyades per a tal finalitat i entrenar-me controlant els temps i ritmes. Em vaig començar a preparar per tornar en l’edició del 2010, però vaig fer tard a la inscripció, ja que aquell any van superar totes les espectatives d’inscripcions. No passa res, com va dir aquell “Volveré”.
Em vaig seguir preparant, i a finals d’aquest mateix any, per fí, torno a estar inscrit per a la Mitja en la seva 25a edició. Genial !
Ara sí, un bon seguit d’entrenaments i ja ens plantem al cap de setmana definitiu. El dissabte 5 de febrer toca anar a recollir el dorsal i l’obsequi, que no falti ;), i amb cert neguit a dormir i reposar per a un retorn molt esperat.
Toquen les 8 del matí al despertador, llevar-se, esmorzar, agafar la bossa amb la roba de recanvi i cap a Granollers falta gent !
Un bon escalfament, suau, de menys a més. Comença a arribar la gent, corrents amunt i avall, ja es respira en l’ambient. Dónen les primeres sortides, aquest any sortim esgraonats, i cap a ocupar el lloc i esperar el “pistoletasso” de sortida.
Començo bé, guanyant posicions de mica en mica, buscant el meu ritme que el carrer Girona de Granollers és ample i hi cabem tots (i això que som cap a 8000 participants), em moc en la franja dels 5 min/km i millorant. Abans d’entrar a La Garriga ja veig els capdavanters que tornen, i com corren ! Però jo a la meva, que queda més de la meitat. Mitja volta i cap al polígon de La Garriga, retorn a la carretera, i ja queda menys. Ritme constant per sota dels 5 min/km, bona senyal, l’entrenament ha merescut la pena. Ja sóc a Les Franqueses, i Granollers apareix al fons, decidit a donar per acabada la prova, però el tram final és el que psicològicament es fa més dur, ja que hi ha tendència a creure que ja hi ets i afluixes inconscientment, et sents bé però encara no has acabat. Últims metres, un petit “sprint” final, i passo per l’arc de l’arribada i veig en el meu cronòmetre el temps, no m’ho puc creure, estic clavant el meu millor temps !!
Finalment faig 1h 36min 03 seg, tal com mostra la imatge que il·lustra aquest text, contra 1h 35min 58seg de l’any 2005.
No està gens malament. La primera la vaig fer en poc més d’1h 45min. Molt satisfet, i ja començo a pensar en l’any vinent… però encara queda un any per això !
pedalsicamins 