Finalment ha arribat el gran moment de la temporada d’hivern, amb la participació a la caminada Viladrau-la Garriga. I la veritat és que amb els dies de pluja i vent que precedien al cap de setmana, semblava que la cosa pintava més aviat malament. Més encara si tenim en compte que el Montseny acumulava fins a 1’5 metres de neu en els punts més alts, però just el dissabte abans feia bon temps, i hi havia una mínima esperança amb la qual em llevo el diumenge a les 5 del matí. Em vesteixo adequadament per resguardar-me del fred, i fins i tot de la possible neu que s’espera als camins (pel que fa als peus), esmorzo i surto de casa en direcció al punt de recollida amb els autocars esperant en fila (diuen que de 15 a 20 autocars, i prop de 1.000 participants ansiosos de caminar), ja a les 6 h 25 min surt el meu autocar, que és el penúltim tal com mana la meva tradició.
Ja a les 7 h 12 min arribem a Viladrau al punt de sortida, ón 5 minuts després començo la caminada. Engega l’aventura.
Des d’aquí, i encara fosc, comencem a enfilar el camí que ens portarà a St. Segimón, que es veu en la llunyania quan ja va clarejant. La primera part és lleugerament de pujada, i parem a la masia de La Sala, d’ón és originari el bandoler Serrallonga, per fer el primer avituallament: un tall de coca ensucrada i un got de xocolata calenta.
D’allà ja comencem a enfilar amunt (i com puja!) fins al santuari de Sant Segimón, pel camí que ja de normal es dur perquè està ple de fullaraca i força humitat, ara, a més, és ple de neu. Un cop a dalt s’agraeix que comenci a baixar, però no us feu il·lusions, que no baixa tant! Amb el camí ple de neu i clapes de gel per tot arreu, fem camí de Coll Formic, ón hi ha l’esmorzar, ben merescut per altra banda, després de deixar la part més nevada al darrera i superant una bona baixada amb força pedra, que si es té un xic de tècnica, es pot fer ràpid deixan-te portar per l’inèrcia. Ja havent travessat la carretera de Santa Fe del Montseny, hi trobem el punt d’avituallament a l’esplanada del costat del restaurant. Normalment aquesta parada la feiem un quilòmetre més endavant (al Pla de l’Ase Mort), però donades les circumstàncies el camí estava tancat als vehicles per la neu de dies anteriors. Un bon entrepà de botifarra permet reposar energíes per afrontar la resta, que gairebé són dos tercos el que queda.
Sortint de l’esmorzar, afrontem el famós Pla de la Calma, que la veritat el que va posar el nom de “Pla” no s’ho va mirar gens bé, ja que el camí va serpentejant sempre en pujada, i amb força clapes de gel que dificulten força el triar el punt òptim per posar el peu. En aquest punt, fins i tot amb l’estat del camí, et trobes sempre ciclistes que fan les rutes que hi ha marcades per la zona. Un cop superat el Pla de la Calma, ja comença a descriure una lleugera baixada, que anira creixent a cada quilòmetre que fem fins al següent avituallament/control, al Serrat de l’Alzina, uns bons talls de taronja serviran per continuar amb tota l’energia necessària i amb pas ferm per entre els boscos, deixant a la dreta una vista excepcional dels Cingles de Bertí allà al fons.
Passades ja les quatre hores de caminada, es comença a divisar allà al fons la vall del Vallès, amb La Garriga en primer plà, per arribar uns instants després a Sant Cristòfol de Monteugues, ón hi ha l’últim control de muntanya del dia, des d’ón després de menjar uns talls més de taronja comença la devallada per tot un seguit de corriols, sempre mantenint un ritme de baixada fort però sense excessos, fins arribar al capdevall de la muntanya, trepitjant els primers metres d’asfalt que desemboquen al centre del poble, a la Plaça de l’Església, que és ón està situat el control final, ja sobre les 5 hores de caminada, celebrant haver arribat encara amb forces, i menjant talls de l’embotit que l’organització ofereix als participants per tal d’agraïr-los l’esforç físic realitzat, i tot demanant la presència en l’edició del pròxim any, la qual es comença a preparar tot just acabada la present.
Ara només ens queda esperar pacientment la pròxima edició. Ja estic nerviooosssss……
A continuació podeu veure la meva taula de temps, completament personalitzada (no és oficial):
|
Hora
|
Lloc de control
|
Classificació
|
|
6 h 25 min
|
Sortida autocar
|
–
|
|
7 h 17 min
|
Viladrau – Inici caminada
|
Penúltim autocar
|
|
7 h 45 min
|
La Sala
|
750
|
|
8 h 45 min
|
Sant Segimón
|
–
|
|
9 h 25 min
|
Collformic
|
500
|
|
10 h 38 min
|
Serrat de l’Alzina
|
278
|
|
11 h 38 min
|
Sant Cristòfol
|
195
|
|
12 h 17 min
|
Plaça de l’església
|
159
|
pedalsicamins 