Pujant fins a Vilamòs, i rematant per la tarda
Un matí que comença tard i al ralentí, però finalment surto a fer bici. Per escalfar una mica vaig en direcció a Viella i fer mitja volta per pujar a Vilamòs, un petit poble que s’hi accedeix des de Pont d’Arròs per una carretera amb moltes curves i que s’enfila de mala manera. Exigeix un bon treball físic per coronar el port, que tot i no ser molt llarg, menys de 6 km, si que demana decisió. Tan bon punt arribem a dalt, com podeu observar a la foto, el poble fa molt bona pinta, i és d’aquells que a l’hivern ha d’oferir imatges d’autèntica postal de nadal. Des d’allà segueixo la carretera que em durà fins a Arres de Sos per després baixar a Bossòst, però com que sempre hi ha imprevistos, la carretera que en principi hauria de ser asfaltada està composta de graveta i acabo punxant. A aquest inconvenient hi hem de sumar que la manxa no vol inflar i que a la càmera de recanvi la vàlvula no vol tancar bé, per perdre en l’operació el poc aire que havia aconseguit entrar. Al final baixo com puc, suant la “gota gorda” frenant amb decisió i constància perquè la roda del davant, la del problema, no s’agafa bé i domina la bici. Vaig parant per descansar, i finalment arribo a Bossòst ón, amb desesperació busco una botiga de bicis que no hi és. Finalment trobo una ferreteria per comprar pegats i reparar la càmera punxada.
Després de molt esforç aconsegueixo mig solucionar el problema, ja que la manxa és la mateixa, i vaig amb poca pressió, però suficient per arribar al càmping i allà acabo d’inflar la roda amb la bomba d’aire “de debò”.
Una sortida estruncada, que acabo d’arrodonir per la tarda fent una escapada a Viella, ón trobo una bona botiga de bicis, per comprar càmeres de recanvi. Al final acabo arribant a l’esprint fins a Bossòst per la carretera nacional, i retorn al càmping a recuperar forces.
Veure la galeria de fotos.
pedalsicamins 